Mallorca

De Viquipèdia

Mallorca
(Escut) (En detall) (En detall)
Localització
Illes Balears
Dades estadístiques
Capital	Palma
Municipi més gran	Palma
Gentilici	Mallorquí, mallorquina
Població (2007)	814.275 hab.[1]
Superfície	3.640'11 Km2
Densitat (2006)	217,23 hab/km2
Coordenades	39° 35′ N, 2° 58′ E / 39.583, 2.967(i) 39° 35′ N, 2° 58′ E / 39.583, 2.967
Himne	La Balanguera
Municipis	53

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears -per això també se l'anomena la Balear Major- i és lloc d'origen dels mallorquins.

Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població. A Mallorca, es fa servir aquest terme per denominar de forma global totes les poblacions que no són la capital, Palma.

Taula de continguts 1 Denominació 2 Història 2.1 Prehistòria 2.2 Edat Antiga 2.3 Alta Edat Mitjana 2.4 Els musulmans 2.5 Jaume I 3 Població 4 Orografia 4.1 Serra de Tramuntana 4.2 Serres de Llevant 4.3 Altres 5 Biodiversitat 6 Comarques de Mallorca 7 Mitologia quotidiana 8 Vegeu també 9 Notes 10 Referències 11 Enllaços externs

[edita] Denominació

De l’època clàssica, predominen les denominacions de conjunt referides a l’arxipèlag balear, en general diferenciant les Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera) de les Pitiüses (Eivissa i Formentera), però alguns textos també comencen a donar nom a cada una de les illes.

Es desconeix com denominaren a Mallorca els fenicis, a diferència del que passa amb Ebusus, però sabem que els grecs, anomenaren Gimnèsies a les Balears estrictes i Cromiussa a l’illa de Mallorca. La terminació en –ussa és d’origen foceu, i comuna en la toponímia insular clàssica.^[2]

Però tant grecs com romans, usaren denominacions relatives a les dimensions de les dues illes més importants, del tipus la major (o la més gran) o la menor (o la més petita) de les Gimnesies o Balearides,^{[Nota 1]}, i amb aquesta denominació es troba a les plaquetes de patronatge, de producció local, de la ciutat federada de Boccoris;^[4] de manera coherent, també es documenta el terme Balear Major i Balear Menor,^{[Nota 2]} i, resumidament i de manera autònoma, simplement la major i la menor.^{[Nota 3]}. La denominació de Maiorica, junt amb la seva parella Minorica, no es citada fins al segle IV.^{[Nota 4]}

Així idò, Mallorca, deriva del llatí Maiorĭca, amb el significat de la major en oposició a la menor de les Balears, Minorica. Etimològicament la forma Mallorca presenta l'anomalia de la ll com derivació de la i o j llatina, evolució impròpia del català, tot i que la seva pronuncia antiga era Maiorca. L’explicació més coherent d’aquesta evolució és el d’una ultracorreccio, segurament d’origen continental, de l'iodització intervocalica típica del mallorquí (oreia per orella, paia per palla).^[7]

A l'Edat Mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: Mallorques. Aquest nom, tant en plural com, més poc sovint, en singular, coincidia amb el nom de l'única ciutat. La restauració del nom llatí d'una de les poblacions, Palma, va resoldre l'ambigüitat.

En els textos hebreus de l'illa (per exemple les Responsa del Raixbaç) s'usava la denominació מיורקה (Maiorqa).

[edita] Història

[edita] Prehistòria

A Muleta (Sóller) i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s'han datat a l'any 5.200 aproximadament.

Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) són febles, o bé tardanes.

Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ésser que lluitaren al costat d'Hanníbal, el general cartaginès que quasi derrotà els romans, i arribaren a combatre gairebé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps és la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.

[edita] Edat Antiga

Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 aC Quintus Caecilius Metellus, que després seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears. Els romans fundaren les ciutats de Palma i Pol·lèntia. Al final d'aquest període el cristianisme arriba a l'illa.

