|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Arenys de Munt ja ha passat a la història de Catalunya per ser un municipi pioner amb una proposta agosarada i polèmica: la consulta sobiranista del passat 13 de setembre
Ara, el 13 de desembre, 161 localitats catalanes faran un nou referèndum –aquest cop multitudinari– que previsiblement tindrà continuïtat en dues consultes populars més. Per tant, hi ha un abans i un després del que va passar: “l’efecte”, “l’esperit” o “la taca d’oli”, com se l’ha anomenat, defensat per uns i criticat per d’altres. I encara està per veure tot el que pot generar de si. S’ha comparat Arenys de Munt amb el poble gal d’Astèrix i és ben cert que aquest municipi ha hagut d’aguantar una abassegadora maquinària mediàtica que l’ha posicionat per sempre més en el mapa. Més enllà del mite, però, Arenys de Munt és una tranquil·la població del Maresme. Hi passegem amb el seu alcalde.
Recorregut:
Itinerari proposat per l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra.
Punt de sortida:
Ajuntament d’Arenys de Munt.
Riera i Eixample.
Riera fins a la plaça de l’Església.
Plaça de la Puntaire.
Can Borrell.
CAP.
Camp de futbol.
Escola bressol municipal.
Poliesportiu municipal.
Jardins de Can Jalpí.
Rial de Bellsolell.
Punt d’arribada:
Ajuntament d’Arenys de Munt.
Arenys de Munt no és el centre del món però ara sí que és el més internacional dels pobles catalans. Amb defensors i detractors, tothom sap el nom d’aquest petit municipi de la comarca de poc més de 8.000 habitants. Aparco a l’entrada per pujar caminant per la Riera. Només arribar veig l’actor Pep Plaza amb ulleres de sol que entra al seu cotxe, i la vida normal a l’artèria del municipi no em recorda gens l’amuntegament, en aquest mateix espai, del passat 13 de setembre, dia del referèndum per la independència de Catalunya. Arenys de Munt té això, passejant també t’hi pots trobar l’historiador Jordi Bilbeny o el regidor de la CUP Joan Manuel Ximenis, portaveu de la comissió per la consulta sobiranista, entre d’altres, en un excés de proximitat que només tenen les localitats petites.
L’alcalde actual, en Carles Móra, va ser el meu mestre. Ho declaro abans d’arrencar la passejada amb ell per Arenys de Munt perquè això comporta un coneixement previ del personatge. D’ell –només el vaig tenir en un curs– vaig aprendre que els autors catalans com Salvat-Papasseït o Espriu tenen tantes coses a dir com els que escriuen en d’altres llengües i que la paraula, impressa en paper o bé parlada, pot ser també un important compromís amb un mateix i la col·lectivitat.
Com a batlle del seu municipi, Móra s’ha trobat al mig de l’huracà mediàtic i polític que ha causat una consulta sobiranista que només reclamava el dret a decidir. Des d’aleshores, el nom d’aquest petit poble del Maresme està imprès amb lletres grosses al mapa i alhora ha projectat el coneixement de la causa independentista catalana arreu del món. I això, tant per als que els agradi com per als que no, són fets objectius i constatables.
Caminem per la Riera cap a l’Eixample i li plantejo a Móra parlar de l’independentisme al principi i aparcar-lo, per després dedicar-nos a tractar més a fons el poble. Més enllà del 13-S s’ha de dir que també hi ha vida a Arenys de Munt, problemes per resoldre, necessitats dels ciutadans, com sempre ha assegurat l’alcalde.
Per la Riera en mig de les obres transita la gent. Veiem uns cartells: “Estem treballant per vostè.”
INDEPENDENTS I INDEPENDENTISTES
Móra ens explica que ahir va ser al País Basc, en l’acte de presentació d’un llibre de Toni Strubell. “A les entitats del món basc els interessa moltíssim el procés obert a Arenys de Munt, ens coneix molta gent i pensen que la consulta ha estat una molt bona manera de fer un altre tipus de política”, ens explica l’alcalde, que a la seva tasca de batlle ha d’afegir ara una vida itinerant pels Països Catalans, predicant la major glòria del dret a decidir .
Li pregunto, però, com ho porta tot plegat la gent del municipi. “S’han adonat que té una potencialitat impressionant, que hi ha un abans i un després del 13-S”, assegura Móra i tot seguit m’explica que “la vida segueix igual, la gestió de l’Ajuntament s’ha de continuar fent; però la restauració ha notat millores perquè ve més gent i també hi ha més persones, dins el món associatiu, que volen fer més coses amb les entitats del poble”.
