En el mes de febrer de 1930 va veure la llum la Revista ¡Fuego!, amb el subtítol Previsión, Extinción, Salvamento, Revista Técnica. Aquesta publicació era editada pels bombers de Barcelona, amb la col·laboració de caps tècnics, enginyers, arquitectes i bombers de diferents cossos catalans i també de Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, Sevilla, Santander i Màlaga, així com col·laboracions arribades de tot el món. La seva intenció era l’estudi, la divulgació, la tècnica, l’anàlisi i l’ensenyes de tot allò relacionat amb el foc i els incendis, a més d’ensenyar les normes per evitar, combatre i prevenir qualsevol incendi.
Tenia una trentena de pàgines, on es combinaven els articles tècnics, els formatius, els descriptius i els anuncis de les principals marques de proveïdors de material, equipament i vehicles dels cossos de bombers. La revista també estava afiliada a la Federació Internacional de Premsa Tècnica.
En la revista ¡Fuego! podríem trobar un paral•lelisme amb la revista El Bombero Español, publicada entre 1919 i 1922, ja que totes dues revistes van ser declarades portantveus d’un esdeveniment important. El Bombero Español va ser portantveu del Segon Congrés de Bombers Espanyols, celebrat el novembre de 1920 a Barcelona. I la revista ¡Fuego!, va esdevenir a partir d’octubre de 1930, la portantveu de la Federació de Bombers Espanyols.
Durant el primer any de la revista es van publicar 10 números. En el segon any, 1931, van sortir del número 11 al 17, és a dir, 7 números. I el tercer any, 1932, van sortir del 18 al 22, o sigui 5 números. En total sabem que es van publicar un mínim de 22 números.
A partir del número 9, octubre de 1930, és la revista oficial de la Federación Nacional de Bomberos Españoles, ja que una de les tasques de ¡Fuego! va ser centrar-se en la creació d’una Federació de bombers espanyols.
La iniciativa va sorgir a Catalunya a finals de 1929, i va partir del senyor Emilio Gutiérrez, cap del Cos de Bombers de Barcelona i dels senyors Joan Burgarolas i Lorenzo Aragay, sotscap i bomber respectivament del Cos de Bombers de Sabadell. Entre els tres van redactar un projecte d’estatut per a la Federació.
El 5 d’octubre de 1930 es va celebrar a Barcelona una Assemblea General Consultiva, en el Parc de Bombers número 5, sota la presidència del senyor Gutiérrez, Joan Burgarolas com a adjunt Lorenzo Aragay com secretari. Van assistir representacions dels Cossos de bombers d’Albacete, Alacant, Àvila, Badalona, Barcelona, Bilbao, Burgos, Cadis, El Escorial, Elda, Granollers, Guadalajara, Igualada, La Unión, Lleida, Madrid, Manresa, Olot, Orense, Oviedo, Sabadell, San Sebastià, Santa Cruz de la Palma, Santander, Segovia, Terrassa, Terol, Torrelavega, València, Vic, Vigo i Saragossa. Per aclamació va ser designat el Comitè directiu, que va quedar constituït per Emilio Gutiérrez, cap del Cos de Bombers de Barcelona com a president; López Coca, cap del de Madrid com a vicepresident primer; Luis Juan Ferrer cap de la brigada de Sapadors de València com a vicepresident segon; Joan Burgarolas, sots-cap del Cos de Bombers de Sabadell com a secretari; Morera cap dels Bombers de Lleida com a tresorer i Posada, cap dels Bombers de Vigo com a comptador.
El Comitè executiu va quedar constituït pel president delegat Pedro Sanchez, cap del Cos de bombers de Terrassa; com a tresorer delegat, José Sabadell, sotscap del Barcelona i el secretari delegat va ser Lorenzo Aragay del Cos de bombers de Sabadell. Aquests càrrecs eren corporatius.
La finalitat de la Federació era crear una verdadera organització defensiva dels interessos morals i materials dels Cossos de Bombers i en general de la tècnica contra el foc, així com constituir a la seva empara una defensa pel dia de demà a favor dels hereus d’aquells bombers que perdessin la vida en acte de servei. Per aclamació es va acordar que l’assemblea anual de gener de 1932 es celebrés a València, tot i que no va arribar a organitzar-se mai.
La causa que la Federació no sortís del seu període constituent va ser la inestabilitat política que en aquella època regnava a Espanya, a causa del final de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la República. A més els bombers de Barcelona van viure una important reorganització durant els primers mesos de 1931. Conseqüència d’aquesta reorganització va ser destituït Emilio Gutiérrez, cap del Cos i ànima mater de la Federació. Aquesta destitució va ser una causa important de la paralització de la idea de la Federació. A partir de 1934 els cossos de bombers catalans van posar el seu esforç per crear una nova Federació però a nivell només de Catalunya, la Federació de Bombers de Catalunya, que va tenir un paper molt important durant la Guerra Civil.
