El Centre d'Informació de Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya presenta la seva memòria semestral
Presentada en roda de premsa la memòria semestral del CITE
CONCLUSIONS DE LA MEMÒRIA SEMESTRAL. JULIOL 2009
1. El nombre d'usuaris és estable, amb una baixada molt lleugera resultat del tancament de l'oficina de Reus i de la baixada molt important d'usuaris procedents de Romania i Bulgària.
2. Hi ha més dones que utilitzen el servei del CITE, el 54,19% són dones.
3. Per procedència, el primer col•lectiu continua sent el marroquí. El col•lectiu bolivià ha desplaçat l'equatorià del segon lloc i desapareix d'entre els primers el col•lectiu romanès. A partir de l'1 de gener de 2009, que va acabar la moratòria de 2 anys, Romania i Bulgària ja són membres de la UE amb tots els drets.
4. Els tipus de consulta és un reflex de la nova situació, els permisos inicials de residència i de treball que són de contractació en origen han baixat al quart lloc, quan durant molts anys havien estat la consulta més sol•licitada. Ocupa el primer lloc l'arrelament social (demostrar 3 anys a Espanya i tenir un contracte de treball); al segon lloc: les renovacions de permisos; el tercer lloc: el reagrupament familiar; i el quart lloc: els permisos inicials de residència.
5. Els usuaris i usuàries en situació irregular han augmentat. Estem a un nivell semblant al d'abans del 2005, el 40,10% estan en situació irregular. Bolívia és el primer país amb nombre de persones en situació irregular. Molts han passat de la regularitat a la irregularitat per la dificultat de renovar els seus permisos de residència i de treball a causa de l'atur i de no cotitzar el temps suficient previst a la llei.
6. Ha baixat el percentatge d'usuaris i usuàries que treballen, el 52,71% treballen. Al contrari que la regularitat. El col•lectiu marroquí és el que més pateix la manca de treball o l'atur. En canvi, el col•lectiu bolivià, que és el que més pateix la irregularitat, és dels menys afectats per la manca de treball i l'atur. Això demostra el gran pes de l'economia submergida.
7. L'economia submergida ha tornat a pujar, estem a un nivell igual al del 2005, el 50,83% treballen en l'economia submergida. D'aquest 50,83%, el 2,96% tenen permís de residència, però treballen sense contracte. El col•lectiu que més pateix l'economia submergida és el bolivià.
8. Els sectors on treballa la immigració també són un reflex de la crisi econòmica, sobretot el sector de la construcció. El primer sector és el servei domèstic, el segon és altres serveis, el tercer és l'hostaleria i el quart és la construcció. Durant molts anys el sector de la construcció ocupava el segon lloc, ara passa al quart.
9. Sempre, el servei domèstic és el sector on més pes hi té l'economia submergida; però també és curiós que malgrat la crisi de la construcció, també registri un nivell alt d'economia submergida.
10. Una de les possibles sortides de la crisi i de l'atur és combatre de forma eficaç l'economia submergida.
Memòria del CITE 1r semestre 2009
Declaracions de Ghassan Saliba, secretari d'Immigració de CCOO de Catalunya, durant la roda de premsa (10-7-2009)
10/07/2009
