Viu l'Anoia romana

Ruta Anoia Romana
(amb cotxe)

Les terres de l’actual comarca de l’Anoia, igual que el conjunt de la Península, van començar a formar part de l’Imperi Romà a partir del 218 aC i hi van continuar vinculades fins a la caiguda definitiva de Roma l’any 476 dC. D’aquest període històric resten abundants vestigis materials i nombrosos jaciments arqueològics. En aquells moments el nucli de població més important en aquesta àrea geogràfica era el Municipium Sigarrensis (a l’entorn de l’actual municipi dels Prats de Rei), però la major part de la gent d’aquestes contrades residia a les vil·les, uns establiments rurals dispersos per tot el territori, situats a prop de les millors terres de conreu i de les vies de comunicació. Avui encara podem gaudir de dos petits trams d’aquestes vies d’època romana, a prop de Sant Pere Desvim (Veciana), on es conserva un tram de camí empedrat, i a l’entorn de la zona del pla de les sitges del Camaró (la Torre de Claramunt), amb restes d’una antiga via o camí retallat a la roca que devenia cap a la zona penedesenca. A les vil·les hi convivien propietaris, treballadors i esclaus, dedicats al bon funcionament d’aquesta explotació agropecuària. Amb l’arribada dels romans es va iniciar el procés de romanització de les tribus ibèriques existents en aquestes terres. Progressivament s’abandonen els poblats ibers construïts en llocs elevats i dominants i els seus habitants s’integren en el nous models d’ocupació i d’explotació del territori (vil·les i municipis), aprofitant el llarg període de pau i prosperitat econòmica que va comportar la implantació de l’administració romana. Ràpidament assimilaren les formes de vida de Roma, la llengua i el seu dret. Les vil·les com la VIL·LA ROMANA DE L’ESPELT (ÒDENA) s’aixecaren ocupant les fèrtils valls i tingueren una etapa d’esplendor entre els segles I aC i III dC, entrant posteriorment en una progressiva decadència a partir del segle IV, fins a quedar totes definitivament abandonades vers el segle VI dC. Disposaven d’un alt nivell de confort, amb aigua corrent i calenta, vidres a les finestres, sistema de calefacció, conegut com hipocaust, rics elements de vaixella (ceràmiques fines i recipents de vidre), i estris d’ornamentació personal (agulles pels cabells, fíbules, sibelles...). Durant aquestes centúries els seus habitants es dedicaren fonamentalment a l’agricultura, centrada en el conreu de cereals, vinya i olivera. Una part dels fruits era destinada a l’autoconsum i s’emmagatzemaven en sitges excavades a terra del tipus que trobem al pla de les sitges del Camaró (la Torre de Claramunt) –molt probablement corresponents a un horitzó iberoromà o romano-republicà (segles III-I aC)- i la resta es venia als mercaders, incorporant-se així al dens flux de circuits comercials que caracteritzava l’economia romana. Aquest factor permetia als habitants d’aquestes contrades utilitzar quotidianament productes manufacturats a diferents parts de l’imperi (la Gàl·lia, la península Itàlica o el nord d’Àfrica). Les activitats també es complementaven amb la ramaderia i activitats artesanals de caire domèstic, com l’elaboració de teixits (s’han localitzat pondus, fusaioles i agulles fetes d’os). Una petita part de la població també s’ocupava d’elaborar productes en petits tallers artesanals fora de la vi·la, com eines de ferro i plom o tallers de ceràmica més complexos per produir, per exemple, peces de vaixella ceràmica, la coneguda sigil·lata hispànica. Un exemple d’aquest tipus de tallers especialitzats és la TERRISSERIA TARDO-ROMANA DE VILADÉS A RIPOLL (ÒDENA), que va portar a terme les seves activitats entre els segles IV i V dC. Les restes localitzades (forns, habitacions, dipòsits...) ens permetren afirmar que aquest recinte artesanal es dedicava a la producció de materials de construcció com eren les teules planes i corbes (tegulae i imbrices), i els maons. Però retornem al nucli poblacional més important, el MUNICIPIUM SIGARRENSIS (ELS PRATS DE REI), sorgit al costat d’un poblat ibèric anterior. Tenia la categoria jurídica de municipi i com a tal exercia les funcions de control i administració del territori que l’envoltava. Enmig del seu recinte urbà hi hauria un àmbit públic on es devien portar a terme les activitats de caràcter polític, fiscal, mercantil i religiós. En l’actualitat al MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL JOSEP CASTELLÀ (ELS PRATS DE REI) podem constatar la importància d’aquest municipi, tot observant els diversos vestigis exhumats pels arqueòlegs. Podrem veure cràteres de ceràmica de vernís negre fabricades durant el segle II aC a Etrúria, així com estris de precisió de bronze, diverses àmfores, peces ceràmiques de vaixella de taula, estris d’ús quotidià, com peces de teler i recipients de ceràmica comuna i ungüentaris destinats a contenir perfums. D’entre els costums que els romans aportaren a la població indígena, jugà un paper molt important tot alló referit al culte i al món funerari, ubicant les seves necròpolis fora de l’àrea habitada i al peu dels camins, de la qual cosa n’és un clar exemple el CONJUNT EPIGRÀFIC DE LÀPIDES SEPULCRALS ROMANES (ELS PRATS DE REI), datat entre els segles I i III dC, conservat a l’atri de l’església parroquial de Santa Maria. Són inscripcions sobre pedra de caràcter funerari i commemoratiu que testimonien l’existència del Municipium Sigarrensis i ens aporten dades pel coneixement dels seus pobladors. Testimoni d’aquest món funerari és la necròpolis tardo-romana (els Prats de Rei) dels segles IV-VII dC, reconstruïda en un dels laterals de l’església parroquial. La formen un conjunt de sarcòfags de pedra i tombes de lloses de pedra, en ocasions combinades amb teules de ceràmica, procedents d’una excavació que es va efectuar davant l’entrada de l’església parroquial, fet que ens indica ja un canvi en els costums a l’hora d’escollir el lloc d’enterrar, de ben segur influenciat pel cristianisme. Un altre exemple testimoni del món funerari tardo-antic el trobem a la necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles), conjunt format per 16 tombes dels segles IV-V dC, associades a una estructura d’habitació. La troballa es troba reconstruïda al costat de l’església gòtica de Sant Romà. En moltes d’altres zones de la comarca de l’Anoia s’han localitzat àrees d’inhumació, generalment situades en petits promontoris i no gaire lluny de les vil·les, que malauradament no es troben en condicions de ser visitades. Una visita a aquests jaciments ens permetrà constatar que el període romà va marcar profundament el posterior desenvolupament històric d’aquestes terres i va posar les bases de la nostra cultura actual, de la nostra llengua, el nostre dret, l’art i fins i tota la religió.

Encara no hi ha cap comentari, sigues el primer.

Nom: *


E-mail: *


Comentari: *


Introdueix el codi: *