xbs

Aquestes paraules les va dir fa un temps la Rut Carandell, en vista del congrés intern d'Esquerra Republicana. Ho va dir entusiasmada, amb la força que la sol caracteritzar i que ens contagia a tots els que ens trobem en aquells moments amb ella. Però no s'equivocava. L'entusiasme que generava Reagrupament, tant sols llavors com a corrent intern, les simpaties i les complicitats també fora d'Esquerra, és que alguna cosa faltava al panorama polític català. Hi faltava esperança.

Gràcies, Convergència, per haver donat esperança a un poble que havia estat derrotat per una guerra i una dictadura.

Gràcies, Esquerra, per haver-nos omplert d'esperança i haver tret la por de molta gent a tenir un estat propi.

Gràcies, Reagrupament, per lluitar incansablement i abnegada per la llibertat de la nostra pàtria.
Gràcies, Esquerra Independentista, per haver-hi sigut sempre.

Gràcies, poble d'Arenys de Munt, per donar-nos l'amor propi i les eines que necessitàvem per tirar endavant aquest procés.

Gràcies, a tantes, i tantes, i tantes, i encara tantes veus anònimes que mai podran ser citades totes en cap llibre d'història.

I ara, finalment, es dóna a conèixer que també a Barcelona s'hi farà una consulta sobre la independència. Una gran notícia, sí senyor!

Ja no esteu llegint aquest bloc. Ara esteu llegint el bloc d'un inversor. No és un bloc polític. És un bloc purament econòmic. Només pretén fixar-se en els diners. Només benefici, benefici, benefici, benefici. No hi ha pensament. No hi ha ideologia. Només interés pels guanys. A més ingressos, millor. Observa valors, tendències, nombres, creixements, oportunitats, possibilitats, realitats.

Per això, aquest bloc amb mentalitat inversora té clar on vol invertir:

 

 Invertim en l'estat propi. El gran valor en alça: en una Catalunya lliure.

Beques per als estudiants necessitats. Una llengua defensada fins i tot a les Nacions Unides. Un futur digne. Una economia pròspera. Un territori protegit. Una millor i més àgil justícia. Una tradició cultural respectada i admirada. Una història estudiada amb rigor. Una ciutadania orgullosa de la seva nació. Un poble adaptable als canvis. Una democràcia ferma.


Perquè ja ho volem.
Perquè ens hem de tenir més amor propi.

Normalitat nacional

Tota comunitat nacional aprofita millor les seves oportunitats disposant d'un Estat propi. Aquesta necessitat s'intensifica en una era de globalització on les estructures d’Estat permeten adaptar la nació millor a les necessitats per tal d’aprofitar les diferents oportunitats i fer front als reptes que la globalització ens depara. Una comunitat nacional no pot perviure sense un Estat propi, i sota un Estat que li vagi a la contra.

Font: http://www.cercleestudissobiranistes.cat

Per què no?

És hora que els unionistes diguin en què i per què és millor per Catalunya dependre d'Espanya. No s'ha inventat res millor per a un poble que tenir un Estat propi independent, cap poble torna enrera i dissol el seu Estat per integrar-se com a minoria a un altre Estat: no ho fan els espanyols, els anglesos, els eslovens...Per què el que és bo per ells no ho ha de ser per nosaltres?

Font: http://www.cercleestudissobiranistes.cat

Des del dia 30 de novembre i fins el dia 11 de desembre, aniré penjant arguments a favor del SÍ a la independència, en vistes a les Consultes que es celebraran el dia 13.

Aquesta serà una actualització golfa, post-Barça Madrit. Un bon titular per aquest derbi podria ser: "Barça: 110 anys vencent al Madrit". Espectacular; sobretot la segona part!

Us hi esperem!

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

L'altre dia reflexionava sobre el llibre digital. Avui ho fa Vilaweb, estrenant nou format web, amb un article impecable de la Montserrat Serra.

Ah! I el Barça acaba de guanyar 2 a 0 a l'Inter. Nembé!

Un altra excel·lent tira còmica de l'Aleix Saló!

El Montilla ha sortit amb unes declaracions defensant l'Estatut i el dret de decidir, ja exercit, de Catalunya. Partim de premisses diferents amb aquest senyor, doncs ell encara considera l'Estatut l'eina per la qual Catalunya assolirà el màxim autogovern possible, quan objectivament això no és cert, doncs un major autogovern és possible (i el més factible és l'estat propi, vist com les gasten a Espanya. Ell també creu que ja hem exercit totes les possibilitats de democràcia. Això no és cert.

Què gran era Groucho Marx. Un humor àcid, ràpid, continu i punyent. Recordo que em vaig aconseguir descarregar algunes pel·lícules seves quan encara em funcionaven les descàrregues il·legals de l'estil Emule. Entre que et formateges el PC, que se t'esborra el disc dur o que molt imbècilment elimines totes les pel·lícules per error, he decidit resignar la meva incapacitat per tenir pel·lícules a l'ordinador. Però quan en tenia, en tenia de Groucho Marx. Crec que me'n vaig baixar dos o tres. Il·legal potser sí, però il·lícit no. A cap videoclub que coneixia en tenien i vaig decidir tirar pel dret. Eren gracioses. L'humor ha evolucionat, com tot. Però et situes en aquella època, l'Amèrica de les generacions dels 30's, 40's i 50's.

Gràcies, edi.cat. Fa uns mesos, quan aquesta agrupació d'editorials van encetar aquest projecte empresarial de llibres digitals en català, vaig pensar que era un encert amb visió de futur i una mostra de gran valentia. Si volem un llibre en format paper, que ningú es preocupi que ja ens encarregarem d'anar-lo a buscar a la llibreria o encarregnat-lo per internet. Però si el volem per llegir a l'ordinador o a un e-reader, ja sigui per què ens resulta més econòmic o per estalviar pes a la motxilla, per què no hauríem de poder?

Excel·lent, com pràcticament totes les vinyetes de l'Aleix Saló. Felicitats!

Efectivament, és així. La desconfiança constant del govern espanyol envers tot-el-món-no-sociata, és a dir, tot el món, ha generat un clima de frustració i inestabilitat. I els bancs, com no és d'una altra manera, diuen si em faig el despistat ja me n'he sortit. I van a buscar els seus interessos. Poden estar durant deu anys fent-te ofertes, per practicar després l'omertà empresarial mentre duri la crisi, i després, a les empreses supervivents, altre cop eclipsar-les amb trucades, ofertes i promocions que es traduiran en fum.

Que en poden ser de grans els petits plaers! No sé quantes vegades he sentit, dit o pensat aquesta frase, però de ben segur que estarem d'acord en que és ben certa. Sinó, penseu en aquells moments de la infantesa que se us posa gallina de piel en visualitzar-los, o aquells altres que per tot el cos us recorre un calfred quan els torneu a sentir: són potser els únics moments en que som vertaderament humans. Doncs si tant sols som humans durant petits moments és que són els que ens configuren a l'hora de prendre la resta de decisions de la nostra vida. Una xarxa de petits sentiments molt activa. I paro aquí, que si segueixo tremparé i hauré de posar l'etiqueta de Política i la de Reagrupament en aquest post, i no és la intenció!

Són molts els sistemes polítics que s'intenten reformar. I és natural, abans d'haver de morir, prefereixen intentar una remodelació que els permeti seguir fent la gara-gara. Un exemple és el feudalisme: neix al segle X, es remodela al segle XV i es mor al entre 1690 i 1789. La partitocràcia a Catalunya també podria reproduir l'esquema: 1980-2010-2020. Analitzem, per tant, que va passar entre els segles XVI i XVII-XVIII.

Conveniència de la Secta o Sociovergència. Dos expressions per venir a dir el mateix: la condemna d'aquest país en els seus propis fems. Es destapen un parell de casos de corrupció, i ja veiem al senyor Artur Mas corrent a firmar la treva, enterrar la destral, envainar les espases, fer els sacrificis als Déus i fumar la pipa de la pau amb els Sociates: "Jo no sé si el PSC té alguna trama o no. No sóc ningú per jutjar-ho i no m'hi vull ficar." [minut 6:05].