Photobucket - Video and Image Hosting
LA CREUETA, Portaveu del Club Escacs La Plana-Esparreguera

8/24/2008

any 9 núm. 38
Esparreguera 24 d'abril de 1998


LA
CREUETA

PORTAVEU BILINGUE DEL CLUB ESCACS
"AAVV" LA PLANA-ESPARREGUERA



7 DE FEBRER DE 1998:
10º ANIVERSARI
DEL NOSTRE CLUB


Si, l'Esparreguera de fa deu anys, veia naixé dues noves entitats a la nostra vila. Primer, ho faria el nostre Club d'Escacs. Mes endavant també ho faria L'Esplai La Lluna. I avui per avui, les dues encara rutllen.

Ha estat un camí ple de dificultats, quan no, (perquè no dir‑lo) entrebancs.

Em hagut que lluitar per la nostra supervivència i per la continuïtat de la nostra tasca. Fent escacs per tota la Vila d'Esparreguera i pel nostre barri de La Plana. I caram, si n'hem feta de coses!!. Recordeu?


Al 1º Torneig d'En Piqui (any 1988), els nostres jugadors varen quedar i . Per l'abril del mateix any, ‑a la diada de St Jordi‑ varem fer aquell matx amb l'AAVV Barri Font; guanyant‑los per un clar 4‑1.

El 24 de juliol de 1988, va tenir lloc el triangular de Festa Major del Barri Font (Llavors encara la feien el juliol), amb els resultats de: Club Escacs "AAVV" La Plana ‑Esparreguera 4'5, AAVV Barri Font 3, Club Escacs La Passió 1'5.

Al setembre varem organitzar el primer torneig Gegant per equips de la història d'Esparreguera. Als locals de La Plana, amb 5 equips (participaren 1 Preferent, 1 Primera, 1 Segona i 25 Terceres). El torneig va estar dividit en dos grups paral.lels. Destacar que varem tenir que deixar forts jugadors del club, al Barri Font, que va presentar‑se amb un equip minvat.
A l'encontre "Senior": CE La Passió va fer 4'5, i nosaltres, el CE "AAVV" La Plana‑Esparreguera 2'5, i l'AAVV Barri Font 2. A l'encontre infantil, el CE La Passió va guanyar‑nos per la mínima: 3'5‑2'5.

Al mes d'octubre començàvem el nostre primer curset d'escacs. (Anys després aniríem fins i tot a l'escola Pau Vila).
El 14 de gener de 1989 Començaríem el nostre 1º Campionat Social, que guanyaria el Dani Domene. A l'abril, per Sant Jordi, estrenàvem el Torneig Britz o de Ràpides, que acabaria sent una prova tradicional del nostre calendari. Al setembre organitzaríem unes simultànies alternatives a 20 taulers portades pel Ramon Gonell (2215) i Eduard Lecha (2185). El 26 de novembre començaríem el 2º Torneig Social del Club.
Ja sé que ens hem deixat coses per esmentar, d'aquells dos primers anys, però tant sé val.

1996.Simultànies A.Tejedor

Anys desprès, tots ho sabeu, varem fer unes simultànies a 31 taulers, varem federar‑nos i entrar com a club en competicions oficials.
Va quedar establert al setembre (fins l'any 1996) el Torneig Gegant per Equips.
En ell, han participat diversos clubs. Recordem per exemple el CE Matadepera, CE Sant Bernat (Olesa de Montserrat), CE Martorell, CE Serapí Farre de Manresa, CE Sant Joan de Vilatorrada, CE CECOB de Barcelona, CE Foment de Piera, CE Sant Vicenç de Castellet, CE Capellades, CE Olesa de Montserrat etc.. (Alguns d'ells varies vegades).

També s'han fet alguns "matx" entre clubs, i sessions de partides simultànies. Entre elles i sense intenció de ser exhaustiu, recordem Lluis Artigas (1989), les ja dites del Ramon Gonell i Eduard Lecha (1989), Maurice Perraut (1990), Esther Plaza (1992), Manolo Martinez (1992), Angel Soteras (1994), Ramon Gonell (1995), Andreu Tejedor (1996), i Enric Catalan (1997).
Se'ns queden moltes bones anècdotes i activitats fetes.. En aquest breu recordatori històric.. Com aquell partit de futbol que improvisarem mentre ens portaven materials per la construcció d'aquell "Carro" per la desfilada de Reis; o també quan anàvem a un torneig fora d'Esparreguera i per la tarda, desprès de dinar s'anàvem a veure cinema d'estrena.

Esperem que aquest nou aniversari sigui per tots els jugadors federats, socis, amics i simpatitzants del club escacs "AAVV" La Plana ‑ Esparreguera, un motiu d'alegria; que ens esperoni a tots plegats a treballar pels escacs i l'esport d' Esparreguera.


Triunfo de Marc Almeria
en el Torneo Social del
CE "AAVV"
La Plana‑ Esparreguera 1997
El jugador esparreguerense Marc Almeria ha resultado ganador del Torneo Social de La Plana.
Almeria tenia el segundo "elo", pero sobre el tablero realizó un juego muy eficaz y aventajó a jugadores de primera línea en el desempate.


No hubo un único y principal favorito, en el torneo social organizado por nuestro club, del 23 de noviembre al 14 de diciembre de 1997, ni ningún jugador de los participante logró mantenerse imbatido. Un dato: solo hubo dos tablas en todo el torneo.
Se proclamaría Campeón del club, Marc Almeria, con 8 puntos y mejor desempate que el Josué Expósito y José Martín que debieron conformarse con el segundo y tercer puesto de la clasificación.
Manel Soidan fue cuarto, mientras que Josep Masip, Gabino Expósito y Josep Calveras serian 5º,6º y 7º respectivamente.
En octava posición quedaría Agustín Valcarcel (que no jugaría la totalidad de las partidas) y noveno el Óscar Blanco, que debutaba en torneos de ajedrez.
Sin duda, el Marc Almeria vio premiado en conjunto, su juego muy interesante y su alto espíritu de lucha. Desde "La Creueta" nuestras mas sinceras felicitaciones.


EL CAMPEONATO DE CATALUÑA POR EQUIPOS: SE CUMPLIERON LAS EXPECTATIVAS.

por LL. Artigas

Tal como preveíamos en diciembre pasado, nuestro club, no se ha salvado del descenso de categoría.
El grupo que por sorteo Federativo nos tocaría, tenia de todo, menos el ser flojo.
En el ámbito de equipos, nos tocaría compartir lides con el CE Sant Joan Despí, campeón del grupo VI de Clasificación a 3º provincial, que estrenaba nueva categoría, y el CE Sant Feliu de Llobregat "D", que el año pasado ya quedaría segundo del grupo III de 30 provincial, consiguiendo el ascenso de categoría. Sin embargo, la fatalidad, el hecho que el Sant Feliu "C" bajase a 3º, desde el grupo IV de segunda provincial; convirtió a los anteriormente dichos subcampeones de grupo en compañeros nuestros de viaje.
Por arriba, nos encontraremos con un CE Santa Margarida de Montbui, que bajaba del grupo III de 2º provincial; un CE CECOB de Barcelona que también había descendido del grupo IV de 2º provincial hacia el nuestro.
Mientras que el CE Aurora de Barcelona, el año pasado quedaba 41 del grupo VIII de nuestra categoría, en un grupo que de entrada contaría con clubes decanos de la capital, generalmente mas fuertes que los de provincia. Y por consiguiente, mas entrenados.
Poco mas que decir del AECS, Passio, Foment de Piera o el agregado a ultima hora, el Igualada "C", de todos conocidos.
Antes de iniciar el campeonato ya sabíamos que por lista "ELO" teníamos el equipo mas débil de entre todos los participantes, y debíamos acabar los últimos con cero puntos. (Y aun así, batimos al Sant Joan Despí).
En general, el equipo fue muy castigado por la cola, perdiendose muchos puntos a partir del 4º tablero. Si bien, y lo repetimos una vez mas, la diferencia de fuerza entre nuestro equipo y los adversarios, seria tremenda.

Muy buena la actuación de nuestra primera espada, Manel Soidan, que totalizaría 5'5 puntos, y de nuestro nuevo fichaje el Agustín Valcarcel.
Debemos en justicia felicitar a todos nuestros deportistas, sin excepción, que una ronda tras otra, lucharon y arriesgaron todo lo posible por ganar partidas; en condiciones generalmente muy desfavorables.
¿Y ahora que?. ¿Se marcharan jugadores?.¿Cerraran puertas de una vez por todas?.
Bueno, no se puede ser pitonisa en todo.
Entra entre lo muy probable que haya personas que no deseen jugar en categorías "inferiores".
Y están en su legitimo derecho de estar donde deseen y marcharse.
También es mas que probable, que otros clubes intensifiquen su política de captación de jugadores federados.
En todo caso, y prescindiendo de actitudes personales y de otros clubes, nuestra labor es y será continuar desarrollando actividades de ajedrez en Esparreguera; de la mayor cantidad y calidad que nos sea posible hacer.
Y para tranquilidad de algunos socios, diremos que tenemos garantizada la participación del Club al Campeonato de Cataluña por Equipos.
Esperemos que la próxima temporada nos sea a todos, mas propicia.


