Per ALAIN GARRIGOU
Professor de ciències polítiques a la Universitat de París X Nanterre. Coautor de «Le rugby démêlé» (El rugby desenredat), Ed. Le Mascaret, Bordeus, 1985.
El període de postguerra freda ha vist una recrudescència del mercenariat per tot el món. Tot i que sempre hi ha hagut aquesta activitat, ha experimentat una mutació estratègica. Els “soldats de fortuna” i altres “gossos de guerra” s’han posat al costat del benefici de companyies que venen consell militar i “seguretat”. Aquestes firmes, configurades per antics militars i homes dels serveis d’informació que havien conservat les relacions amb les seves estructures d’origen, sovint actuen de sota mà a favor d’estats que els usen per tal d’evitar els costos polítics en cas de pèrdues o fracàs.
Una investigació de Barbara Vignaux i François Dominguez*
En el moment en què el Govern Raffarin destrossa els petits estalviadors, a més precaritza les intermitències de l’espectacle i abaixa l’impost sobre la riquesa, per tot arreu “apareixen” xifres astronòmiques de remuneracions d’empresaris sovint incapaços, i a vegades també culpables de malversacions. En tractar aquests afers com a lamentables “excepcions”, els grans mitjans intenten evitar que els ciutadans s’encarin no tan sols amb els beneficiaris, sinó amb el sistema del qual aquests últims són representants emblemàtics.
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.