.
BÉNS DESAMORTITZATS.
Amb cert retard respecte a la resta d'Espanya, el més de juny de 1838 es posaven a la venda els béns de la desamortització de Mendizàbal a Lleida. Les vendes durarien fins al 1849 malgrat algunes subhastes celebrades durant el 1850. Tanmateix nosaltres vàrem fixar el termini de finalització el 1851, quan se signava el Concordat amb la Santa Seu i per tant ja tota intenció de venda expirava. L'Església perdia en aquesta província 3.143 finques de les quals 1.143 eren finques rústiques adquirides pels diferents compradors i 276 finques urbanes. La resta es distribueix de la forma següent: de 525 finques solament es venia el domini directe, de 849 l'arrendament en metàl.lic, de 54 algun dret senyorial i 296 quedaven per vendre. Tot plegat a Lleida es desamortitzaren 42.856 jornals de terra, taxats en 24.074.053 rals i rematats en 39.224.120 rals. Si a més hi afegim els guanys de tots els altres conceptes esmentats, Hisenda ingressava 63.036.529 rals (no podem oblidar els diners moguts pels censals, la seva taxació arribava a 23.812.409 rs). Si ho comparem amb altres províncies la quantitat de terra desamortitzada és reduïda, es tracta de 17.142,4 ha. mentre que a Valladolid la xifra voltava les 59.000 ha., a Càceres les 90.000 ha. o a Sevilla les 70.000 ha. D'altra banda hom pot trobar províncies similars, per exemple Tarragona,Mallorca,Múrcia, Navarra, Sòria i les illes Canàries.
Al "Boletin oficial de la provincia de Lérida" número 82, del dimarts 3 de desembre de 1839, trobem una circular de la Diputacion Provincial de Lérida que fa refència a Castelldans:
Aviso al público
De órden de la direccion general fecha 12 del actual comunicada á estas oficinas por el Sr. Intendente en 21 del mismo, se arrendarán en pública subasta el dia 8 de diciembre próximo á las once horas de su mañana y ante las citadas oficinas; todos los derechos que correspondan al establecimiento por el terrazgo que deben satisfacer los vecinos del pueblo de Castelldasens que cultivan las fincas pertenecientes al suprimido Monasterio de Scala Dei por las cosechas del año próximo pasado de 1838, y la del acual. Lo que se anuncia al público con el objeto de que las personas que quieran interesarse en el arrendamiento de dichos derechos, puedan acudir á hacer sus proposiciones al paraje señalado, en el citado dia y hora. Lérida 29 de noviembre de 1839.
El comisionado príncipal de arbitrios de amortizacion.- Manuel Sales.
-FINQUES RÚSTIQUES.
Tot i això els ordes religiosos acaparaven una quantitat important de béns rústics i urbans. A la província de Lleida no hi havia cap casa de religiosos important, com podien ser aleshores els monestirs de Montserrat o de Poblet. A Lleida es comptaven aleshores 57 cases de religiosos regulars, de les quals 51 foren exclaustrades i venudes les seves propietats, 3 eren religiosos de la caritat (a Cervera, Balaguer i Solsona) i 3 d'escoles pies (Oliana, Balaguer i Solsona). En aquests sis últims casos l'orde es mantingué claustrada. Malgrat que les cases de religiosos més riques siguin les forànies no podem menystenir les 51 cases de
regulars exclaustrades. L'orde més ric era el dels dominics, després dels cistercencs i cartoixans, que de fet eren foranis. Però les tres cases ja reuneixen el 26,30% de les finques venudes de tot el clergat i el 44,85% de les venudes al clergat regular. Entre els ordes rics se situaven també els benets amb 84 finques que reuneixen 4.139 jornals. Els quatre ordes religiosos esmentats fins ara: cartoixans, cistercencs, benets i dominics ja sumen 21.409 jornals o el 75,48% de la terra venuda del clergat regular. Aquestes quatre cases no solament reuneixen més terres sinó que a més es tracta d'hisendes, heretats, masos, peces de grandària
important i de qualitat variada. En canvi el clergat secular posseïa terres de qualitat i grandària inferior, però precisament per això podien tenir un altre tipus de beneficiari, a més, s'acollien a les noves condicions de les lleis d'Espartero. No podem tractar el clergat secular en un bloc monolític. Hem de distingir-hi dos grups: -curats, beneficis, rectories,...amb poques terres i de poca qualitat, per bé que també hi ha excepcions. Per exemple els curats de Peramola, Tarròs i Vilagrassa recullen el 69,57% de la terra desamortitzada a tots els curats. Però pensem que la riquesa d'aquestes comunitats eclesiàstiques raïa en els censals.