1ºRonda
Pronòstic:
Plana‑Esparreguera 0
AECS L=Hospitalet 8
Resultat aconseguit:
Plana‑Esparreguera 1'5
AECS L=Hospitalet 6'5

Un viatge
sense retorn

Tot va sortir com s'esperava. L'equip visitant, ‑del tot superior a la nostra gent‑, ens va desbordar amb la facilitat del gegant que esclafa un cargol de vinya.
L'únic punt sencer que es va salvar, seria el del Josep Masip ‑ Buenosvinos (1885).
Ballesteros (2090), Gonzalez (1970), Tornay (1935), Tello (1905), Martin (1845) i Picazo (1835) varen imposar‑se als esparreguerins Soidan, Valcarcel, Oliver, Exposito, Calveras i Blanco. Mentre que Martin (1975) amb peces blanques feia taules amb l'Artigas.


2ºRonda
Pronòstic:
CE St Feliu Llobregat"D" 6
Plana‑Esparreguera 2
Resultat aconseguit:
CE St Feliu Llobregat"D" 4'5
Plana‑Esparreguera 3'5

Al roig viu...
Desplaçament de l'equip de La Plana a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, en un matx on s'aspirava, al menys, a un empat. Finalment, tot se'ns escaparia de les mans. Molt bona actuació de Soidan, Exposito ‑que varen guanyar‑, i super Agustí que va fer taules‑, contra A Sanchez (1930), Latorre (1885) i Cerro (1890) respectivament. Mentre que la victòria del Lluís Artigas, en front de Bertran (1890) va ser el premi a la paciència i a la negativa a donar taules al seu adversari.


Medalla a la paciència pel Sanchez Guimera, que amb posició desesperada, va intentar "allò impossible" perquè l'empat a 3'5 en què ambdós equips ens trobàvem, és decantes cap a nosaltres. Dissortadament no va ser això possible...
Victòries de Lahoz (1885), O.Sanz (1885), Lopez (1875) i Maya (1870) enfront de Masip, J. Garcia, O. Blanco i Sanchez.

3ºRonda
Pronòstic:
Plana‑Esparreguera 2
CE Igualada "C" 6
Resultat aconseguit:
Plana‑Esparreguera 3
CE Igualada "C" 5

Cine: ¿Que hago yo aquí si mañana me caso? (1995)
Un nou empat, se'ns escaparia davant de l'Igualada "C".
La ràpida caiguda del Lluís Artigas a mans de J Bertran (1880); va posar les coses dificils a l'equip esparreguerí.
Malgrat l'esforç de tots els nostres esportistes i el bon resultat del Manel Soidan i el Ramon Oliver, en guanyar a R.Alibau (1880) i LL.Prat (1840) respectivament; no va ser possible aconseguir sumar en aquest encontre, res mes que dues taules extres. Les de l'Agustí Valcarcel amb JL Diaz (1840), i les del Josep Calveras amb M.Casas (1810).
R.Palomo (1840), J.Brunet (1835) i J.Serrarols guanyarien a Gabino Exposito, Josep Masip i Oscar Blanco.

4ºRonda
Pronòstic:
Plana‑Esparreguera 1
La Passiò 7
Resultat aconseguit:
Plana‑Esparreguera 3'5
La Passiò 4'5

Cine: Nueve horas de terror (1963)
Un encontre sense massa història. Començaríem guanyant nosaltres per 2‑0 i acabaríem perdent per la mínima.
Aquest és un cas atípic de matx entre dos clubs diferents, d'una mateixa població; i on, dels 16 jugadors presents a l'encontre (8 per equips), 11 serien persones inscrites com a socis del nostre club.
Varen començar les victòries del Daniel Matas i Agustin Valcarcel damunt els jugadors visitants Gomez (1885) i Zafon (1890). Tot seguit Sanchez Guimera i Artigas caurien davant J.Martin (1780) i Marc Almeria (1995). Desprès de l'empat, els resultats serien: Gabino Exposito guanyaria en una laboriosa partida contra A.Navarro (1805); i el Ramon Oliver acabaria en taules la seva partida amb F.Figueres (1840).
Mentre que Josep Masip i Manel Soidan no varen poder puntuar amb llurs adversaris, J.Exposito (2045) i A.Galceran (1795).

