Etimològicament significa ‘vuitè fill’. Ve de la llengua llatina.
L’onomàstica d’aquest jove, juntament amb Solutor i Adventor, se celebren avui a l’església de Torí, Itàlia.
Eren soldats de la Legió Tebea. Combatien valentament durant l’imperi que manava per aquell temps Maximilià. Eren valents en la lluita i valents a confessar la seva fe en Crist el Senyor.
El clima i l’ambient no els eren propicis. Ja havien vist amb els seus propis ulls morir molts cristians.
No hi ha dades exactes de com van morir. No obstant això, a persones de tanta lluentor militar i de tanta fama entre els creients, va ser fàcil compondre’ls un teatre o ‘Passió’ entre els anys 432-450 .
Ells van morir com a màrtirs en el segle III, és a dir quan les persecucions es van refermar com mai.

{mosimage} 

La ‘Passió’ narrava que van aconseguir escapar de la massacre de Agaunum. La seva fugida no va passar desapercebuda. La policia militar els va agafar de seguida. Els van dur presos a Torí.
També es van escapar de la presó. Van començar a caminar per llocs inhòspits. I ja aquesta vegada, van ser enviats a la mort per la seva fe en Déu.
Els turinesos de seguida van construir un temple en el seu honor. Aquest temple es convertiria més tard, per mandat del bisbe Gezone, en un monestir benedictí.
Quan els francesos van ordenar la demolició del monestir en el 1536, els tres cossos van ser duts a la Consolata i finalment a l’església dels màrtirs, en la qual estan avui dia.