El Barça enlluerna amb grans golejades i bon futbol però ja sabem que en l'ADN de cada culer hi ha gravada la insatisfacció i el dubte permanent, fet que ha provocat greus estralls en el sí de la redacció d'AixòToca.
Tot va començar el dissabte passat en una discussió absurda perquè alguns membres de la redacció volien veure el partit per la Sexta i d'altres per TV3...total que la sang va arribar al riu i la discussió va avançar fins arribar a debatre (llegir discutir) entre partidaris de Nuñez vs partidaris de Cruyff. Senzillament lamentable i infantil però resulta que arrel d'aquesta batalla sagnant s'han produït danys irreparables entre els diferents membres de la redacció d'AT.
Per sort o per saber estar no ha esquitxat al grup dissident ATiki.es on els seus membres tenen personalitat pròpia i estan per sobre del debat estúpid entre Nuñistes i Cruyffistes perquè saben que lo important és el Barça.
Des d'aquesta secció, la qual només té de bo el nom, he intentat dilapidar encara més el futur d'Això Toca. Les nombroses accions d'ATiki.es i ATiki.tk han estat ràpides, efectives i brillants per tal d'esborrar del mapa una web feta per tiquis miquis.
Per tal de continuar en aquesta línia destructiva faré una nova afirmació kamikaze: la Champions League està adulterada. Hi participen veritables equipets paquets que l'únic que fan es fomentar la golejada a dojo i això provoca que sigui més interessant un Super Racing de Santader vs Barru Peps (llegir F.C.Barcelona) o un Llamp de Vallecas vs Pep show boys (llegir F.C.Barcelona) que no pas un FC Basilea vs F.C.Nandrolona (llegir F.C.Barcelona).
“L’Espanyol ha plorat, plora i sempre continuarà plorant i tot pel seu immens complex d’inferioritat envers el Barça. Quina falta d’identitat més gran pateix l’afició de l’Espanyol quan es dedica tot el partit ha insultar el Barça. Potser si animéssiu més al vostre equipet de segona les coses us anirien millor.
L’única aspiració que tenen cada temporada és intentar guanyar el Barça i regalar sis punts al Madrid per així lògicament perjudicar el Barça.
Quina vergonya que un club franquista posi símbols catalans a la seva samarreta. La Creu de Sant Jordi no us representa. Per dignitat comporteu-vos com a tal i no us poseu mascares.
I per acabar parlar del seu president, quina falta de tacte i de saber estar, em va recordar la millor versió de l’amic Joan. No calen més comentaris.
Vergonyós i lamentable el compromís del F.C.Barcelona amb Catalunya. On és el compromís del Barça amb Catalunya? On és el reiterat compromís de Laporta amb Catalunya? Aquesta és la millor manera que teniu de respectar una competició que hauria de fer honor a tot un país?
Resulta que el Barça pot ser solidari amb Unicef però no ho és amb Catalunya, el seu país d’acollida perquè primer va néixer Catalunya abans que el Barça.
Era totalment gratuït portar els jugadors del primer equip a Sant Carles de la Ràpita quan cada quinze dies milers de persones fan molts més quilometres per veure partits lamentables jugats per una colla de pijos, els quals estan entrenats per una colla de pijos que tenen com a directius una colla de pijos, fantasmes, farsants i homenets que pensen que els valors del Barça només són els diners i la propaganda personal.
Algú pot explicar per que carai anem a vendre Barça a Hiroshima sinó som capaços de vendre’l a 200 km de Barcelona. Quina falta de sensibilitat i de saber estar.
Comencem bé, primer partit de lliga i primera derrota. Tercer partit oficial i segona derrota. Així m’agrada Barça picant alt. Unes dades d’un equip que apunta maneres per tornar a ser el que va ser anys enrere i per aquest motiu ha començat a ser el que va ser la temporada passada…ni el mestratge en la direcció tècnica del delfí de Cruyff, ni el toc d’atenció de la possible moció de censura dirigida per l’últim reducte de nuñistes, ni l’emprenyada de la culerada, ni la presencia a l’equip dels flamants espanyols Puyol i Xavi, ni tampoc la pasta invertida en nous fixatges ha servit per canviar la dinàmica que ha acompanyat el Barça durant bona part de la seva història.
Des d’aquest humil espai d’actualitat i opinió aixecarem setmanalment la catifa per despullar les veritats del nostre Barça. Per aquí passaran tots els personatges i totes aquelles veritats que no agraden tot i que la pilota comenci a entrar, cosa que ja seria hora.
Suma't a l'èxit! Ja pots tenir els dos ebooks més divertits. Amb un sol click podràs llegir els dos llibres editats per AixòToca. Més d' 17.000 descàrregues ens han fet líders a internet.
Aixecant la catifa 
Comencem bé, primer partit de lliga i primera derrota. Tercer partit oficial i segona derrota. Així m’agrada Barça picant alt. Unes dades d’un equip que apunta maneres per tornar a ser el que va ser anys enrere i per aquest motiu ha començat a ser el que va ser la temporada passada…ni el mestratge en la direcció tècnica del delfí de Cruyff, ni el toc d’atenció de la possible moció de censura dirigida per l’últim reducte de nuñistes, ni l’emprenyada de la culerada, ni la presencia a l’equip dels flamants espanyols Puyol i Xavi, ni tampoc la pasta invertida en nous fixatges ha servit per canviar la dinàmica que ha acompanyat el Barça durant bona part de la seva història. 