-capítols de les catedrals i l'orde de Sant Joan de Jerusalem, ambdós força més rics que els anteriors, amb hisendes i heretats sovint de grans dimensions. El capítol catedralici més ric era el de Lleida, però de les 279 finques subhastades solament se'n rematà 22
QUER, Marià:
Resident a Granja d'Escarp i el 1846 a Lleida. Hisendat. Diputat conservador el 1876. Formava part de la junta gestora per a la307 construcció de ferrocarril entre Espanya i França (pel Noguera Pallaresa). Tenia arrendats els fems de les terres ermes del terme de Seròs.Mateu Palau rematava per ell.
-Adquirí una casa al carrer Palma, 5 de Lleida per 14.900 rals i una altra al carrer Cavallers, 23 per 355.000 rals. Ambdues pertanyien a les Monges de l'Ensenyança de Lleida. Pagaria en títols i en 8 pagues.
-El dia 18 d'abril del 1849 adquirí a Castelldans 6 pórques de Scala Dei per 2.640 rals.
-El dia 14 de juliol del 1849 adquirí un molí d'oli i farina a Torres de Segre, en societat, però no sabem el nom dels altres socis, per 171.072 rals. Tot plegat invertia la xifra de 543.612 rals.
REMISA I MIARONS, Gaspar:
Resident a Madrid. Capitalista. Francesc Murlans era el seu intermediari.
-El dia 28 d'agost del 1845 adquirí convent al carrer de Sant Antoni de Lleida, pertanyent als Mercedaris de Lleida. Pagaria 282.000 rals en títols.
-El dia 3 de juliol del 1844 adquirí "La Xisperta", al terme de Castelldans, de 1.272 jornals, pertanyent a Scala Dei. Pagaria 500.000 rals en títols.
-El dia 23 de juliol del 1848 adquirí una heretat a Castelldans de 220 jornals, pertanyent a Scala Dei. Pagaria en títols 221.000 rals. Tot plegat abonà la xifra de 1.003.000 rals. A. Sòria també adquirí béns desamortitzats, concretament quatre finques de 1.150 hectàrees per 995.599 rals.
De la seva biografia sabem que nasqué a Sant Hipòlit de Voltregà, sembla ser que la seva família procedia dels Països Baixos; la fortuna de la família no deuria ésser massa considerable, almenys no ho fou prou per a l'ambició de l'hereu, Gaspar, que vers l'any 1810 comença a fer soroll en el món de les finances de Barcelona. La seva fortuna es forjà en anys especialment difícils: 1812-1822. La seva col·laboració amb les autoritats franceses no fou cap obstacle, una vegada evacuada la ciutat per les forces napoleòniques, féu bon servei als exèrcits reials. L'any 1818 funda la casa "Remisa i Casals", de la qual era soci el seu cosí Josep Casals i Remisa, encara que la major part del capital era seu. Comença aquí la seva carrera com a banquer. L'any 1823 fou decisiu per a ell. Es féu càrrec de l'avituallament de l'exèrcit francès, li costaria molt de rescabalar els diners invertits en l'empresa, fins que l'any 1826 i amb l'ajut del general Castaños se'n sortirà. Així comença a introduir-se en els cercles oficials de la Secretaria de Hisenda. El ministre López Ballesteros l'anomena Director General del Tresor Reial, el mateix any 1826. Entretant la banca de Barcelona quedà en mans del seu cosí, i a Madrid fundarà una sucursal de la casa "Casals i Remisa" que aviat superaria la central de Barcelona. Remisa no fou un polític ni es lligà obertament a cap partit, però per comunió d'ideals, s'acostà al partit moderat. Altres negocis seus foren les mines de carbó de Guadalcanal i Riotinto, i el Canal de Castella aquest darrer amb el 70% del capital. L'any 1833 presentaria la dimissió del càrrec, i el 1843 seria senador. Poc intervingué en política, però la seva influència a la capital va créixer molt. Comptava amb l'amistat de la reina Maria Cristina, fins i tot assessoraria a Ferran II de Nàpols. L'any 1835 se li concedí el títol de Vescomte de la Casa Sanz i Marquès de la Casa Remisa. Una carta de Llauder reflecteix la seva indignació davant el bandolerisme dels barcelonins pels fets de juliol de 1835. No elogiava la política desamortitzadora de Mendizàbal, la qualificà d'injusta i desencertada econòmicament (Paradoxa).Admirava França i la política de Guizot, gran amic seu. Des de Madrid no oblidava la màxima aspiració de la burgesia catalana: el proteccionisme. Una vegada acabada la construcció del Canal de Castella, emprengué la construcció del Canal d'Urgell: 1844. Era sense cap mena de dubte el punt més alt de la carrera d'en Remisa. L'empresa que ocuparia el final de la seva vida fou el Banc de Isabel II, presidit per ell, i concebut amb les noves directrius de la Banca Europea. Fou rival del Banc de "San Fernando" que romania ja antic i encarcarat. Però amb la febre especuladora del 1847, Remisa hagué de suportar la fusió d'aquests dos bancs. Morí l'any 1847 sense que la seva fortuna trobés digne continuador.
