Fa només uns dies, la ciutat de Barcelona va acollir el congrés de telefonia 3GSM, un esdeveniment molt important per a l'economia de la ciutat que permet, de retruc, que les empreses catalanes d'aquest sector tinguin un aparador excepcional per a la seva promoció internacional. A l'escalf del congrés, el Govern de Catalunya va aconseguir una fita històrica que semblava, fa només uns anys, una autèntica quimera: la majoria de companyies de telefonia mòbil van signar un acord pel qual es comprometen a incloure la llengua catalana en les seves aplicacions, serveis al client i manuals d'instruccions. En total, l'acord afecta les principals operadores i també la pràctica totalitat de fabricants, de manera que un 85% d'aparells venuts a Catalunya a finals de l'any 2008 ja haurien d'incorporar la llengua nacional dins les seves opcions. Una vella reivindicació social, encapçalada amb fermesa per la Plataforma per la Llengua, es converteix així en una realitat.

Aquest acord és un exemple d'una nova concepció que cal tenir de la llengua catalana. Enmig dels discursos catastrofistes i les visions apocalíptiques, cal que siguem conscients que el català és una de les llengües europees més parlades, amb una vitalitat sorprenent i amb una capacitat de reacció que no tenen algunes llengües estatals. El vigor del català a Internet és un fenomen conegut, com també ho és la quantitat de productes i programes tecnològics que incorporen el català. Precisament, també durant el 3GSM, el conseller delegat d'Adobe, Bruce Chizen, va venir a Barcelona per presentar aquest conegudíssim programa en la seva nova versió catalana.

De fet, si les companyies de telefonia o aquesta multinacional han optat pel català no és a canvi d'alguna concessió de la Generalitat. Ben al contrari, i aquesta és la bona notícia, ho han fet perquè ja són conscients que la llengua catalana és una llengua econòmica amb bones perspectives de futur. Algú pensa que les empreses invertirien en una llengua en vies d'extinció? Algú creu que els estrategs de Nokia o Motorola incorporarien el català si no veiessin clar el seu futur comercial?

És per això que cal ser optimistes, però no ens hem d'adormir a la palla. La llengua catalana té amenaces reals i perills concrets. I hem de treballar per superar les dificultats i potenciar, encara més, la nostra llengua. Però també hem de ser conscients del potencial que tenim i que alguns, des de fora, ja ens ho estan reconeixent.