[edita] Alta Edat Mitjana

Al 425 el poble germànic dels vàndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d'Àfrica. Al 534 el general Apol·linar incorpora les Balears a l'imperi Bizantí. La decadència bizantina a la Mediterrània Occidental al segle VIII deixa aïllat l'arxipèlag.

[edita] Els musulmans

L'any 903 es produí la conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlani, quedant d'aquesta manera les illes sota control de l'Emirat de Còrdova. L'any 1015 Mallorca passa a dependre de la Taifa de Dénia. Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III saqueja però no ocupa l'illa. Això accelerarà la incorporació de la taifa als almoràvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.

[edita] Jaume I

L'illa fou conquerida novament durant la croada de les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I el conqueridor l'any 1229. Després de derrotar definitivament a Abú Yahya a la Batalla de Portopí (1229) va prendre i saquejar Medina Mayurka (1230), la resistència cessà en 1231. Els habitants de Mallorca que no varen ser assassinats fugiren a l'Àfrica o foren esclavitzats. L'illa va ser totalment repoblada per catalans principalment provinents de les comarques del Rosselló i l'Empordà, i en general de la costa nord del principat. És per això que avui en dia encara es parla català, tot i que els mallorquins anomenen la seva llengua "Mallorquí", i així és coneguda arreu. És una llengua ben viva i posseeix unes característiques que la diferencien del català del Principat, tant per l'accent com per algunes paraules i expressions exclusives del mallorquí.

En el seu testament, Jaume I creà el regne de Mallorca, depenent del Rei de la corona Catalana-aragonesa. També rendien vassallatge les illes de Menorca (encara sota poder musulmà) Eivissa i Formentera. Un cop mort el rei Jaume(1276), el seu fill Jaume pren el nom de Jaume II de Mallorca i assumeix el tron.

A la guerra de successió, l'illa va ser fidel a l'arxiduc Carles, juntament amb el Principat i el Regne de València. Felip V va derrotar les tropes catalanes i Mallorca va passar definitivament a formar part de l'Estat Espanyol.

• Regne de Mallorca
• Rei de Mallorca

[edita] Població

L'illa té una població censada de 814.275 habitants (2007), de la què menys de la meitat viu a la capital, Palma (396.570) (1 de gener de 2008, INE). Els municipis que la segueixen en població són Calvià (50.777), Manacor (37.963), Inca (29.450), Llucmajor (35.092), Marratxí (32.380), Alcúdia (18.327), Felanitx (17.969) i Pollença (16.997)(dades del INE, 1 de gener de 2008). L'àrea metropolitana de la capital, que s'estén pels municipis de Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor, situats a la Badia de Palma, té més de 500.000 habitants. Pel contrari, el municipi menys poblat és el d'Escorca (276) situat a la Serra de Tramuntana. L'illa rep anualment, gràcies al turisme com a principal activitat dins l'illa, uns 12 milions de visitants, això fa que a l'estiu la població d'aquestes ciutats es multipliqui. Destaca igualment un elevat nombre d'estrangers residents.

[edita] Orografia

Mallorca presenta dues serres: la de Tramuntana, amb muntanyes més altes, i les Serres de Llevant, d'altures més modestes. A més, es compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.

[edita] Serra de Tramuntana

• Puig Major (1445 m)
• Massanella (1364 m)
• Tomir (1102 m)
• l'Ofre (1090 m)
• Galatzó (1027 m)
• Alfàbia (1069)
• Teix (1064 m)
• Tossals Verds (1028)

[edita] Serres de Llevant

• Puig de Sant Salvador (510 m)
• Bec de Ferrutx (519 m)
• Puig de Morell (562 m)

[edita] Altres

Aquí, es pot destacar el massís de Randa, amb el Puig de Randa (543 m) i el Puig de Galdent (420 m).

Vegeu: Llista de cims de Mallorca

[edita] Biodiversitat

La insularitat ha exercit una gran influència sobre la flora i fauna de Mallorca, generant-se nombrosos endemismes.

[edita] Comarques de Mallorca

Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, però la divisió sí que és consensuada pels geògrafs.

• La capital: Palma
• Pla de Mallorca
• Serra de Tramuntana
• Raiguer
• Migjorn
• Llevant

Vegeu: Llista de municipis de les Illes Balears

[edita] Mitologia quotidiana

• Dimonis boiets: Esperits populars de les llars. Acostumen a ser molt nerviosos, obeeixen les ordres d'aquell que els controla. Quan no tenen res a fer, es posen a destorbar, fer malifetes i a cridar l'atenció de la gent perquè els doni feina. El seu aspecte és el d'una personeta lletja, petita, sovint vella, que sol tenir algun tret animal, com potes de cabra, banyes, coa d'ase o de bou, de vegades ales de ratapinyada... Es diu que neixen de les llavors de la falguera la matinada de la nit de Sant Joan.
• Dracs: Conegut monstre de fantasia, amb forma de serp o llangardaix gegantesc que escup foc pels queixals, sovint amb més d'un cap. Moltes vegades apareix com un príncep encantat.
• Bubota: fantasma, esperit d'un difunt. De vegades guarda un tresor, però és més comú que faci cruixir les parets de cases abandonades o que encanti algun camí.
• Dimoni Cucarell: esperit o dimoni gros, que guarda un tresor o vigila alguna cosa. No sol faltar en les festes mallorquines, i es diverteix jugant amb el foc i empaitant la gent. Ve de l'infern i té l'aspecte d'un home molt gran amb banyes i, de vegades, potes de cabra i ales de ratapinyada.
• Homenets i donetes de colzada: Persones menudes que apareixen quan són cridats, amb vestidures típiques de la pagesia, i que obeeixen el seu amo. Se'ls anomena "gent de colzada" perquè la seva altura no és més gran que la distància entre el colze i el canell.
• Negrets: Genis que surten de dins una llàntia quan aquesta és fregada amb un anell especial. Obeeixen les ordres d'aquell que els ha alliberat.
• Serps: Monstres gegantescos en forma de serp que guarden algun tresor. Normalment, aquell que vulgui aconseguir el tresor ha d'anar amb tres llesques de pa beneït i oli verge a les dotze de la nit allà on habita la serp. Es posa boca amunt amb una llesca de pa amb oli sobre els llavis o el pit, i les altres dues una a cada mà. Quan toquen les dotze, la serp surt i es menja les llesques de pa, i amb cada llesca torna més grossa. Si la persona no es mou gens, el tresor serà seu. Però si li entra por i es regira, la serp no li deixarà acostar-s'hi.

[edita] Vegeu també

• Llista de convents de Mallorca.
• Cuina mallorquina.
• Al-Humaydi, teòleg mallorquí del segle XI.

[edita] Notes

[edita] Referències

v • d • e Referències ↑ [1] Les Illes Balears en Xifres - IBAE 2007 ↑ 2,0 2,1 Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 26. ↑ Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 21, 24, 25, 28, 59. ↑ Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 76. ↑ Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 22 i 23. ↑ Les Illes a les fonts clàssiques, Coloma Blanes et alt. Miquel Font Editor, Palma 1990, ISBN 84-86366-65-8, pàg. 25, 27, 30, 65, 66, 67. ↑ DCVB entrada Mallorca.

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	Viccionari
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	[{{localurl:Wikispecies:{{{species}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• Plana del Consell de Mallorca
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística
• Webs, telèfons, i correus de entitats municipals
• Llista recomanada de topònims de Mallorca
• Espècies vegetals endèmiques de les Illes Balears
• Catàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears
• Guia turística de Mallorca
• Revista Más Mallorca