RIBELLES, Josep Antoni:
Resident a Castelldans.
-El dia 11 d'agost del 1841 adquirí casa al carrer Forn de Castelldans, pertanyent a Scala Dei. Pagaria 162.000 rals en metàl·lic.
-El dia 3 de juny del 1841 adquirí casa al carrer Major de Castelldans, pertanyent a Scala Dei. Pagaria 5.000 rals en títols.
ROCA, Joan Baptista:
Coronel graduat de l'exèrcit de terra i al"Diario de Barcelona" apareix com a coronel d'artilleria i hisendat.Secretari de la "Comisión especial para el repartimiento de la contribución territorial de Barcelona".
-El dia 13 de febrer del 1843 adquirí 225 jornals de terra a Archs, al Mas Bertran al terme de Castelldans, pertanyents a Scala Dei, per 205.500 rals.
-El dia 13 de febrer del 1843 adquirí 145 jornals de terra al terme de Concabella a Arcs, pertanyents a Scala Dei, per 140.000 rals.
-El dia 9 de desembre del 1840 adquirí el "Mas Roig" al terme de Juneda, pertanyent a Scala Dei, per 637 jornals de past. Pagaria 315.000 rals.
Però Joan Baptista Roca després d'acudir a les subhastes i rematar uns preus molt alts, al cap d'una o dues pagues es declarava insolvent, cedint les propietats a d'altres compradors. Pensem, però, que es podria tractar d'un especulador de béns immobles i qui sap si d'un home de palla de Josep Salomó o del Marquès de Remisa que sempre acudien a cobrir les seves insolvències.
ROMEU, Joan Bautista:
Resident a Lleida. Hisendat i contractista de l'enlluernat de la ciutat per 26.500 rals, tractant de carns i propietari d'un molí de dues bigues. Republicà progressista, va fer costat a l'alçament del governador militar Josep Fernàndez de Teràn, el 1868 contra el règim isabelí.
-El dia 16 de setembre del 1842 adquirí una horta de la partida Fontanet de 2 jornals 5 pórques i de la partida Jesús d'1 jornal 8 pórques, pertanyents a les Monges de l'Ensenyança de Lleida. Pagaria 203.500 rals en títols i en metàl·lic.
-El dia 16 de setembre del 1842 adquirí una casa al carrer Tallada 2, de Lleida. Pagaria 18.775 rals.
-El dia 15 d'abril del 1841 adquirí casa a Portalet de Sant Andreu 12, de Lleida, pertanyent a Scala Dei, pagant 14.832 rals en títols.
-El dia 21 de gener del 1842 adquirí 6 jornals de terra pertanyents a Scala Dei, pagant 2.405 rals en metàl·lic i en 8 pagues.
-El dia 21 de gener del 1842 adquirí 15,5 jornals de terra de Castelldans, pertanyents a Scala Dei, pagant 2.900 rals en títols.
-El dia 21 de gener del 1842 adquirí casa al carrer Major de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 5.000 rals en metàl·lic.
-El dia 21 de gener del 1842 adquirí 20 jornals de terra a Castelldans, pertanyents a Scala Dei, pagant 25.500 rals en metàl·lic.
-El dia 2 de març del 1844 adquirí 7 jornals 4 pórques de terra pertanyents al Curat de Benavent, pagant en metàl·lic 20.600 rals.
-El dia 25 de juny del 1843 adquirí 5 jornals 4 pórques a Cedó, pagant en metàl·lic 3.500 rals.
-Adquirí casa al capítol, de Lleida, pagant 13.900 rals en metàl·lic.
Tenia arrendades totes les finques d'1 jornal 7 pórques dels Franciscans de Lleida per 693 rals.
TICO Magí
Resident a Castelldans. Rematat per Francesc Benet de Lleida.
-El dia 2 d'abril del 1839 adquirí 95 jornals 2 pór ques de terra al terme de Borges, dels Carmelites Calçats, pagant 153.458 rals en títols.
-El dia 13 de juny del 1841 adquirí casa al carrer Major de Castelldans pertanyent a Scala Dei pagant 7.000 rals en metàl·lic.
VAMDENBOSSCHE, Lluís (actualment Van den Bossche ) i la Societat Civil Belga:
Resident a Brussel·les i Barcelona,el 1870 a Lieja. Soci de la "Compañía de Aguas de Barcelona. Sociedad Belga" introduïren el contador per a saber la quantitat d'aigua consumida. Francesc Aldomà i Joan Baptista Roca remataven per ell.
-El dia 23 de maig del 1842 adquirí l'heretat Melons, amb past i oliveres, de 1.422 jornals al terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 604.000 rals.
-El dia 4 de setembre del 1840 adquirí l'heretat Matxerri amb past i oliveres de 1.718 jornals, al terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 116.000 rals en títols.
-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí 178 jornals de terra al terme de Comabella, pertanyent a Scala Dei, pagant 116.000 rals.
-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí 7 jornals de terra, casa, corral al terme de Castelldans, pertanyents a Scala Dei, pagant 2.775 rals en títols.
-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí camí Aspa per 84 jornals al terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 13.920 rals en títols.
-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí terra i corrals a Mandanya, terme de Castelldans, pertanyant a Scala Dei, de 73 jornals, pagant 130.000 rals.
-El dia 13 de novembre del 1841 adquirí el "Mas de Antost" de Castelldans per 41 jornals, pertanyent a Scala Dei, pagant en títols.
Tot plegat la societat desemborsà una xifra de 1.899.695 rals i adquirí 3.532 jornals de terra, que aviat revendrien a d'altres.
ALDOMA IGNASI:
Resident a Bellvís.. Hisendat. Adquirí teres a Castelldans per 4.500 rals, tot plegat un jornal i tres porques.
CAPMS ALBERT.
Resident a Lleida. El dia 15 d'abril del 1844 adquirí casa al carrer del forn de Castelldans per 3.715 rals.
El dia 17 de febrer del 1843 adquirí dos corrals a Castelldans per 8.400 rals.
El dia 25 de setembre del 1847 adquirí a Castelldans 2 jornals de terra i dos edificis; tot plegat per 49.438 rals.
CASES JAUME, SANS I PARERA TERESA.
Jaume era resident als Arcs el 1842, però el 1841 residí a Castelldans. Teresa era resident als Arcs.
El dia 11 d'agost del 1841 adquiriren dos forns a Castelldans per 8.450 rals.
COSTAFREDA FELIP.
Resident a Castelldans, pagès. el dia 11 de juliol del 1841 adquirí, al carrer major de Castelldans, casa per 5.000 rals.
FARRAN MENOR JOSEP.
Resident a Castelldans. Propietari d'una taula de billar a lleida. El dia 11 de juliol de 1841 adquirí dos cases al carrer major de Castelldans per 10.000 rals.
FARRERONS ANTONI. (societat)
Resident a Castelldans i el 1851 a les Borges Blanques. Adquirí casa i corrals amb trull i cups a les Borges Blanques, a la plaça major per 59.000 rals.
FIGUEROLA PAU.
Resident a Lleida. El 23 de novembre del 1847 adquirí casa i castell a castelldans. 120.000 rals.
El dia 11 d'agost de 1843 adquirí 5 cases al carrer Major de castelldans per 31.000 rals. (amb Ignasi Girona)
El dia 17 de juny de 1841 adquirí corral i pallera a Castelldans i un molí d'oli per 262.000 rals. (amb Ignasi Girona)
El 9 de març de 1841 adquirí 72 jornals per 49.100 rals. (amb Ignasi Girona)
El 16 de desembre del 1847 adquirí 18 jornals per 6.500 rals. (amb Ignasi Girona)
El 16 d'agost del 1841 adquirí 10 jornals per 15.1440 rals. (amb Ignasi Girona)
MIRET FRANCESC.
Resident a Torres de Segre. El dos d'agost del 1845 adquirí 2 cases a Castelldans per 10.332 rals.