Abans existien colonitzadors mirallers que eren aquells que robaven tota la riquesa dels indígenes a canvi d’uns quants miralls o objectes de valor similar, però desconeguts per a aquella gent; colonitzadors invasors i destructors, que eren els que s’apoderaven dels territoris i de les seves riqueses i no dubtaven a matar els habitants d’aquelles terres per a poder aconseguir el seu objectiu; colonitzadors benefactors, que eren els que pretenien ensenyar alguna cosa d’una civilització que creien més avançada als que quedaven vius; i colonitzadors evangelitzadors, que eren els que s’emparaven en la creu per justificar moltes de les atrocitats, encara que n’hi havia alguns que realitzaven bones obres, obres que no havien estat demanades. Llegir-ne més

            Això era un país que a finals de la primera dècada del segle XXI es trobava a la cua de tots els països dels seus encontorns en qüestió de formació. Els governants d’aquest país tenien dificultats per fer una o amb un tassó, però pretenien donar lliçons a altres governants d’altres indrets que havien estat capaços d’aconseguir un nivell de vida molt més elevat. Els governants del país, aquest que anava una mica retardat en qüestió d’alfabetització funcional, s’aprofitaven de l’administració dels diners de tots i moltes vegades els desviaven cap a les seves butxaques. Llegir-ne més

            Avís per als lectors: Sempre que faig un escrit no pretenc tenir la veritat ni donar cap lliçó a ningú. L’únic que pretenc és exposar el meu punt de vista, equivocat o no; l’únic que faig és opinar i pretenc també que qui ho vulgui fer, ho faci. Així que no hi ha cap intenció política, per molts nobles que siguin aquestes intencions, sinó que pretenc exercir el dret a la llibertat d’expressió. La paraula “perendengues” encara pertany al meu vocabulari, apresa quan era petit a Campos, poble del sud de Mallorca, i d’aquesta paraula en podreu trobar notícia al diccionari de 10 toms, el català – valencià - balear, també anomenat com a Alcover – Moll. Llegir-ne més

            És un enemic doble, un doble enemic o representa els dos enemics principals que té qualsevol llengua, digau-li com vulgueu. Aquesta no és la meva definició, és la definició del president del PP, del cap de l’oposició a Espanya, és la seva definició. Això és el que ell ha dit i segurament no se n’ha adonat. El que faré jo serà intentar demostrar-ho. Rajoy ha arribat a la terra colonitzada del Principat, ha reunit uns quants dels seus seguidors i assegut a la taula de presidència ha amollat el seu discurs. Llegir-ne més

            Aquesta és la conclusió a què he arribat després de molt de reflexionar i de rebre diferents tipus d’informació. És clar, si he rebut informació inadequada, la meva conclusió podria no ser encertada. De part de la informació rebuda en parlaré en algun altre article. En primer lloc, analitzem uns quants pilars de l’estat del benestar: poder accedir a una educació gratuïta i de qualitat, en tots els nivells obligatoris i no obligatoris; tenir accés a una sanitat pública avançada i gratuïta en el moment en què es necessita; rebre una paga justa a la jubilació segons la cotització feta, després d’haver dedicat els millors anys de la vida al treball; tenir la possibilitat que aquests descans sigui el màxim de llarg possible, és a dir, accedir a la jubilació abans de caure retut per les malalties; gaudir d’una feina segura i tranquil•la per poder dur endavant els plans de vida; obtenir una recompensa suficient si l’empresa es veu obligada a acomiadar-te, perquè no et quedis penjat en tota la teva planificació; obtenir una ajuda temporal i formació si una persona es queda durant una temporada sense feina, etc. Llegir-ne més