La Garriga

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

la Garriga

(En detall)

Localització

Municipi del Vallès Oriental

La Garriga des de la Doma, el dia de Sant Esteve del 2007

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca

Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental

Gentilici

Garriguenc, garriguenca

Superfície

18,8 km²

Altitud

252 m

Població (2007)
• Densitat

14.183 hab.
754,41 hab/km²

Coordenades

41° 41′ 6″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.685, 2.2875(i) 41° 41′ 6″ N, 2° 17′ 15″ E / 41.685, 2.2875

Sistema polític
Entitats de població

Agermanament

Del Trabajo, Chiapas (Mèxic)

La Garriga és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Taula de continguts

1 Història
2 Informació general
3 Patrimoni històric
4 Fills i filles il·lustres de la Garriga
5 Demografia
6 Referències
7 Enllaços externs

[edita] Història

En diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleolítics, neolítics, de l'Edat del Bronze i ibèrics.

La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que també els romans s'hi establissin entre els segles I a.C. i IV d.C., tal com es pot comprovar en les ruïnes d'una vil.la romana avui coneguda com Can Terrers i d'altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l'actualitat en forma de cases de pagès.

Sembla que amb la caiguda de l'Imperi romà i les successives invasions que se succeïren, el terme restà uns segles abandonat. No és fins el segle IX que va començar la repoblació mitjançant l'aparició de masies aïllades i la construcció de l'ermita de Santa Maria del Camí i de l'església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.

Durant l'Edat Mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjans del segle XIV no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual Placeta de Santa Isabel^[1]. El poble va anar creixent, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a la plana osonenca.

La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi féu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí I, l'Humà. Vingué acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per a restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals característiques del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'hostatjaren a l'hostatgeria i hospital d'En Centelles, al volt de la Placeta de Santa Isabel.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, fou un dels escenaris del Combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats Vigatans encapçalats per Josep Moragues contra el destacament armat enviat pel Lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sofocar la rebel·lió a la Plana de Vic.

En la segona meitat del segle XIX, la Garriga es beneficià de la seva situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.

La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població.

La Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrera l'Estació de tren, al qual es poden realitzar visites guiades.

[edita] Informació general

L'església parroquial de la Garriga

Ubicada a 40 kilòmetres de Barcelona, i a tocar del Parc natural del Montseny, la Garriga ha experimentat un fort creixement degut al moviment demogràfic cap a la periferia de la població de la capital catalana.

El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, un afluent del Besòs, el qual ha estat recuperat en les darreres dècades, després d'haver estat intensament contaminat durant força anys.

La Garriga és coneguda arreu de Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, per les seves aigües termals, pels seus edificis modernistes i per les catifes que s'hi realitzen durant la festa del Corpus Christi.^[2]

[edita] Patrimoni històric

[edita] La vila romana de Can Terrers

La vila romana de Can Terrers es troba ubicada al sud del terme municipal, la seva construcció és situada al segle I abans de Crist. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats, i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals d'època romana més rellevants del patrimoni cultural català. Actualment, és senyalitzada i es permet la seva visita.

[edita] Església de la Doma

La Font de can Santa Digna, de l'arquitecte Raspall

L'antiga església parroquial de la Doma és un dels monuments més interessants del municipi. És una construcció amb elements romànics i gòtics que amaga un interessant retaule gòtic dedicat a Sant Esteve, el patró de la població. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglésies rurals.

[edita] L'ermita de Santa Maria del Camí

L'ermita de Santa Maria del Camí és una ermita d'origen romànic del segle X, si bé l'actual edifici respon a modificacions fetes el segle XII. Està ubicat al costat del Mas de Can Terrers.

Junt amb la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que fundà el 921 l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona i dins de la política repobladora que la va caracteritzar. Ambdues eren filles del comte Guifré el Pelós.

[edita] El modernisme a la Garriga

L'arquitectura modernista és abastament representada tant en obra civil com en les cases-jardí d'estiueig. Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall amb més de un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934.