El poble tàmil ha habitat l'illa índica de Sri Lanka des de fa més de vint-i-cinc segles, i forma aproximadament el 15% de la població de l'Estat del mateix nom, de majoria singalesa. Malgrat aquestes credencials, la comunitat tàmil continua essent minoritzada per part del Govern a Colombo, que li nega el dret a l'autodeterminació i que recentment ha donat per finalitzada la guerra, de vint-i-cinc anys de durada, contra els Tigres d'Alliberament del Tàmil Eelam, el principal grup armat independentista.
Dels centenars de milers de persones que formen el poble sahrauí, fins a 160.000 viuen als camps de refugiats de Tinduf, al sud d'Algèria, formant així un dels pobles amb un nombre de desplaçats més alt del món, amb l'agreujant d'acumular més de trenta anys amb la mateixa situació. El conflicte del Sàhara Occidental continua encallat, amb un interès decreixent per part de la comunitat internacional i una nul·la predisposició del país ocupant, el Marroc, a la sortida pacífica del conflicte.
Que a la República Popular de la Xina hi ha una diversitat aclaparadora de 'minories' ètniques és una obvietat que ni tan sols Pequín nega. Que aquestes comunitats, en algunes parts de la República, formin una realitat prou diferent com per erigir-se en país amb caràcter i voluntat pròpies és una qüestió que l'Administració comunista no està tan disposada a acceptar.
La majoria de nacions tenen un malnom, o una denominació que els seus membres consideren ofensiva o pejorativa. Araucània és un d'aquests noms, i si bé avui pot ser relativament desconegut, durant molts anys va sonar amb força a la cort espanyola. Els maputxes -els antics araucans- van ser dels pocs pobles indígenes que van resistir l'arribada dels colons europeus a l'Amèrica del Sud.
El poble gagaús és un dels únics del món en tenir assegurat el dret a l'autodeterminació 'condicional'. És a dir, Gagaúsia, un territori autònom dins de Moldàvia, té garantida la lliure secessió en cas que, algun dia, Moldàvia decideixi reunificar-se amb Romania. Una altra singularitat d'aquest poble és que, tot i ser de la família turquesa, és de religió cristiana ortodoxa.
Si mirem un mapa d'Europa oriental, veurem que un riu separa Moldàvia i Ucraïna, el riu Dnièster, que neix als Carpats i desguassa a la mar Negra. El que no ens diuen la majoria d'atles, però, és que en aquesta zona hi ha també un Estat, un país en forma de gran franja, l'oficialitat del qual no ha estat reconeguda per cap altre Govern estatal ni organisme. Es tracta de Transnístria.
Al cor dels Dolomites, als Alps orientals, hi trobem un poble que parla la llengua ladina, emparentada amb el romanx, parlat a Suïssa, i el friülès, que encara s'empra al Friul-Venècia Júlia. Amb un nombre de parlants modest -30.000, segons Ethnologue-, Ladínia és una realitat cultural viva i relativament activa.
Romania, com tants d'altres Estats europeus, no és pas un país homogeni. Té una gran diversitat de pobles i llengües i, en alguns llocs, els romanesos són la minoria. Aquest és el cas d'alguns comtats del centre del país, habitats principalment pel poble székely, d'origen hongarès. La seva innegable força demogràfica els ha garantit certs drets, com la protecció de la llengua i la presència a les institucions, però els székely aspiren al reconeixement dels seus drets col·lectius com a poble, amb un referent clar: el sistema autonòmic de l'Estat espanyol.
Al nord de l'actual Polònia, a la riba del mar Bàltic, hi ha un poble eslau, el caixubi, que conserva en la seva parla la prova viva d'una història rica i singular. És precisament en el camp de la llengua que més avenços ha protagonitzat durant els darrers anys, gràcies a l'establiment d'una protecció legal específica, i la seva introducció a l'educació, si bé encara li queda molta feina a fer per assegurar-se el futur.
Man és una illa de només 588 km2 i uns 78.400 habitants, situada al mar Irlandès. El poble manx és d'origen cèltic, amb una forta influència dels pobles nòrdics que van arribar a l'illa a partir del segle IX. Aquesta combinació va donar a Man un caràcter únic, amb una llengua diferenciada dins la família cèltica -el gaèlic manx- i una marcada influència nòrdica en alguns topònims de l'illa.
Alsàcia és un cas paradigmàtic de poble sotmès a la influència i les voluntats de dos grans Estats. La proximitat i, sobretot, el constant canvi de mans sofert per aquest territori centreeuropeu entre França i Alemanya n'ha configurat el caràcter. Tal vegada precisament per aquesta motiu, la realitat alsaciana actual, malgrat ser part de l'Estat francès, està lluny de ser una regió francesa més.
Per a moltes persones, la nació osseta va sortir de l'anonimat l'estiu de 2008, quan les repúbliques independents de facto d'Abkhàzia i Ossètia del Sud van servir de pretext per al conflicte entre Rússia i Geòrgia. Més enllà d'aquest episodi, el poble osseta és una realitat lingüística i cultural a banda i banda de la serralada caucàsica que el divideix, una imatge allunyada del que a vegades es defineix com un simple apèndix rus dins de la república georgiana.
El País Basc s'estén molt més enllà del que avui coneixem com Euskadi, o Comunitat Autònoma Basca. Euskal Herria -País de l'èuscar- es divideix en set territoris: Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra -a Hegoalde, el País Basc sota administració estatal espanyola- i Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa a Iparralde, sota administració francesa.
Amb més de cinc milions i mig de persones, els tàtars són la comunitat més nombrosa de la Federació Russa després de l'ètnia dominant. La majoria d'ells viuen a la República del Tatarstan, una de les entitats més singulars de Rússia per la relació que s'estableix entre Kazan i Moscou, les dues respectives capitals.
Dividit entre dos Estats diferents des del 1921, i amb la reunificació fora de les prioritats immediates, el poble irlandès s'enfronta actualment a diversos reptes: al nord, lluitar per a l'autogovern i consolidar una nova etapa després del conflicte armat entre unionistes i republicans; al sud enfortir i normalitzar el gaèlic irlandès, i desfer-se de l'estigma de ser un dels països europeus més afectats per l'actual crisi econòmica.
Després de veure socialistes i nacionalistes al poder per primera vegada, Galícia torna a ser governada pel Partit Popular. Malgrat el retrocés patit pel BNG, cal recordar que el nacionalisme gallec, que es pregunta si realment ha tocat sostre, mai havia estat tant fort com en el cicle que ara s'acaba.
Tot i que als mapes oficials el veiem dins les fronteres de l'Azerbaidjan, l'Alt Karabakh és un territori de majoria armènia que des de l'any 94 viu una independència de facto. Tot i que se'n parli poc, la qüestió del Karabakh és vital per avançar cap a l'estabilitat de la regió caucàsica. I tot i ser el taulell de joc 'dels grans' -Rússia i Turquia-, els habitants d'aquest poble volen ser els que decideixin el seu propi futur, si bé totes les solucions passen per la negociació amb Armènia i l'Azerbaidjan.
El Friül és un d'aquells països enclavats en una regió geoestratègica -la franja entre els Alps i el mar Adriàtic- que, per algunes vicissituds històriques relacionades amb l'existència de grans veïns imperials, han acabat depenent d'un altre estat, malgrat tenir una sèrie de trets propis que li donen un caràcter únic.
'No és que Cornualla esdevingués part d'Anglaterra, és només que els anglesos van oblidar que Cornualla no era part del seu país'. Així defineixen alguns còrnics la relació entre aquesta nació sense Estat atlàntica i els seus veïns anglesos. Cornualla, que aquests dies celebra la festa nacional de Sant Piran, és una nació cèltica que, a diferència de Gal·les, Escòcia i Irlanda, no ha aconseguit traduir la seva especificitat cultural i nacional en autogovern efectiu.
L'Estat italià està immers en una profunda reforma federalista. En el marc d'aquest procés, el Tirol del Sud és un dels territoris disposats a arribar més lluny en la demanda de més autonomia. Es tracta d'un país principalment germanòfon, encara que també hi viuen ladins en alguns punts dels Dolomites, una secció oriental de la serralada dels Alps que travessa el territori.
Els matins de diumenge donen per a molt, però sobretot per llegir amb intensitat articles o entrevistes a la premsa escrita. Donen per a molt, per posar al descobert les veritables intencions d'alguns que pensen que el país és seu i es preparen per conquerir-lo com si fos una peça més dels seus trofeus. Més...
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la
persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat
v1.00 - 16 d'abril de 2007
v2.00 - 16 d'abril de 2008
7 comentaris
Cap comentari
Enviar
Imprimir 
