Lleida

Autor: Daniel Pi i Noya

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Diputat d'ICV al parlament de Catalunya

Mitjans on s'ha publicat l'article: La Mañana

S'ha tancat l'acord de finançament. Les xifres són ja conegudes, més de 3.800 milions d'euros a partir del 2012. S'allarga un any el període de transició, és cert, com ho és que des del primer any d'aplicació del nou model la Generalitat aconseguirà tants recursos econòmics com amb l'aplicació de tot el model de CiU/PP de l'any 2001. El model preveu la previsió d'actualització anual segons l'evolució de la població i de revisió del sistema cada cinc anys, dos aspectes que no eren presents al model del 2001, i que han estat determinants en el deteriorament del finançament de Catalunya en els darrers anys.

L'acord permet complir el principi d'ordinalitat i assegura que, ja des del primer any, els traspassos d'anivellament deixaran a Catalunya per sobre de la mitjana de la despesa per càpita de les comunitats autònomes de règim comú. Consagra un model solidari però no desincentivador de l'esforç fiscal, i contribueix a racionalitzar el pes relatiu de les diferents administracions, dotant de més recursos la que fa front al gruix de la despesa: educació, sanitat, serveis socials.

Tots aquests arguments haurien de fer rectificar a CiU. La federació nacionalista hauria d'abandonar la seva estratègia de trencar la cohesió del Govern i fer un pas per sumar-se a la proposta de finançament. Per justícia però també perquè aquesta no és una proposta que avala el Govern sinó la mateixa societat civil: sindicats, cambra de comerç,....O és que prefereixen mantenir-se fidels al costat del PP que ha estat responsable de la campanya contra Catalunya?

Les magnituds són importants, però el que és fonamental és el destí d'aquests nous recursos. La nostra força política està satisfeta perquè aquest finançament permetrà destinar més recursos a polítiques socials, a tenir més instruments per donar resposta a les necessitats de la gent. Necessàries sempre, però ara, en temps de crisi, absolutament imprescindibles.

Un deure pendent  que no podem passar per alt. Resta encara pendent el finançament local. Aquest és el proper repte: dotar dels recursos adequats als ajuntaments de Catalunya, que atenen totes les demandes de proximitat i que es mouen en paràmetres econòmics del 1979 per atendre les necessitats de la societat del 2009..

Tanquem amb nota el finançament de la Generalitat. Puc entendre el cansament de moltes persones davant d'una qüestió tant àrida, aparentment allunyada de la vida quotidiana de cadascú, i que semblava que no s'acabaria mai. Vull adreçar un missatge destinat precisament a aquesta gent: era indispensable fer-ho.. Sense determinar acuradament el marc competencial (nou Estatut) i sense endreçar els ingressos públics (nou finançament) era impossible atendre les demandes de la ciutadania de Catalunya. No ha estat, com alguns han volgut fer creure, un exercici estèril de polítics que només parlen de les seves coses. Al contrari, ha estat un esforç col·lectiu de construcció de país absolutament imprescindible. Ha pagat la pena l'esforç. I tots, tret dels que voluntàriament se n'han despenjat, en podem estar molt orgullosos.

Daniel Pi i Noya

Diputat d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya