CO2: Causa o efecte?
Darrera modificació: 08/18/09 15:46:59
Data creació: 10/30/08 21:19:39
Qui més qui menys dóna per fet que el clima està canviant. També es dóna per fet que la culpa és dels gasos d'efecte hivernacle, i molt especialment del CO2 que hem anat produint els darrers anys (segles) i de manera creixent. Vaja, que tot és culpa nostra.
Doncs bé, sembla que això no és així. O més específicament, no és culpa del CO2.
D'entrada, el que se sap és que els nivells de CO2 han anat pujant amb el temps de manera paral.lela a com ho ha fet la temperatura. Però això no demostra que en siguin la causa. També pot ser que una bonança climàtica hagi esperonat el desenvolupament econòmic.
Però s'ha invocat que en èpoques geològiques la temperatura ha anat lligada al nivell de CO2. I tots ens ho hem cregut.
I per què no hauria de ser així? Doncs perquè l'oxigen de la terra prové de la fotosíntesi de les plantes, que al mateix temps fixen el CO2 atmosfèric per créixer. Tot el carboni vegetal prové del CO2, i el ritme de la fotosíntesi va lligat a la seva disponibilitat. Es dóna el cas que la primera reacció en el cicle de les pentoses l'oxigen és un competidor del CO2. Aquesta competició afavoreix l'oxigen com més alta és la temperatura. Per tant, i prescindint d'altres factors, com més alta sigui la temperatura més alta ha de ser la concentració de CO2 per tal que la fotosíntesi continuï. Vist d'una altra manera, el rendiment fotosintètic en un planeta més calent baixa fins que l'acumulació de CO2 a l'atmosfera per incendis, descomposició, etc faci possible la fixació de CO2 pels organismes fotosintètics.
Però a més, resulta que hi ha dades a escala geològica que mostren que el CO2 no és la causa de l'augment de temperatura ni que el propi augment tingui un efecte de retroalimentació.
Aquest gràfic mostra una relació isotòpica i els nivells de CO2 en l'aire atrapat en mostres de gel. La relació isotòpica és una mesura de la temperatura atmosfèrica donades les reaccions d'altes energies que tenen lloc al límit de l'atmosfera amb la radiació solar.
- Als 18000 anys comença un augment continu de la temperatura. Els nivells de CO2 comencen a pujar amb un cert retard. Però és que a més, l'augment de la temperatura és monòton, evidenciant la manca d'efecte de retroalimentació
- Als 14000 anys, hi ha una discrepància en la tendència: la temperatura comença a baixar mentre el CO2 continua pujant
- Als 11000 es torna a donar una discrepància en la tendència, estabilitzant-se la temperatura abans que el CO2. De nou, no hi ha efecte de retroalimentació.
El que mostra el gràfic és l'evidència que la temperatura varia per alguna causa, i que l'augment pot arrossegar els nivells de CO2 atmosfèrics en el mateix sentit. En canvi, no hi ha cap mostra que la variació en els nivells de CO2 realimentin d'alguna manera els canvis de temperatura.
Que hi ha canvi climàtic? És evident. El que ens hem de preguntar és si el clima existeix o hauríem de parlar només del temps.
Bromes a banda, si realment el clima està variant almenys en part degut a causes humanes, estaria bé anar clarificant quines són, perquè si arribem a fer l'esforç de reduir la producció de CO2 (cosa que està per veure), o pitjor, implantem mecansimes d'absorció de CO2 que gasten energia, ens podem trobar d'aquí a uns anys en un bon atzucac.
La part bona de la mentida del CO2 és que moltes de les mesures per reduir l'emissió de CO2 van el la línia de fer menys activitat
Però si l'escalfament fos degut, per exemple, a l'escalfor mateixa subproducte d'utilitzar qualsevol energia, llavors una energia considerada òptima pel que fa al CO2 com la nuclear seria un desastre total
Previous page: Nuclear? Sí, gràcies!
Next page: Ecs, química!
Add A Comment