fes clic aquí per a imprimir la notícia

Cugat Comas i Fotos de Xavier Saboridodilluns, 09 novembre 2009

Els Capgrossos ja han plegat la faixa. Ja han planxat la camisa. I ho fan amb un somriure immens, que s’allarga molt més enllà del típic i tòpic “d’orella a orella”, que s’esllenega en la memòria recent d’un difícilíssim segon tram de temporada i allarga als tres trons finals, a les tres piruetes pirotècniques que, com en qualsevol castell de focs, han senyalat, amb el fred ja fent de les seves, que la temporada s’ha acabat. El comiat no hauria pogut ser millor, segurament. Evitat d’entrada el 4 de 9, el plantejament de la Diada de la colla, un cop retornats a Plaça de Santa Anna era clar: sortir, brillar i gaudir. L’hauria signat Johan Cruyff. Doncs els de blau van fer front al fred, van brillar amb una actuació de molts quirats i van gaudir, i de valent, estrenant un castell quatre anys més tard. El nou fill es diu 3 de 8 amb agulla.

En una Plaça un xic freda, quasi tant com el dia, els Capgrossos van encendre la metxa amb una torre de 8 folrada d’escàndol. En segona ronda van vestir les gales de 9 plantejant el 3 folrat, ben lligat des de bon inici i que es va comportar de forma divina dalt del folre. Bé de mides, bé de feina i excel·lent d’execució. La rapidesa de la canalla blava en aquest tram final de temporada mereix premis, elogis i constància. El quart 3 de 9 de l’any -un pòquer impensable en les llargues setmanes de penitència de l’estiu tardà– va recalcar una idea que bé val ser dita i ben alt. La Diada és una actuació de castells de 9. D’entrada. Els Capgrossos tornen a fer el 3 amb mig badall. Per continuar. No es pot abaixar el llistó i l’any que ve s’ha de duplicar el nombre de ‘nous’, com a mínim. Per seguir al peu del canó. Els castellers maresmencs han acabat d’allò millor, en forma física i social, amb gent i animats, amb la millor versió vista a Vilafranca, revalidada a casona.

L’estrena del 3 amb agulla
La tercera ronda de la diada va deparar la gran alternativa de la jornada, els Capgrossos estrenaven castell. No havien fet mai abans el 3 de 8 amb agulla i es pot dir que l’execució ho va evidenciar una mica. El 3 amb agulla, aquesta estructura duta a primera línia de foc sols fa tres temporades i que els de blau han volgut fer seva, per no ser menys que qui no és més que ells. El 3 va pujar lleig i remenat, però va asserenar-se amb l’entrada de dosos, de forma brillant. També –buscat o no– va brillar la compenetració del pilar que es bastia dins el tronc i que va facilitar, i molt, les coses. El traspàs de l’enxaneta va ser bo i la sortida de la canalla també. Va ser quant els quints baixaven que, en passar els vents de la pinya a defensar el pilar, una sacsejada va remoure, de baix a dalt, un 3 ja guerriller al màxim. Per si fos poc, el tronc va tocar el pilar davant l’esglai de la plaça i a la sortida de quarts va estar a punt de perdre’s si Oriol Feliu –comiat temporal dels castells d’un pilar dels 13 anys d’història capgrossa– no hagués tret la versió capgrossa de la ‘Mà de Déu’ maradoniana per falcar el pilar. Una agulla que, ja sola i amb el castell carregat, ni tant sols va fer l’habitual que és patir i la festa del dia va tenir motiu. El part havia anat de perles. El fill tenia salut. Es deia 3 de 8 amb agulla.

Lleida desafortunada, Barcelona negada
L’escalf de tota la carn capgrossa posada a la graella no va ser suficient perquè la resta de Diada no fos mig gèlida. Els Castellers de Barcelona, ja prou justos enguany de bagatge, no van tenir res de cara i, pocs que eren, van fer el paper de la trista figura amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb agulla, després de negar-se’ls el 4 de 8 amb el pilar i el 2 de 7. Sort que tenen el millor pilar de 6 del moment i el van ensenyar. I sort també va faltar a Lleida, la colla germana dels Capgrossos, que tot i no prendre mal amb el 2 de 8 que van carregar d’entrada, també van fer intent desmuntat amb el 3 de 8 i el 4 de 8 els va costar Déu i ajuda.

La temporada castellera maresmenca acabava amb uns Capgrossos amb més rialla que somriure i més optimisme que mai. El temps del fred ha de servir per reposar forces i reviure somnis. Per pensar que el 2010, vés per on, és any parell i que per tant tocarà un any farcit de reptes i ple d’ocasions. Ara que vingui Nadal i que tombi l’any. Perquè com el refrany mataroní més encertat diu: “Després de Nadal, Santes!”. I després el Concurs. Bones vacances Capgrossos!