Història

Sant Raimon de Penyafort

(Penyafort 1180 - Barcelona 1275)
Va néixer al castell de Penyafort, als voltants de Vilafranca del Penedès.
L'any 1218, conjuntament amb Sant Pere Nolasc fundà l'Orde de la Mercè amb la finalitat de recollir fons i fer el pagament del rescat dels cristians segrestats pels pirates musulmans
El 1222 va ingressar en l'orde dels dominics, sent proclamant general l'any 1238 i fins l'any 1240.
Es considerat com l'introductor de la Inquisició al Regne d'Aragó.
Com a confessor de Jaume I el Conqueridor, la tradició diu que va predir la conquesta de Mallorca. També fou conseller del papa Gregori IX.
L'any 1665 el papa Alexandre VII el nomenà sant. La seva festivitat es celebra el 7 de gener.

Petita història de les festes

Sant Raimon de Penyafort va néixer molt a prop de Vilafranca del Penedès, i fou per això que va ser durant molt de temps el patró de la vila, fins que un dia Sant Fèlix el va desbancar desprès d’ invocar-l’ho per tal de què plogués degut a la sequera que s’estava passant. Actualment, però, n’és el copatró i per això la Festa Major d’hivern se celebra per Sant Raimon. Les Festes de Sant Raimon, que comencen el 7 de gener i s’acaben el 23 del mateix mes, després d’estar molt de temps sense fer-se es van recuperar l’any 1986 i se’ls va donar un caire més aviat cultural en què les entitats de la vila hi poden realitzar tots els actes que creguin convenient de fer coordinats per unes 6 o 7 persones del poble diferents cada any i que designa l’Ajuntament.

Història de l’agrupació

El gener de 1979, tres amics que es deien Raimon es van ajuntar per anar a sopar plegats. La “moguda” els va agradar, i tot sopant ja van anar recordant els raimons que coneixíen per tal d’engrescar-los per l’any seguent. Van anar passant els anys, el nombre de raimons anava creixent i l’any 1987, tot sopant es parla de la problemàtica de que el nostre nom en català s’hagui d’escriure sense la “i”, és ha dir, Ramon. Tot parlant d’aquesta questió s’ens acut d’enviar una carta al Vaticà, adreçada al Sant Pare i escrita en llatí, explicant-los la nostre preocupació. Al cap de tres mesos, vàrem obtenir resposta i en ella ens deia que no sabíen de que anava el tema i que ens adreçessim al bisbat de Barcelona. Així ho vam fer i actualment encare no hem rebut cap resposta. El seguent any, el 1988, tot sopant, s’ens acut la idea de montar una agrupació en la qual la principal feina fos reivindicar la “i” en el nostre nom i lluitar per tal de que el nom de Raimon sigui reconegut. És així com va començar a neixer la nostra agrupació i la primera acció que vam portar a terme va ser de demanar a l’Ajuntament, que havía recuperat les festes però amb el nom de Festes de Sant Ramon, que incorporèsin la “i” a les Festes anomenan-les Festes de Sant Raimon de Penyafort i paral.lelament amb això ens vàrem comprometre a montar un ball per tal de que les festes fossin més lúdiques i participatives del què aleshores eren. I fou així com l’any 1989 l’ajuntament, desprès de consultar el canvi en una reunió on hi eren convocàdes totes les entitats culturals de la vila, va accedir al canvi.
Així doncs, des de les hores la nostra agrupació organitza un ball popular en què, de moment, sempre ha comptat amb la presència de la Salseta del Poble Sec i que generalment sempre s’escau el primer dissabte dins les dates de les festes.

Altres reivindicacions

Des de que la nostra entitat està constituïda com a tal en el registre d’entitats culturals de la Generalitat de Catalunya, hem anat fent un seguit d’actes reivindicatius sobre el nostre nom. En projecte en tenim alguns més, els quals apunten cada vegada mes amunt, però fins ara ens hem dedicat a fer actes dins el nostre marc comarcal. Així doncs, aquestes son algunes de les reivindicacions que hem fet:

El 1990 vàrem fer fabricar unes plaques noves per canviar el nom del carrer que hi ha a Vilafranca en honor del nostre sant, en què s’incloïa la “i”, i les vàrem entregar en un acte públic a l’alcalde de la vila i per les festes de 1997 la nostra petició va veure la llum i el carrer ja es diu de Sant Raimon, es va fer un acte d’inauguració en el que vàren participar autoritats del municipi i de la comarca així com l’actuació del gegant de Sta.Mardarida i el Monjos que es diu Raimon acompanyat d’una colla de grallers que tots es diuen també Raimon. El 1991 es va demanar públicament al Museu de Vilafranca que modifiqui el nom del seu concurs literari el qual anomenen de Sant Ramon, també vàrem fer el mateixamb el Col.legi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca per tal de que incorporin la “i” tal i com hauría de ser i es va fer una crida a la Caixa de Pensions per tal de que iluminés mes dignament l’estatua de Sant Raimon que té situada a la seu central de la Vila. En els anys seguents, hem fet coses com netejar l’estatua de Sant Raimon i posar-li un ciri que cremés durant totes les Festes. S’ha demanat públicament que el col.legi d’advocats de Vilafranca anomeni Sant Raimon al seu patró tal i com fan els seus col.legues de Barcelona. S’ha demanat al capellà del nostre poble que durant la missa que cel.lebra en honor a Sant Raimon parli de Sant Raimon i no de Sant Ramon (i així ho ve fer ).
A més, no tot han sigut queixes, sino que hi va haver un any que vàrem fer 3 agraiments; primer es va agraïr la iniciativa a dos establiments de la Vila que donàven cedient les seves instal.lacions durant les festes a tothom que es deia Raimon, el segon agraiment va ser per TV3 Televisió de Catalunya per haver introduït un Raimon en els personatges de la Tele-novel.la Nissaga de Poder, i finalment a Telefònica doncs l’adreça que hi figura en tots els propietaris de telèfons situats al carrer Sant Ramon (abans) hi estava escrit Sant Raimon.

Sopar de raimons

Com ja hem explicat, la nostra entitat desde el 1979 cel.lebra un sopar anual de Raimons i Raumundes a finals de gener. Actualment, aquest sopar té molta participació i una de les raons principals de l’èxit d’aquest sopar és que des de 1989 l’entitat convida al Sopar un Raimon conegut o bé un Raimon curiós. Així doncs, d’ aleshores ençà, han passat per la nostra taula en Raimon Obiols, en Raimon Carrasco (Exvicepresident del Barça), en Raimon Panikkar (historiador, filòsof , etc...), en Raimon Peleguero (el cantant), el Raimon (un gegant de la població veïna dels Monjos), en Raimon Escudé (exportaveu de Convergència al Parlament), en Raymond Appoh (nascut a Gahna), en Raimon Cambra (cardiòleg i director mèdic de FIVIN, organisme dedicat a la investigació del vi i del cava envers la salut), en Raimon Montsolís (personatge de la sèrie Nissaga de Poder de TV3, encarnat per l’actor Jordi Bosch) i na Raimunda de Peñafort Lorente (Magistrada Titular del jutjat nº 13 de Madrid). La història de portar cada any un convidat ha creat un caliu tan noble i enriquidor que fins hi tot la premsa local, cap al mes de desembre, ja comença a preguntar i a intentar esbrinar qui pot ser el convidat de l’any.

Només ens queda per comentar que desde el primer ball que vam fer, l’any 1989, hem mantingut la política de fer-lo amb preus populars tant en el preu de l’entrada com en el preu de les begudes i tot això persegueix tres objectius dels quals només dos, de moment, han estat aconseguits. El primer objectiu és que serveixi de reclam perquè la gent surti per les Festes de Sant Raimon i aquestes siguin ben participatives, l’altre demostrar que som una entitat sense ànim de lucre i que malgrat el que perseguim és noble, seriós i força difícil d’aconseguir també sabem fer coses divertides. I el tercer, el qual encare no s’ha aconseguit, volem demostrar que tothom té dret a passar-s’ho bé sense rascar-se gaire la butxaca i que això serveixi per tal de que la gent quan vegui actes organitzats els quals tenen el preu de l’entrada força car i els preus de les begudes vergonyossament cares deixi d’anar-hi per tal de que els organitzadors s’en adonin i baixin les seves pretencions d’omplir-se les butxaques a costa dels que s’ho volen passar bé