Des del 6 d’octubre, el segon volum de les Memòries de Jordi Pujol que porta per títol “Temps de construir. 1980-1993” es pot trobar a totes les llibreries.  Aquest esperat segon volum, editat per Proa i que ha comptat amb la col·laboració del periodista Manuel Cuyàs, comença amb la seva investidura com a President de la Generalitat el 1980, en un moment en què al país tot estava per fer -“era el temps de començar a construir”, en paraules de Pujol- i  arriba fins a l’any 1993. És aquest any en què el PSOE perd la majoria absoluta a l’Estat i el paper de Convergència i Unió passa a ser decisiu en la política espanyola. Jordi Pujol ha explicat a grans trets el contingut del llibre a una nodrida representació dels mitjans de comunicació que ha tingut lloc a l’Hotel Majestic.

A les Memòries, el President repassa fets històrics que va viure de manera directa o indirecta. Aquest és el cas del 23-F i el paper d’alguns polítics en l’intent del cop d’Estat. Precisament, una de les revelacions que ha causat més rebombori ha estat la de la visita que li va fer Enrique Múgica a la seva casa de Premià de Mar, per aquelles dates, en què li demana el parer sobre la possibilitat de substituir Adolfo Suárez per un militar de “tarannà democràtic”.  Pujol s’ha mostrat sorprès per la reacció de Múgica en desmentir-ho. “En Múgica va venir, ho va dir i això va a Missa”, ha assegurat Pujol. A més, ha afegit que això no és cap novetat perquè el llibre de Javier Cercas “Anatomía de un instante” en parla i també en parlen altres llibres que tracten sobre aquell període.

El paper de Miquel Roca també ocupa un lloc destacat en el llibre. Pujol ha reconegut que l’aleshores secretari general del partit era el seu candidat a succeir-lo però no van coincidir els calendaris. La sortida de la política de Roca va ser, segons ha dit Pujol, “una gran pèrdua per Catalunya”.

En aquest segon volum de les Memòries, Jordi Pujol també tracta altres qüestions com la “jugada indigna” de la querella de Banca Catalana que “recordarà mentre visqui”, el paper de CiU en el referèndum de la OTAN, que ho qualifica com un error, el fracàs de l’Operació Reformista, la creació de TV3 enmig de nombrosos entrebancs, i els Jocs Olímpics de Barcelona. Queda pel tercer volum de memòries les relacions amb els governs de Madrid del PSOE amb Felipe González, primer, i del PP amb José Mª Aznar més tard, amb Pacte del Majestic inclòs.

En la presentació, a preguntes dels periodistes, Jordi Pujol ha negat que CiU no hagués demanat el concert en la negociació de l’Estatut de Sau. En aquest sentit, ha explicat que Macià Alavedra va proposar una cosa que s’hi assemblava molt però PSC, PSUC, UCD, Centristes de Catalunya i Alianza Popular hi van votar en contra, mentre que a favor hi va haver els vots dels tres representants de Convergència i el d’ERC. De tota manera, pel moment que es vivia aleshores, es parlava molt de la necessitat d’unitat i en aquella ocasió va ser “unitat a la baixa, que venia dictada des de fora. I ho vam acceptar”.  Aquella experiència és la que ha portat ara a CiU a dir no a l’acord de finançament “perquè si donéssim ara per bo aquell acord per la unitat, d’aquí a uns anys ens tornarien a dir que varem votar aquell acord de finançament a la baixa”.

D’altra banda, Jordi Pujol ha reconegut que li produïa “gran dolor i una gran pena” el que ha passat al voltant del Palau de la Música. En aquest sentit, ha assegurat que “no hem de tenir cap mena de consideració per gent que ha fet les coses mal fetes”. No obstant això, Pujol ha afirmat de manera contundent que “això no ha de fer arribar a la conclusió que tot és un desastre”.