5ºRonda
Pronòstic:
Sta Margarida Montbui 8
Plana‑Esparreguera 0
Resultat aconseguit:
Sta Margarida Montbui 5
Plana‑Esparreguera 3

Cine: Lluitar per viure (1987)
Viatge del nostre equip a les terres de l'Anoia; on ens va faltar ben poc per convertir‑se en una total alegria per l'equip esparreguerí.
Malgrat que sobre el paper, una vegada mes, teníem que perdre estrepitosament; varem romandre empatats 3 a 3 la major part de l'encontre i amb possibilitats reals de victòria,
Obriria el marcador a favor nostre, el Ramon Oliver, que guanyaria a Josep Farrera (1865), seguint‑lo el resultat del Lluís Artigas, enfront Pere Fernandez (1965).
Anivella lequip local guanyant Marcel Mateu (1760) a l'Oscar Blanco i Ricard Goya (1840) al Josep Masip.
En produir‑se aquest primer empat, la impressió general, en aquests moments, seria que super‑Manel Soidan i el Joan Garcia tenen la seva partida guanyada. Mentre que el Sr. Gabino, (que de bon començament de la seva partida ha entrar en complicacions tàctiques), està lluitant com un lleó, i el desenllaç de la mateixa és de resultat incert.
L'Agustin Valcarcel, tot haver fet molt bona partida perdrà finalment amb Rosich (1930).
Gabino i Joan Garcia, desprès d'una numantina resistència perderen, amb V.Montana (1860) i J.Mateu (1760); i el Manel Soidan, desprès de "treballar" el seu oponent ‑Marcel Mateu elo 1970‑, marxarà a casa seva amb un nou puntet a la butxaca...

6ºRonda.
Pronòstic:
Plana‑Esparreguera 0
CECOB 8
Resultat aconseguit:
Plana‑Esparreguera 2'5
CECOB 5'5

Cine: Un lugar en el sol (1951)
Una nova clatellada a les nostres minvades il.lusions la rebíem amb la visita del club barceloní de La Via Laietana. El CECOB, que finalment va pujar de categoria, ens guanyava per "Elo" a tots els taulers.
Els nostres companys Manel Soidan i Lluis Artigas varen guanyar als dos primers taulers de l'equip visitant M. Santo laria (2035) i E.Rabinad (2020); mentre que l'Agustí Valcarcel entaularia meritòriament amb J. Morcillo (1970).
No varen tenir tanta fortuna Daniel Matas, Ramon Oliver, Gabino Exposito, Josep Masip i Josep Calveras, que perderen davant Costa (1955), I.Garcia (1915), M.Costa (1905), J.Fradela (1885) i X.Santolaria (1760).
El nostre equip, malgrat la voluntat i entrega de tots els seus jugadors, que sempre van lluitar fins el final, tenia, com "el Titànic", mes aigua dins que a fora.. I s=anava enfonsant cap les profunditats del descens a classificació a tercera provincial....

7º Ronda.
Pronòstic:
Sant Joan Despí 6
Plana‑Esparreguera 2
Resultat aconseguit:
Sant Joan Despí 2
Plana‑Esparreguera 6

Cine: La estación de la esperanza (1994)
Un nou desplaçament que sobre el paper hauria d'acabar amb un nou desastre. Però no va ser així.
Va obrir el marcador de l'ncontre l'Oscar Blanco, en guanyar al jugador local: Castell (1765). Això va donar‑nos ànims a tots. Va ser per l'Oscar, el seu dia de gloria.
El Ramon Oliver, que venia ben dormit, va perdre amb Garcia (1840).
És l'empat a 1.
D'ençà aquest moment començarien a ploure els punts pels esparreguerins: El Joan Garcia guanyaria a Molar (1790), Manel Soidan a Aparicio (1910), l'Agustí Valcarcel a Vallado (1865) i el Gabino Exposito a Gordillo (1840).
Tancarien l'encontre la victòria de Rodriguez (1805) vers Josep Masip, i la del Lluís Artigas vers Murillo (1880). Total un esplèndid resultat: 6‑2 a favor de la gent d'Esparreguera..


8º Ronda.
Pronòstic:
Plana‑Esparreguera 2'5
Foment de Piera 5'5
Resultat aconseguit:
Plana‑Esparreguera 2
Foment de Piera 6
Cine: "Lo que el viento se llevó"
Visita d'uns vells amics, el club d'escacs de Piera.
I en guany aconseguiren fer‑nos una bona repassada. A.Prat (2030), Vila (1930), Damm (1800), Cachero (1800), i Diaz (1700); ens estomacaren ‑damunt el tauler‑ Artigas,Valcarcel, Oliver, Exposito i Blanco.
Mentre que Josep Calveras guanyava a JM Poch (1780); i Soidan i Masip feien taules damunt Perraut (2045) i Medina (1790) respectivament.
La darrera esperança de sobreviure al descens de categoria, se l=havia emportat el vent...


