A mesura que la societat es globalitza, la idea de Déu es torna més exigent i ètica
El periodista i divulgador científic nord-americà Robert Wright acaba de publicar el llibre “The Evolution of God”, en el que analitza els canvis que s’han produït en la concepció del diví al llarg de la història de la humanitat. Des de l’animisme fins el concepte d’un sol Déu, passant pels relats mitològics, l’autor mostra com el comerç, la tecnologia o les guerres van posar uns pobles en contacte amb les creences religioses d’altres, la qual cosa ha portat sempre innovacions del concepte del diví. En el seu llibre, Wright conclou que, amb el pas del temps, la humanitat s’ha anat formant en la veritable naturalesa del diví.El periodista i divulgador científic nord-americà Robert Wright, autor de diversos llibres sobre ciència, psicologia evolucionista, història i sociobiologia, publicarà la propera setmana “The Evolution of God” (L’evolució de Déu), una obra que està tenint molt bona acollida per part de la crítica nord-americana, segons Irtiqa.
A The Times, Andrew Sullivan escriu que el to d’aquest llibre és d’escepticisme amb un toc d’humor, però que el seu contingut és en realitat flexible, dens, i presenta diferents nivells de lectura.
En ell s’explora com les doctrines i les pràctiques religioses han canviat al llarg de la història humana, normalment per a millor. Abastant des del primitiu animisme fins els relats dels primers déus, Wright va detallant la història de com les guerres i el comerç, la tecnologia i la interacció humana van exposar lentament els pobles als déus d’altres.
Fonamentalismes i evolució religiosa
Així, per exemple, explica com aquests contactes van produir la innovació jueva d’un déu universal i ocult; com els primers cristians cosmopolites, amb la finalitat d’aconseguir que les seves doctrines tinguessin més èxit, varen universalitzar el Déu dels jueus; i com l’Islam va incloure igualment un universalisme civilitzat malgrat la seva rigidesa doctrinal.
El fonamentalisme, segons Wright, seria un tipus d’interludi neuròtic que es repeteix en l’evolució de les religions cap a formes més benignes i globals.
Aquesta evolució no és un procés lineal, però a mesura que l’ésser humà s’ha adonat que la religió té relació amb la veritat i que aquesta pot ser cercada i copsada de moltes maneres diferents, les doctrines han anat evolucionant, assenyala l’autor.
La ciència, els viatges, l’erudició, les converses, les interpretacions i el misticisme han col•laborat en les adaptacions de la fe al llarg de la història.
Per Sullivan, la clau més important del llibre de Wright és que aquest no cau en el relativisme total o en l’aleatorietat a l’hora d’explicar l’evolució de les religions. Més aviat al contrari, en la seva obra es combinen la raó i la revelació, per procurar d’entendre l’evolució de la comprensió humana de la veritat.
Així mateix, tot i que el llibre s’escriu des d’una perspectiva materialista: Déu ha evolucionat en funció del comerç, la ciència, els viatges, etc .-, “The Evolution of God” no redueix la fe a aquests factors, sinó que sembla voler indicar que l’evolució de les doctrines religioses apunten que el gènere humà s’ha anat formant en la veritable naturalesa del diví, independentment de quina sigui la definició del diví.
La religió i la seva ajuda
D’altra banda, a la revista Newsweek, Lisa Miller escriu que aquest llibre recull alguns dels debats més candents sobre religió de l’actualitat, però sense entrar en ells.
Per exemple, Wright no qüestiona l’existència o no de Déu sinó que es limita a descriure els canvis en la idea de Déu al llarg de la història.
Així mateix, argumenta que els llibres sagrats de les tres religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme) van ser escrits per persones reals que cercaven millorar factors com l’economia o la societat per als seus propis fidels i seguidors. Wright descriu minuciosament els autors d’aquestes escriptures i els seus objectius específics, afirma Miller.
Tanmateix, aquesta anàlisi materialista de les escriptures no porta Wright, en cap moment de la seva obra, a desmentir l’existència de Déu (de fet, l’autor en el llibre compara Déu amb un electró: se sap que hi és, però no se sap res de real sobre el seu aspecte o les seves propietats).
En aquest sentit, Wright agafa un camí alternatiu, explica Miller: a mesura que les nostres societats han esdevingut més complexes i globals, les idees sobre Déu s’han tornat més exigents i ètiques.
Globalització i divinitat
Aquestes transformacions tenen un component positiu, perquè la religió, en definitiva, ha servit en general per “ajudar-nos a orientar la nostra vida quotidiana, per reconèixer el bé i el mal, i per donar sentit a la joia i al sofriment”, escriu l’autor.
D’altra banda, la revista The Atlantic ha publicat un extracte de “The Evolution of God” en el que s’assenyala que, enmig dels avenços i avantatges de la nostra era global, cristians, jueus i musulmans semblen estar tancats més que mai en un combat mortal.
Però, apunta Wright, la història suggereix que per a totes les religions de Llibre el final serà feliç: a mesura que l’evolució tecnològica apropava cada vegada més les comunitats, les nacions i les fes, els profetes de la tolerància i de l’amor anaven prosperant , juntament amb les religions que ells mateixos representaven. Serà, per tant, la globalització fruit de la voluntat divina?
Font: Tendencias21
Yaiza Martinez, 7 de juny de 2009
July 27th, 2009 at 23:40
Hola
podries recomanar-me algun llibre que parlès de les Sagrades Escriptures des del punt de vista històric? Una amiga ha anat a Jerusalem i ens agradaria conèixer els fets històrics.
Felicitats pel blog, m’agrada molt.