José René Higuita, futbolista rodamón per excel·lència. És impossible resumir els seus 42 anys de vida en un text, així que em veig obligat simplement a fer una llista de successos. Com a futbolista és un jugador excèntric: ha jugat en 9 equips colombians diferents, també a Mèxic, Vençuela, Equador i al Valladolid (descens a Segona). Les seves jugades memorables són: el dríbling tonto al davanter (que acaba costant un gol decisiu, com el que li feu Roger Milla al mundial d'Itàlia), impecables llançaments de faltes i de penal, i la parada de l'escorpí, tan espectacular com poc fructífera. Higuita avui en dia segueix en actiu, juga a la primera divisió colombiana amb el Deportivo Pereira.

Com a persona també és excèntric, i la llista és llarga: conegut a Colòmbia per les seves llargues farres i consum de substàncies no massa adequades pels qui practiquen esport, amic declarat de Pablo Escobar, va passar 6 mesos a la presó diuen que injustament, també va ser inhabilitat com a futbolista una temporada per consum de cocaïna, baralles amb periodistes, escàndols... Va participar en alguns reality shows de Colòmbia, on es va fer diverses operacions estètiques.  

I tot el que no sabem. Fa poques setmanes Higuita ha afirmat que s'està preparant dur per poder anar al Mundial de Sud-Àfrica al 2010. Seria un final genial per una carrera sonada, que supera a la de tots els porters sonats sud-americans (que són molts i molt lletjos: Chilavert, Ceni, Burgos, etc.). Per favor, deixeu que es classifiqui Colòmbia, només pel plaer de veure'l jugar.

Marc Overmars, gran enganyifa de la col·lecció d’enganyifes de la era Gaspart, ha tornat al futbol professional... després de quatre anys retirat. Sí, sí, sí, sí. Aquell jugador amb el genoll de vidre que es perdia la meitat de la temporada entre lesions i molèsties juga avui en dia amb el Go Ahead Eagles a segona divisió, un dels equips més simpàtics d’Holanda. I habitualment també un dels més golejats

Quan el veloç i ineficaç Overmars es va retirar del futbol al deixar el Barça (2004), va anar als Eagles a fer tasques tècniques. Però 4 anys després, en un amistós, es va trobar bé físicament i va veure la llum. I va tornar. Juga sovint de titular i l’equip no va bé però podria anar pitjor. I així, als seus 35 anys reneix per la banda esquerra fent ziga zagues totalment infructuoses.

Aquest petit rodamón culmina així la seva trajectòria futbolística que va començar precisament pels Eagles, després el Willem II, posteriorment l’Ajax on ho va guanyar tot, l’Arsenal, on va endur-se una lliga, i el Barça on en 4 anys no va guanyar ni al seu fill quan jugaven al rebedor de casa seva.

“L’Espanyol busca un mig” diu la nena aquella de TV3, pobreta, que sempre l’envien a la concentració de l’equip perico. Quants jugadors que van i venen, quantes notícies omplen, i mai acaben de superar la seva eterna mediocritat? En diuen destí.

A la secció rodamóns del futbol recuperem el fantasma perdut d’un dels “grans” fitxatges d’estiu de l’Espanyol, el búlgar Velko Iotov. Qui el recordi ja podria rebre un premi per malalt de futbol. Era un jugador ofensiu que, jajajaja, deien que, jajajajaja, podria seguir els passos de, jajajajaja, Hristo Stoichkjajaja. En fi, no profunditzarem en la malaltissa obsessió blanquiblava. (...)

Guardiola va tancant mica en mica l’equip per la propera temporada i pel bé de tots esperem que Arshavin no arribi. Aquest noi és un bluf típic de campionat internacional, que mai més farà res. Podríem trobar varis exemples (Brolin, Baros) però en posarem un de rus, també idoni com a rodamón del futbol.

Oleg Salenko, nom que us deu sonar de l’estiu del 94, on va ser màxim golejador del Mundial (va fer 6 gols, 5 en el mateix partit) junt amb en Hristo. El palmarès del gran Oleg, però, és ... diríem... discret? Inici com a davanter en el Zenit i el Dinamo de (...)

Si has arribat al cim i acabes jugant a la Regional Preferent de les Illes Canàries arrastrant els collons per la gespa diumenge rere diumenge, només tens tres possibilitats: no tens cap tipus de vergonya, estàs molt enamorat del futbol o estàs enganxat a alguna cosa i necessites pasta. Cadascú que esculli l’opció pertinent a l’acabar de llegir el text. 

Javi De Pedro era un bon jugador de futbol i “home-de-casa”, l’antirodamón. Va culminar 11 temporades amb la Reial Societat, amb dues lligues memorables (un any tercers, un cop segons) i amb el plaer d’haver participat en una Champions. La titularitat al Mundial de Corea (Espanya eliminada a quarts, per variar) l’any 2002 va ser el cim (...)