Blanques: J Calveras(1700)
(AV Plana‑Esparreguera)
Negres: JM0Poch (1780)
(CE Foment de Piera)

1. P4D,C3AR 2.C3AD, PAR 3.P3R,A2R 4.P3CR, C3AD 5.A2C,P3D 6.C1‑C2R,A5CR 7.P3TR,A2D 8. P4D,T1CD 9.0‑0,D1AD 10.R2T,P3TR 11.P3CD,C2TR 12.P4AR, PXPAR 13.PXP,0‑0 14.A2CD, C3AR 15.C1CR, P3TD 16.D2D, C2TD 17.P4TD,A3AD 18.P5D,A2D 19.TD1R,T1R 20.C4R,CXC 21.TXC,A1AR 22.TXT,AXT 23.D3D,P4AR 24.C3A,P4CD 25.A4D,T1T 26.AXC,TXC 27.C4D, ...



27. ..., A2D 28.P5TD,R1T 29.A3AR,PX PA 30.PXP,T2C 31.A5TR,R2T 31.T1R,P3CR 33.A3AR, T5C 34.T1CR,A2CR 35.P4CR D1AR 36.P5CR, P4T 37.P4T,AXC 38.DXA, D1D 39.T1R,T6C 40.R3C, P3AD 41.D6A!, T1C 42.T7R+ Abandonen.
1‑0.


9º Ronda
Pronòstic:
Aurora de Barcelona 8
Plana‑Esparreguera 0
Resultat aconseguit:
Aurora de Barcelona 7
Plana‑Esparreguera 1

Cine: Siete novias para siete hermanos.
Excursió cap a Barcelona Cyty per veure'n amb la gent del club escacs Aurora. Coincidia amb el dia del canvi d'hora, i això a més d'un li va afectar. Un dels jugadors alineats per l'encontre, el dissabte estava a Barcelona, va perdre l'autobús i va haver de pernoctar a la ciutat. Per postres amb canvi d'hora i el seu rellotge espatllat.
Per acabar d'arrodonir la història, l'endemà, l'equip esparreguerí va baixar amb un jugador de menys...
Si, ens varen treure a ballar. I tot va acabar amb un 7‑1 a favor dels locals.. Menys mal que el Josep Masip, que estava inspirat, va salvar l'honor del club en guanyar a Elias (1905).
Soidan, Artigas, Valcarcel, Exposito, Garcia i Blanco; varen perdre amb Serrate (2170), Garcia (1960), Olle (1915), Vives (1910), May (1900), Grau (1895) i Torras (1885) respectivament.


LOS MERCENARIOS
Per Josep Masip

Soldados de fortuna se les llama. Y siempre han habido.
Casi todo el mundo tiene un precio. Yo, no. Porque lo que Yo quiero va mas allá del bien y del mal.
Los hay que se conforman con un trozo. Y Yo quiero todo el pastel..y diría más; un pastel tras otro. Y todo con eso no seria saciada mi ambición, pues es infinita. Como el universo, que creo que és, y ha de ser. Pues si no fuera así, no tendría razón de ser.
De vuelta al titulo del escrito, diría que se han acabado ya los tiempos en què se hacían las cosas por amor al arte; pues existe gente que creen que los amigos están para aprovecharse de ellos. Y eso no és: "Tanto tienes tanto vales", y cuando el hombre le quitas el orgullo, no queda nada de él.
Estamos a las acaballas de un milenio, en el que su fin, anuncia un fin de todo lo que podria llamarse filantropía, y si queda alguno de estos filántropos. Los que no lo son, lo matan por pura envidia y egoísmo. Pues hay quien está identificado con su dinero y moriría, antes de perderlo. Es mas, le gustaría que lo enterraran con él.
Personalmente, este tipo de personaje, me da pena. Yo no creo en el culto al dinero. Pues, si té escla‑viza, dejas de ser humano para pasar a ser un engendro de tu ambición.
El peor sueño es el soñar con él. Como aquel personaje que se pasa cada noche ‑antes de ir a dormir‑ una moneda tras otra....¡Buena distracción!


HUMOR

Per Joan Muñoz


En el pasado numero de "La Creueta" se publicaria en clave de humor, el articulo "Análisis Quimico de La Mujer"; sacado de una pagina de Internet titulada "La costilla de Adán".
En el número de hoy, ‑tal como hicimos sobre las mujeres‑ toca recoger chistes sobre hombres:

¿Que 3 animales le gustaria tener a toda mujer?
‑Un Jaguar en la puerta.
‑Un Vison en el armario.
‑Un Tigre en la cama.
¿Que 3 animales tiene?
‑Un Panda en la puerta.
‑Un Conejo en el armario.
‑Un cerdo en la cama.
=====

1997.Simultànias E.Catalan

=====
¿Como congelar un cerdo?, Se abre la ventana y se le quita la sábana.
=====
¿En que se diferencia el celebro de un hombre a cien gramos de jamon cocido?
No se sabe. Las investigaciones siguen su curso...
=====
Los hombres son como los magos, echan unos pocos polvos y desaparecen.
=====
¿Que canta una neurona en el cerebro de un hombre?:
ESTOY AQUÍ, AQUI SOLITA (Canción de Rosario)
=====
El soci Josep Calveras ens tramet un bonic article del Josep M. Ballaín, per incloure en el butlletí. Gustosament el reproduïm:
La camisa de l'home feliç

L'altre dia gairebé em van venir esgarrifances.
Parlant amb gent més aviat lletrada i lletraferida vaig sortir‑los amb la faula de la camisa de l'home feliç, la vaig dir de passada, ni em posia imaginar que ni en sabessin la mena. I vet ací que els ho vaig enegegar, i endemés vaig aprofitar‑ho per a la missa de Góssol. Com potser tampoc no sabeu, hi sortia l'Evangeli de les Benaurances, les de sant Lluc, més a cop de maça que les de sant Mateu.
I vet ací la faula.
Una vegada hi havia un rei.
No era justament un rei de faula, era un rei molt tocat a terra, pobre home, perquè no era feliç. Cosa no gens rara en un rei, voltat de llepes i sense poder jugar a la botifarra a la taverna de la capital perquè no es podia fer amb la terragada, com tampoc no podia jugar a botxes al jardí del palau, els cortesans li donaven peixet, vull dir que el deixaven guanyar.
Fos com fos, entre una cosa i una altra, el rei no era feliç.
Potser li venia de malcriat per la dida, que sempre li va donar
per la banda; potser li venia de sa mare que mai no en va fer cabal; potser li venia de son
pare, home més de guerra que de pau, que l'hauria tractat a bastonades si no hagués estat que amb prou feines sabia que tenia un fill.

Bé, deixem‑nos d'històries, el fet és que el rei no era feliç.
Els astròlegs hi van ficar les estrelles i el signe del zodíac que li tocava. I no em feu dir quina era perquè, a mi, l'ase se me'n fum. Els mags hi feien jocs i no en treien l'entrellat. Els metges li vigilaven els humors i les sangotes. Res de Res. El rei no era feliç.
Fins que un vell arranconat en una barraca que, vés per on, era tingut per savi, li va dir que no fóra feliç fins que no dugués la camisa de l'home feliç.
I volta‑la, rei. Va voltar molt de món; sense els mals vicis d'aquell de Sevilla, el rei podia dir com el Tenorio que "yo a los palacios subí y a las cabañas bajé" per saber que més aviat els palaus cauen molt avall i les cabanes molt amunt. I fou la primera lliçó.
Ni amunt ni avall no va trobar ningú que fos feliç. Tots duien algun mal gep.
Fins que voltant i voltant, quan ja estava fastiguejat de voltar‑la, va trobar un bon home que fangava l'hortet de quatre cols. I cantava, vet‑t'ho aquí. Cantava feliç. El rei li va demanar la camisa. No l'hi va
poder donar, no en tenia.
El rei va tornar a palau.
Senese saber res de la Bona Nova, havia après la primera de les benaurances, la de joiosos els pobres. I així s'acaba la faula.
Però no s'acaba la faula de la vida, per dir‑ho fent‑hi escudella.
Per molt que ens prediquin, gairebé tots creiem que els diners no fan la felicitat, però, com deia la Sabina de Matadepera, hi ajuden. I vet ací que encara avui no hi ha ningú que m'hagi aclarit què és millor, si esquedar‑se de misèria o petar de tip. Ai, Déu meu, tot és mal borràs. Pel molt que les hi he ballades, sé que passar fam és una bona mala cosa. Tot i que, sense haver‑ho conegut, també puc plànyer la Cristina Onassis dient que era una de les persones més pobres del món, només tenia diners. I així va acabar.
I vet ací que, fent un tomb per la pobresa de les benaurances, tombo altre cop
a l'home feliç que no tenia camisa. Per dir‑me que, sigui com sigui, tot i que no tenia camisa és un camí cap a la felicitat, no l'abasta del tot. Ves què diria el bon home si les acabés com Job rebolcant‑se en un femer.
Arribat a aquestes, només hi ha una sortida, només una.
La pau de Jesucrist. Déu patint les angoxes de Getsemaní.

