NÚM. 5. CAN QUINTANA, UNA FLECA DEL TEMPS DELS ARTESANS.
Reportatge realitzat el desembre de 2006.
En aquesta ocasió, la càmera de Detalls s’endinsa fins al forn de la reconeguda Fleca Quintana per descobrir “els secrets” de l’elaboració del pa artesanal de la mà de Joan Quintana i el seu fill. Era l’últim dia de 2006, una data molt especial: el flequer es juvilava. Estem doncs davant de les darreres amassades i cuites de pa.
Can Quintana, una fleca del temps dels artesans
La fleca de can Quintana, situada al carrer de l'Abeurador, encarnava la tradició artesanal en la manera de fer el pa i la modernitat en la presentació del producte. Els de can Quintana eren els continuadors d'una fleca que actuava des de començament del segle vint. El 1903, Salvador Garcia Verdaguer va establir-la al carrer de l'Abeurador número 1, on abans hi havia hagut el cafè del seu germà Eudald. Era la fleca de "can Vadó Maurici" i hi va exercir fins a la seva defunció. Les seves filles, el 1926, la varen traspassar a un flequer de Calonge, Albert Viader i Casals; però, de seguida, el 1927, se'n va fer càrrec Joan Quintana i Llavanera, un jove de Garrigàs que havia après l'ofici a Figueres. Des de llavors, i fins a l'últim dia de l'any 2006, ha restat en mans de la família Quintana. En aquest "Horno y amasadora" no només s'hi venia pa, sinó que es transformava la farina fins a convertir-la en un bon pa.
La fleca, "Fleca J. Quintana. Artesans del pa", va ser veritablement, fins al seu darrer sospir, un cant al pa ben fet, al pa elaborat per autèntics artesans. Tot i tenir la modernitat a l'entrada, amb els mostradors refrigerats i la venda de comestibles; a la botiga el pa ben presentat agafava el paper d'estrella. Els seus eren uns pans ben cuits, amb les seves marques (la seva personalitat), esponjosos i amb els forats característics dels bons pans. Al davant "net i polit", i al darrere la tradició campava al seu aire. Darrere hi havia tota una manera de fer, de pastar, de guardar en calaixos, de treballar el producte de diferents mides, formes i textures (a vegades irregulars i imperfectes), de presentar (en cistells i ben rodons) i de coure pròpia d'un quefer d'un altre temps, del temps dels artesans.
Josep Grabuleda Sitjà
El plaer de les coses petites. Aquesta és la primera frase que em ve a la ment quan reviso les fotografies que el company Vilarrúbies ha fet del forn de “Can Quintana”. En veritat, quelcom aparentment senzill com un pa té una capacitat enlluernadora per reflectir la personalitat i les sensacions de les mans que li han donat vida. La “fama” dels productes de “Can Quintana” era quelcom inherent a la Plaça Major de Banyoles, tant com el mercat dels dimecres o les pageses del dissabte. La manera de fer que s’aprecia a les instantànies que acompanyen aquestes línees ens falsegen les dates i ens porten a pensar si no estarem veient imatges de temps pretèrits que més que vestides de blanc i negre haurien d’estar engalanades amb al color sèpia dels retrats arnats. I en aquest respecte pel treball fet amb les mans (i amb l’ànima) rau el secret de l’èxit d’aquest establiment. En uns dies en que el pa es pot comprar a quasi qualsevol lloc (i que consti que dono gràcies a més d’una gasolinera que m’ha permès menjar pa calent), l’aparent calma amb què pujava el llevat de Can Quintana li conferia al producte final l’habilitat quasi alquímica de vèncer el pas del temps: quan a les poques hores hi ha pans que semblen xiclets, aquests es mantenia durant un parell de dies en perfectes condicions.
I és que hi ha pa que crea afició i escola. Tots hem sentit parlar del pa de Cabanelles o el de Sant Esteve
de Guialbes. Un consell: no proveu mai de convertir a un fervent creient i seguidor de qualsevol d’aquestes especialitats de que està equivocat i que la vostra és millor. Seria com demà a Santiago Bernabeu que es faci soci del Barça o a Joan Gaspar que es tregui el carnet del Real Madrid. La tradició de comprar el pa amb denominació d’origen es passa de pares a fills i adquirir un producte elaborat amb blat fet per la competència pot ser considerat alta traïció. Can Quintana era un fleca que es trobava en aquesta línia, i ara els seus devots han esdevinguts pelegrins que cerquen un nou temple on adquirir el més humil però el més plaent dels derivats del blat.
Carles Avilés i Estudis.
FITXA DE CATALOGACIÓ:
NOM DE L'ESTABLIMENT: FLECA J. QUINTANA.
ANY D'0BERTURA: 1903
ANY DE TANCAMENT: 2006
PROPIETARIS: SALVADOR GARCÍA I VERDAGUER (1903-1926)
ALVERT VIADER I CASALS (1926-1927)
FAMÍLIA QUINTANA (1927-2006)
ACTIVITAT: FLECA
ADREÇA: ABEURADOR, 1
POBLACIÓ: BANYOLES
CP: 17820
AGREMIACIÓ:
