No serveix de res mirar enrere, no serveix de res tancar els ulls i recordar dies passats. Moments més feliços.El què vivim és el present i l’important és el futur.I arriba el dia que decideixes obrir els ulls ben oberts, ser conscient de l’entorn i acceptar la realitat.
Inevitablement penses en la mítica cançó dels pets..
Original post by òria and software by Elliott Back
Qui es vulgui negar el jo cursi que duu a dins, que llegeixi Yukio
Mishima. A qui no li agradi acceptar el jo de dretes que ve implícit
amb el tarannà català, de nou, una lectura curosa de Mishima li
despullarà les impostures amb què es vesteix quan opina sobre política.
I qui, per altra banda, vulgui una introspecció musical ben feta i en
català, que escolti la veu d’un barceloní d’origen maternal holandès,
és a dir, David Carabén. Perquè preguntar-se “…què en farem del desig
ara que hem trobat l’amor” és un exercici de sinceritat amb el teu sexe
si és que creus que ja és la tendresa qui interectua de debò amb la
teva parella. En definitiva, que amb ‘Mishima’ podem veure l’esclat
dels ametllers en flor o, més aviat, entendre de prop la màxima de
l’escriptor japonès: “Estimar és buscar i ser buscat a la vegada”.
+ MySpace | Mishima+ Article publicat a “La Portada” d’El Demà.cat
Original post by maiolsanauja and software by Elliott Back
Aquests dies que sentim parlar molt de retallades, d’estratègies dels governs per afrontar la crisis, del sistema de pensions i fórmules per mantenir-lo… m’ha vingut al cap una frase que va deixar anar el Manel Fuentes a “El Matí de Catalunya Ràdio” en l’editorial que cada dia fa a les 8 del matí. Era el dia 4 de gener i la idea és igualment vàlida a dia d’avui (i em temo que restarà viva bastant de temps). La intenció d’aquest post no és aportar dades -no tinc temps ni coneixements per a fer un treball exhaustiu…- però escric la frase amb la voluntat de que el qui la llegeixi hi doni voltes i, si vol, la comenti aquí mateix.
“INVERTIU EN ARMAMENT, ÉS UN VALOR SEGUR”. Contundent. Era una suggerència que el Fuentes fèia a l’audiència, de forma sorneguera, després de repassar en el mateix editorial una notícia d’una venta d’armament dels Estats Units a un […]
Original post by isaacperaire and software by Elliott Back
Nois i noies de menys de 25 anys en una institució centenària
De la biblioteca al jardí
L’Ateneu Barcelonès experimenta un sorprenent rejoveniment gràcies a l’afluència destacada d’estudiants que el redescobreixen com a lloc d’estudi i punt de trobada.
Text: Joan Safont Plumed.
L’Anna estudia Filosofia a la Universitat de Barcelona, té 24 anys i és una sòcia assídua de l’Ateneu Barcelonès. Va arribar-hi de la mà d’un amic, i ha acabat formant part d’una colla que té el Palau Savassona com a lloc de trobada. Principalment hi va a estudiar i a buscar llibres que no troba enlloc, però considera l’entitat, “una microciutat on hi ha espai per tot. Per l’oci i per estudiar”. L’Anna ja té una rutina a la casa, repartida entre la biblioteca, el bar i el jardí.
Tothom sap que l’Ateneu Barcelonès és una institució històrica i que disposa d’un estatge noble al carrer Canuda. Alguns coneixen el seu […]
Original post by Joan Safont and software by Elliott Back
Aquest cap de setmana eren les festes i fires de La Candelera a Perafita, i els gegants de Prats de Lluçanès no van faltar a la cita d’ahir diumenge al migdia.
Cavalls i carruatges, els principals protagonistes. Els bastoners i grallers de Sant Bartomeu (genials, com sempre) acabant d’animar la festa. Gràcies al sol que quèia, ahir hi havia molta gent a veure la passada. Pel mateix motiu, i per ser tan a prop de casa, la Colla Gegantera pradenca també érem molts (mireu la foto).
I diumenge vinent a Prats, carnestoltes infantil amb una cercavila protagonitzada pels gegants de Prats, els d’Olost i els mateixos grallers de Sant Bartomeu. No us ho podeu perdre!
* Clicant aquí podeu veure una petita galeria de fotos.
* amb aquest escrit, estreno categoria d’articles al bloc. Es diu “món geganter”, i d’aquesta forma, quedarà agrupat el què escrigui en relació a les trobades geganteres. Ja ho havia d’haver fet […]
Original post by isaacperaire and software by Elliott Back
Vídeo que van realitzar sobre l’acte de les JERC del Baix Llobregat i la CGT en suport als treballadors acomiadats de Roca.
Original post by Sergi Morales Gálvez and software by Elliott Back
Estic contenta. Acabo de formar part d’un jurat de 6 persones per escollir la foto guanyadora del “1r Certàmen Fotogràfic Ryanair bitllets per 15 euros”.Pot semblar una tonteria, però per mi ha estat important que em demanessin d’exercir aquesta (fantàstica) tasca. Imagino que per totes aquelles coses que es valoren però no es diuen, i que a través de petits detalls (com aquest) et recorden que existeixes també per ells: l’amistat, el compromís, el criteri (o no, eh!)?