Ens trobem un veí i hi parlem. Està vinculat a la comissió que va impulsar la consulta sobiranista. Es veu que a Arenys de Munt no podrem defugir “el tema”.
Tot seguit tracto amb el batlle de política local. Móra pertany a Arenys de Munt 2000, formació independent que és una Entesa pel Progrés Municipal (EPM). Governa amb CiU i PSC i té a l’oposició ERC i CUP. Li pregunto a l’alcalde com porta la relació amb socis de govern –amb els socialistes va tenir enganxades pel tema del referèndum– i amb l’oposició. “Políticament seguim igual, el PSC està en una tesitura raonable i les nostres relacions amb la CUP s’han enfortit encara més perquè tenim els mateixos objectius nacionals”, assegura Móra.
“Però, com a EPM depenen d’algú? I què representen?”, li demano a l’alcalde. “Tenim absoluta llibertat i som moltes coses: independentistes, ecologistes, assemblearis...”, m’explica ell.
Continuem la passejada amb la Riera com a referent. Ja sé que aquest batlle és molt positiu i optimista, però no em puc estar de preguntar-li què en pensa, la gent del municipi, sobre la Riera en obres, en la qual destaquen uns rètols penjats als arbres que et recorden els comerços de l’altra banda perquè és difícil accedir-hi pels treballs dels operaris. Tot un camp de batalla. “Ho entenen, perquè un cop estigui conclòs potenciarà el teixit comercial de la Riera, tot i que ara estan patint les obres”, m’assegura Móra i em descriu les tasques de la fase per arreglar la part central de la Riera amb un fons FEIL, que han de concloure el desembre. L’objectiu final són voreres més amples per fer la via més peatonal, asfaltat, lloses, adoquinats i rampes que la faran més accessible, però que també trauran espai d’estacionament. L’alcalde em parla també de la segona fase per canalitzar el Rial Bellsolell i de la dificultat econòmica que ja hi ha ara per trobar subvencions i poder acabar així tot el projecte de remodelació d’aquest important vial per a la localitat. De la Riera, a més –em comenta Móra– queden 200 metres per soterrar “pendents d’una signatura de Madrid des de fa molt de temps”.
Baixem a peu per l’artèria del poble sota la mirada atenta d’alguns veïns, massa acostumats ara a les càmeres i als periodistes, més operaris que treballen i persones que saluden l’alcalde. Ens dirigim cap a la plaça de l’Església, un altre punt molt important de la vida arenyenca. Té al costat, en una plaça més petita, el monument de la Puntaire, on els falangistes van manifestar-se el passat 13 de desembre.
LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA I LA DE LA PUNTAIRE
“En aquesta plaça es fan molts actes”, ens explica l’alcalde davant de l’església i ho rebla dient que “és impressionant el món associatiu que tenim al municipi. El Club Ciclista Arenys de Munt, per exemple, està agafant molta embramzida”.
Passem per davant del bar de la Plaça, que va ser un dels amenaçats telefònicament durant els dies previs del 13-S i arribem davant el monument de la Puntaire, a la plaça de la Puntaire o de Catalunya, on uns pocs falangistes, escortats pels Mossos d’Esquadra, van manifestar-se envoltats de centenars i centenars de catalanistes. En aquest indret, també s’hi fa un petit mercat setmanal. Davant nostre, l’actual CEIP Sant Martí, obra de l’arquitecte modernista Enric Catà, col·laborador de Lluís Domènec i Montaner, tot i que quan el va fer –això ho trobo a Internet– va ser un edifici per a Escoles Graduades, amb tres seccions per a nois, tres per a noies i un parvulari, al terreny situat a la part posterior de l’església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. Les obres van adjudicar-se el 1933.
Mirant cap a l’altra banda de la plaça veiem la residència Sant Martí –per cert, aquest sant és el patró del poble–. “Al municipi tenim dos geriàtrics, aquest que és concertat i un de públic, però tindríem necessitat d’un tercer”, ens comenta Móra.
Girem a l’esquerra i pugem un petit desnivell per anar a veure la masia de Can Borrell, un equipament del segle XVI on es fan plens municipals, casaments i les puntaires locals hi tenen la seva seu, entre d’altres actes culturals. És, també, una bona mostra del patrimoni que pot trobar-se en aquesta localitat.
I amb una vista esplèndida del paisatge que exposa clarament la qualitat de vida d’Arenys de Munt, entro en d’altres temes: “Alcalde, l’urbanisme ha estat una pedra a la sabata per a vostè, en aquest mandat, amb Can Globus o Ca l’Espàrrec...”.