NOTES VARIES

---L'Ajuntament d'Esparreguera ha concedit per aquest any una subvenció de 40.000 ptes. al club escacs AAVV La Plana‑Esparreguera, per recolçar les activitats que desenvolupem.
Ho agraim tots públicament.

‑‑‑‑‑Enguany el torneig de partides ràpides de Sant Jordi tindrà lloc dissabte 25 d'abril de 1998, a les 10 del matí, als locals de l'AAVV.
Inscripció gratuita fins 5 minuts abans de començar.

‑‑‑‑‑Torneig Open de Sallent. Diversos socis del club hi estant participant. Els jugadors federats per La Plana, Manel Soidan, Josep Masip, Toni Sanchez Guimera i Agustí Valcarcel varen començar ja a la primera ronda. Mes tard, a la segona, si va afegir Gabino Exposito. Desitjem tinguin tots ells un bon torneig.

‑‑‑‑‑‑Variacions "ELO" al Campionat de Catalunya per Equips dels jugadors amb llicència federativa.
Han estat les següents (si no hi ha error): Manel Soidan +27 (1967), Lluís Artigas +18 (1913), Agustí Valcarcel = (1820), Daniel Matas +5 (1820), Ramon Oliver ‑12 (1802), Gabino Expòsito ‑13 (1796), Josep Masip ‑16 (1719), Joan Garcia ‑8 (1712), Josep Calveras +1 (1701), Toni Sanchez G. = (1700), Oscar Blanco +12 (1712).

----2º Campionat d'Escacs d'Abrera: Quota d'inscripció 600 pts. Informació i inscripcions a la secretaria de l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament d'Abrera; passeig de l'Església 22, telf. 770 05 06, fins el dia 14 de maig de 1998, a les 20 hores..
Inici del campionat: 17 de maig de 1998.
Premis: 11 Trofeu i 4.000 pts., 21 Trofeu i 2.000 pts., 31 Trofeu i 1.000 pts., Primer millor classificat Sub-14: Trofeu.

----Pròximes competicions homologades per la Federació Catalana d'Escacs: Open de Sant Boi de Llobregat. 15 maig 1998. Divendres nits. Telf. de contacte: Sr Lorente 640 09 55; Sr Chalmeta 431 59 46. Open de Montcada i Reixac 25 juny 1998. Diari tarda. Telf. de contacte: Sr. Alex Tarzan 564 05 94, Sr Reyes Cantero 564 50 79, Sr Jaume Izquierdo 564 48 49.

Altres: Torneig Obert d'Andorra 26 juny al 4 juliol 1998. Telf. / Fax de contacte: 376 82 27 25 Sr Benet Pantebre. Torneig Obert de Benasque 6 al 14 juliol 1998. Informació - inscripcions: Casa de Cultura de Benasque (974) 551289. Torneig Obert de Balaguer 16 al 24 juliol 1998. Telf. De contacte: Casa de Cultura i Joventut (Sr Pep Angerri de 18 a 21 hores) (973) 44 58 57; Sr Cosme Barrera (973) 45 06 58.

"La Creueta" Núm 38
24 d'abril de 1998
Direcció: Lluís Artigas
Telf. 909 36 15 84 Edita: Club Escacs "AAVV" La Plana- . Esparreguera.Carrer Joan XXIII núm. 71, 10 08292 - Esparreguera

LA VEU DE LA SARDANA.
ASSOCIACIÓ ESPARREGUERA SARDANISTA.

26 abril. Esparreguera. Plaça de l'Ajuntament. 6 de la tarda. Sardanes amb la Cobla Popular.
----------------------------‑‑‑‑‑‑‑---‑ 26 abril. Sant Andreu de la Barca. Plaça de Catalunya. 12 del matí. Sardanes amb la Cobla Contemporània.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑-----‑
27 abril. Martorell. Recinte Firal. 7 de la tarda. Cobla Jovenívola de Sabadell.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑----‑
1 de maig. Martorell. Tetre El Progrés XIII Concurs Individual de Sardanes Revesses. 12 del matí. Cobla Ciutat de Cornellà.

1 de maig. Martorell. Camp d'Esports. 6 de la tarda. XXXIX Concurs Nacional de Colles Sardanistes. Cobla Ciutat de Cornellà.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑----
9 de maig. Olesa. Plaça de la Sardana. 8 de la tarda. Sardanes i Concert de Música de Cobla. Cobla Vila d'Olesa.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑----
10 de maig. Olesa. Parc Municipal. Matí‑tarda XVIII Aplec de la Sardana. Cobles Jovenivola de Sabadell, Genisenca, La Flama de Farners, Vila d'Olesa.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑---
17 de maig. Abrera. Plaça Rafel Casanoves. 6 tarda. Sardanes i Balls Vuitcentistes. Cobla Premianenca.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑---
23 de maig. Sant Andreu de la Barca. Fira Economica Avda Costitució. 7 de la tarda. Sardanes. Cobla Ciutat de Cornellà.
‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑-----‑
24 de maig. Esparreguera. Can Comelles. 12 del matí.
Sardanes. Cobla Ciutat de Cornellà.