Després ha arribat la part més difícil: decidir quina era per mi la millor fotografia, així com les 4 següents. 10 imatges han entrat a concurs. Totes molt xules, captant instants i moments concrets. Buscant contrastos, reflectint una realitat diferent, observant paisatges, fixant la mirada en quelcom que pot ser important.
Important -si més no- per qui ho veu: una posta de sol, una parada d’esclops, una persona descansant, una làmpada penjant en la […]
Original post by òria and software by Elliott Back
En l’anterior entrada vaig esmentar una gran companyia naval de principis del segle XX, la White Star Line. En aquesta entrada vull escriure sobre una dona que hi va treballar. Violet Jessop.
La Violet va néixer a Bahía Blanca, Argentina, l’1 d’octubre de 1887. De ben petita ja va haver de passar per una tuberculosis que segons els metges havia d’acabar amb la seva vida, anys més tard va perdre el pare i la família Jessop va emigrar al Regne Unit.
Al Regne Unit la seva mare va trobar feina de cambrera a la Royal Mail Line. Quan la dona va emmalaltir la Violet, la germana gran, va ocupar el seu lloc a la Royal Mail. Poc temps després va entrar a una altra companyia naval: la White Star Line.
La White Star es caracteritzava per la luxúria dels seus transatlàntics. Un dels seus bucs insígnia era l’Olympic. Violet Jessop va entrar al […]
Original post by Alasanid and software by Elliott Back
L’altre dia els dedicava un article pel seu important triomf davant del llavors líder (l’OAR-Vic). Ara, finalitzada la primera volta, ja podem dir que els registres que protagonitza aquest equip són històrics. I és que els Juvenils del F.C. Pradenc han guanyat 15 dels 17 partits jugats i han empatat els altres dos. Són també l’equip més golejador (72 gols) i el menys golejat (13). És cert que l’OAR els segueix de prop (això és com el Barça i el Madrid; només hagués faltat veure el Pep Font -President del Club- banyar-se amb cava al Canya i Teca la tarda de diumenge de l’1 a 2 a Vic…)
Podeu veure-ho i seguir-ho a la web de la Federació. Aquest equip entrenat pels berguedans Toni Fuidias i Ivan Cortizo, no coneix la derrota, ni en la pretemporada!
Ara, a començar la segona volta encara amb més energia, per seguir trencant esquemes i poder guanyar, per fi, la lliga. Moltes felicitats […]
Original post by isaacperaire and software by Elliott Back
Original post by jesuspalomar and software by Elliott Back
Una vegada més estic molt i molt content de poder escriure aquestes línies; doncs de nou a Ona Codinenca hem assolit un gran objectiu. En aquest cas, un objectiu històric.
Perquè és molt còmode portar una unitat mòbil dins una furgoneta, entrevistar a una persona, i enviar el tall per satèl·lit. Nosaltres no tenim això, però de fet renunciem a això. Nosaltres apostem per dur l’estudi allà. En aquest cas, a 2000m, a tocar (mai millor dit) de la neu. Al village de Pirena 2010.
Arribàvem a la 1.30 de la matinada a la Ca l’Anton, a Puigalt (Sort). Era la casa de turisme rural que la gent de producció havia trobat per a l’equip d’Ona Codinenca que ens desplaçàvem allà. En arribar a la casa em trobo en Ton i en Ramon ultimant encara el programa de demà i definint l’estructura de les 3 hores de durada. I és que aquesta […]
Original post by Pau and software by Elliott Back
Ahir hi va haver Ple extraordinari de Pressupostos a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, tot i que també hi havia altres punts a l’ordre del dia.
La Secretària va llegir la proposta d’acord, i l’alcalde va prendre la paraula breument, dient només que era un “pressupost auster“, que s’assemblava molt al dels dos anys anteriors, que no hi ha el FEIL 2 (s’inclourà quan arribi) i que la inversió que inclou és l’Escola Bressol (cosa que ens satisfà, i molt). De criteris de per què aquest Pressupost i no un altre, o de per què aquestes prioritats en la distribució de partides… cap tipus de presentació.
Després d’unes quantes preguntes més d’estil tècnic (sobre algunes partides concretes), el grup d’Esquerra, varem votar en contra del Pressupost 2010 pels motius que trobareu a l’interior…
Original post by isaacperaire and software by Elliott Back
Una dèbil voluntat persegueix a l’home des de l’origen dels temps. Una dèbil voluntat i una propensió morbosa que el mena cap als petits pecats, cap als vicis més o menys vergonyosos. Alhora, tot home pretén oferir en tot moment una imatge digna, correcte, honorable, tot i que per honor ningú es bati en duel als nostres dies.
Tinc debilitat pels qui són imperfectes, pels qui tenen més clarobscurs a la seva vida i a la seva ànima que no pas passatges bellíssim. M’agraden els que han hagut de demanar moltes vegades perdó, i se n’han penedit, per acabar entonant sempre un “ho sento” per qualsevol cosa. Em trobo bé entre els qui no saben res i s’equivoquen molt. Sempre he desconfiat d’aquells qui tenen una solució per tot i un camí recte davant seu. Fujo dels qui tenen tot clar en aquesta vida.
Generalment els virtuosos amaguen els pitjors pecats, […]
Original post by Joan Safont and software by Elliott Back
Si ets membre de Jovent Independentista, o si senzillament vols col·laborar en la promoció i difusió d'aquesta xarxa de blocs, pots penjar el nostre banner a la teva web:
