Centre d’Interpretació de la Bruixeria

Sant Feliu Sasserra


Al segle XVII Europa va viure un dels fenòmens més funestos de la seva història: la caça de bruixes, que va provocar que, pel cap baix, unes 110.000 persones fossin processades i unes 60.000 executades. A Catalunya, amb unes 400 persones executades, el noranta per cent dones, la bruixeria fou percebuda com un perill real i una greu amenaça per a la societat: entre 1618 i 1648 a Sant Feliu Sasserra es van processar 23 dones i almenys 6 d’elles foren executades. La caça de bruixes ha estat l’atac més ferotge que mai s’hagi comès contra les dones.

El Centre d’Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra, una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra que compta amb el suport del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, proposa al visitant acostar-se, en un muntatge modern i suggerent, al fenomen ancestral de la bruixeria, present en totes les cultures i en totes les èpoques, i fer-ho a partir dels dramàtics episodis que es van viure al segle XVII a Sant Feliu Sasserra i que avui és un referent cultural i històric del poble.

La tradició de dones expertes en temes de salut: remeieres, guaridores, saludadores, llevadores, fins i tot metgesses és un fet ben present a l’edat mitjana. La salut no es pot deslligar en aquestes èpoques dels sortilegis, els conjurs i la màgia. Al mateix temps el contacte íntim amb la vida i la mort fa que a aquestes dones siguin vistes com a posseïdores de poders especials o sobrenaturals. Són les dones sàvies, que han acumulat un coneixement empíric, transmès de manera oral a través de les generacions.

Idea general

El muntatge ofereix una visió del fenomen de la bruixeria ressaltant-ne, d’entrada, els aspectes més positius, com un fenomen ancestral, present d’una manera o altra en totes les cultures i en totes les èpoques, vinculat especialment a les dones i al principi femení. En la primera part es dóna una visió històrica i antropològica, ressaltant els principals costums i creences que caracteritzen el fenomen de la bruixeria. En aquests àmbits el marc temporal no està definit, però abasta aspectes anteriors a les grans persecucions i altres de posteriors, tal com han perviscut en la memòria popular, en alguns casos fins ben entrat el segle XX. Bàsicament centrats a Catalunya i, molt en particular, al Lluçanès.

Per aquest primer espai es proposa un tipus de muntatge que adopta la forma d’un circuit irregular i lleugerament laberíntic, amb un disseny molt suggerent. Mitjançant una estructura que recorda les parets d’una casa tradicional s’aniran marcant els diferents àmbits, creant espais amb característiques diferenciades. En cada àmbit destacarà un motiu central, també diferent (unes imatges antigues, la recreació de l’estança d’una casa...) vinculat a alguns objectes representatius associats a cada tema que aportin volumetria al muntatge. Normalment s’inclou algun objecte més modern, com un apèndix que suggereixi la idea de continuïtat o pervivència del pensament màgic. Això es complementa amb altres continguts més conceptuals, que normalment són visuals i integrats dins el mateix muntatge.

El centre es proposa explicar què és una bruixa, destacant el seu caràcter ambigu, benèfic o malèfic, però gairebé sempre una dona marginal, a la qual se li atribueixen tradicionalment poders com matar nens, neular o matar bestiar, donar golls, provocar tempestes i pedregades, facultat de convertir-se en animals (licantropia), facultat de volar, fer encortaments o encordillar, donar seguicis o encisos per enamorar... I també les maneres de protegir-se’n.


També es dedica un espai a explicar els llocs on es trobaven les bruixes: coves, gorgs, muntanyes altes (il·lustrats amb exemples del Lluçanès). Són espais liminars, allunyats dels espais més quotidians, de vegades inaccessibles, o molt profunds o molt alts, sovint relacionats amb l’aigua. Llocs màgics amb tradició de cultes ancestrals, amb una forta energia tel·lúrica.

Un audiovisual sorprenent


Probablement el punt més espectacular i innovador del Centre d’Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra és el gran audiovisual que s’hi projecta i que relata alguns dels episodis més significatius de la cacera de bruixes: el sàbat o akelarre, és a dir la reunió festiva de les bruixes, i la confessió i tortura d’una d’elles.

En aquesta sala es proposa un muntatge suggerent que faci reviure els rituals i les pràctiques associats a la bruixeria d’una manera molt vivencial i impactant. Consisteix en un muntatge multimèdia, amb un sistema de projeccions, locució i efectes de so i llum. Tot programat i seguint un fil conductor narratiu basat en la dramatització de testimonis que es conserven sobre els processos de bruixeria al Lluçanès. L’objectiu és crear una atmosfera suggerent i embolcallant, en un espai fosc, que transporti el visitant enmig d’un ritual de bruixeria. L’efecte dels recursos multimèdia ha de fer possible que el visitant tingui la sensació d’estar assistint en persona a una cerimònia ritual, que tindrà com a punt central i moment de clímax la recreació d’un samaniat o akelarre.

Per tant, en aquest espai es proposa una visita programada i conduïda, a diferència de l’espai anterior amb visita lliure.


El muntatge audiovisual confeccionat a partir dels relats continguts en els processos judicials en que foren jutjades i condemnades una bona colla de dones del Lluçanès acusades de bruixeria.

L’audiovisual parteix d’una font documental de primer ordre, els processos del segle XVII que es guarden a la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander i constitueixen el conjunt documental més complet dels que s’han conservat sobre bruixeria a Catalunya i un dels més interessants d’Europa.