“El nostre desig és fer un replantejament urbanístic per salvar-ho i ahir vam tenir una reunió amb els propietaris que va anar molt bé. Ara està pendent una valoració del patrimoni i mentre no es faci els hem demanat que ens deixin l’espai per al poble, per fer-hi activitats o com a aparcament. Estem pendents de la resposta”, m’explica Móra.
Insisteixo en el seu paper a Can Globus i el batlle m’assegura que “en aquest tema hem actuat amb naturalitat, defensant els interessos del municipi, però hi ha hagut un aprofitament electoral”.
GENT GRAN I NOUVINGUTS
De Can Borrell enfilem cap al CAP que, segons l’alcalde, “necessitaríem eixamplar un parell d’estances”.
Amb la vista a la muntanya penso que aquest és un municipi amb urbanitzacions i l’hi pregunto a Móra. “En tenim vuit amb els seus problemes i necessitats de serveis. Però ens hi venim reunint des de fa 10 anys”, em comenta ell.
De camí cap a la Riera, per un dels carrers d’aquesta localitat que per al viatger ocasional destil·la pura qualitat de vida, ens trobem amb un senyor i una senyora grans amb qui l’alcalde parla una estona.
“Ara ens trobem que la gent gran viu preocupació perquè els seus fills han de tornar a casa per la crisi, i hem organitzat ball al diumenge a la tarda perquè volem que es diverteixin i superin aquests moments difícil per a molts”, assegura el batlle.
Tot seguit comentem que fa 13 anys Móra va venir a Arenys de Munt procedent d’Arenys de Mar, d’on és originari i que aquesta dualitat arenyenca li ha facilitat buscar sinergies amb el poble veí. “Tenir un alcalde que ha passat gran part de la seva vida a Arenys de Mar ha facilitat projectes conjunts: esportius, culturals o el de l’entroncament entre les dues localitats. S’han fermat vincles i la relació amb l’alcalde d’Arenys de Mar, Ramon Vinyes, és bona”, afirma Móra.
Un altre aspecte important és que en els últims anys, Arenys de Munt ha vist com molta gent de fora s’hi establia. “Les persones s’integren en la vida del poble a través de les associacions i entitats. Són una eina d’integració molt eficient i sobretot les d’esports. És sorprenent com la gent participa molt en les activitats i com veus pares que hi van amb els seus fills”, explica l’alcalde.
PANORÀMICA FINAL AMB COTXE
Passem pel carrer de les Flors –em sobta el nom– per tornar a la Riera, agafar el cotxe i encarar el tram final.
En Carles Móra ens explica que els divendres a la tarda els dedica a passejar persones malaltes, amb manca de mobilitat o a visitar l’Hospital de Mataró.
Amb cotxe podem veure el camp de futbol, l’escola bressol municipal “La petjada” (nom que van decidir el pares i mares en un procés participatiu) i el poliesportiu municipal de l’entrada del poble (Arenys de Munt té un teixit esportiu importantíssim, un de cada cinc habitants és jugador d’algun esport), on depenent del desenvolupament urbanístic s’hi podrà construir una futura escola. També passem per davant dels jardins de Can Jalpí, la joia del poble, i veiem, de retorn cap a l’Ajuntament, la zona del Rial de Bellsolell, on ha d’anar un centre comercial amb el mercat municipal, un supermercat que complementi el producte fresc i un aparcament subterrani. Amb l’alcalde, però, encara tenim temps de parlar de l’ampliació que s’ha fet de 14 aules del CEIP Sobirans i de projectes com convertir l’antiga fàbrica tèxtil de Ferran Soler, al barri de Sant Carles d’Arenys de Munt, en un hotel d’entitats, o que Can Globus, en un futur, pugui acollir la biblioteca municipal.
El fantasma de la crisi, però, plana sobre alguns d’aquest projectes i sobre tota la vida municipal. “Els ingressos s’han reduït, les subvencions són més difícils. La gent demana serveis i malgrat la crisi, continuarem donant-los”, assegura l’alcalde.
I recorregut el municipi, queda la pregunta final al batlle. “I ara què farà?”, li demano. “Per continuar com a alcalde depenc d’una assemblea. Jo tinc ganes de servir, de treballar per al poble, però calen vots. La meva actitud és ben senzilla: acceptar tots els reptes, tenir proximitat amb la gent i intentar ser original i creatiu”, assegura.
I més enllà del poble. Per a molts, vostè ara és un referent?”, continuo.
“Ens hem trobat a la cresta d’un tsunami i si em convidessin a servir el meu país des d’altres àmbits, ara, més que mai, hi aniria”, m’assegura mentre ens acomiadem.