24 de maig. Esparreguera.
Can Comelles. 5 de la tarda. XXII Aplec de la Sardana. Cobles: Popular, Principal de Terrassa i Ciutat de Cornellà.


SÁTIRA HISTORICA

Existe una demoledora sátira del Dr. Tarrasch titulada "El ajedrez del futuro", tomada de la revista argentina Ajedrez que pasaremos a publicar.

"En 1891, el Dr Tarrasch, indignado por la teoría que Steinitz quería imponer en algunas aperturas, especialmente en el Gambito Evans y la Defensa de los Dos Caballos, escribió un artículo en el que satirizaba un intento que él no dudó en llamar estrafalario. Justamente un año antes, Steinitz inició un match telegrafico con Chigorin a dos partidas por una apuesta de 750 pesos -suma realmente fantástica para esa época- con el fin de probar su singular teoría en las mencionadas aperturas.
Al poner en práctica la Defensa de los Dos Caballos, Steinitz mantuvo fanáticamente la horripilante excursión de su Caballo de Rey por los cuadros 3AR, 5CR, 3TR, 1CR, rea-lizada toda ella al cumplir la jugada 13. Esto indujo al Dr Tarrasch a escribir el siguiente artículo, que fechó, hipotéticamente, el 20 de julio de 1920:

TORNEO DE MAGDEBURGO - APERTURA IRREGULAR.
1 C3AR
Jugada de Zuckertort, en cuyo homenaje lleva su nombre. Pero como él nunca dio con la continuación, es mejor denominarla, en este caso, Apertura de los Cuatro Caballos.
1 ........ C3AR
Los adversarios de Zuckertort acostumbraban a jugar 1...P4D, demostrando un conocimiento superficial de la verdadera ciencia del ajedrez, ya que los peones, como se sabe, no pueden retroceder. El movimiento del texto es el único correcto.
2 C3A
Jugada excelente y que demuestra la potencia de una profunda estrategia. Un novicio podria ensayar 2.P4D en lugar de la del texto. Sin embargo, todo lo que se diga será poco para inculcar en la mente de los estudiosos el principio de que el Peón no puede retroceder, y que una vez movido, será el blanco de ataque de las piezas enemigas.
2 ....... C3A 3 C1CR
¡Concepción magistral! Trata de obtener considerable ventaja mediante la retirada del primer Caballo, con lo cual previene a sus piezas de toda molestia de los peones enemigos durante largo tiempo.
3 ......... CR1C
Advirtiendo el peligro en el momento exacto. Con esta maniobra se iguala la posición.
4 C1C ! C1C !
Los espectadore ven -sin duda, con admiración- a dos maestros del más alto rango y celebrados justicieramente como tales, con todos los sentidos conectados en las sutilezas del juego. Ambos contendientes adoptan precauciones para evitar las debilidades creadas por el avance temerario de los peones. Antiguamente, los expertos tenían la costumbre de mover los peones con el propósito de desarrollar las piezas. Pero ya, a finales del pasado siglo, se hizo cada vez más evidente que tal idea era errónea porque, una vez movidos, los peones pueden ser atacados por las piezas enemigas, y hasta capturados si no se toman las debidas precauciones.
5 C3TR
Ingeniosa tentativa para obtener ventaja por otro camino. Que los Caballos están mejor ubicados aquí que en el centro del tablero, donde dominan demasiadas casillas, fue igualmente descubierto al finalizar la pasada centuria.
5 .... C3TD !! 6.C3T !! C3T !!
Resultará difícil imaginar un juego por ambas partes más preciso y seguro, y enteramente de acuerdo con las normas formuladas por los maestros presentes.
7 C1CR C1CR
Estos dos movimientos perte-necen al más grande de los maestros del siglo anterior, quien lo puso en práctica en un famoso match por correspondencia. El fue el único maestro de su tiempo que pudo penetrar tan profundamente en la teoría del juego. Es considerado como el padre del ajedrez moderno.
8 C1CA esta altura del juego, las negras ofrecieron tablas. Las blancas están en momentánea ventaja por tener una pieza menos desarrollada que su oponente. Pero esto,acaso no sea suficiente para ganar. Por lo tanto, se convino en el empate".

0 Comments:

Post a Comment

<< Home