Viure jove
Primers enamoraments

Durant l’adolescència, la presència de joves de l’altre sexe, que fins fa poc ens resultaven indiferents i fins i tot molestos, ara produeix una sensació nova i molt difícil de portar que monopolitza tots els sentits i fa que no parem atenció a cap altra cosa. L’aparició del primer amor està relacionada amb la principal funció d’aquesta etapa: assolir la nostra autonomia. Aquesta experiència és part de l’exploració de nous sentiments i emocions, pròpies de l’edat adulta. El primer amor que sentim pot ser idíl·lic, absolutament platònic o, d’altra banda, passional i amb contacte físic. Quan ets adolescent no resulta fàcil reconèixer que t’has enamorat: enamorar-se implica fer ús de molts recursos psíquics, alguns coneguts i d’altres nous, que moltes vegades desconcerten. També juguen un paper important la vergonya i el voler amagar els nous sentiments davant la família i els amics per por de mostrar certa vulnerabilitat. Molts joves mantenen el que es diu “monogàmia seriada”, és a dir, s’enamoren intensament i apassionadament durant un espai molt curt de temps.

AMORS PLATÒNICS
A l’adolescència no és estrany enamorar-se platònicament d’una persona més gran. Aquesta persona funciona més com una figura paterna, que protegeix i sap què s’ha de fer, que no pas com un igual, amb els mateixos temors i inquietuds. Quan ens enamorem d’una persona de més edat, no és estrany que la idealitzem. De fet, les primeres sensacions amoroses es centren en cantants, actors o personatges públics. Enamorar-se d’algú més gran, i, per tant, impossible, és també una manera d’evitar apropar- se a persones de la nostra edat, que al principi sempre produeixen inquietud.

DECEPCIONS REALS
Quan l’amor sorgeix amb una persona de la nostra edat, pot aparèixer una decepció, que habitualment es viu de manera dramàtica i força exagerada. La diferència entre els amors platònics i els reals radica en la proximitat de la persona estimada. Si ens correspon, ens sentim
les persones més felices del món, però si passa el contrari, patim, i aquest patiment es fa més intens quan més a prop tenim la persona estimada. Una decepció amorosa sol servir per reforçar la personalitat, tot i que, de vegades, també pot augmentar la nostra fragilitat i la dificultat per comprometre’ns. Les noies acostumen a dominar la situació, com una manera de posar a prova la seva pròpia feminitat. Els nois, en canvi, mai saben si ho estan fent bé, si van massa lluny o massa de pressa.

CONSELLS PER SUPERAR UNA DECEPCIÓ AMOROSA
• Evita explicar la teva decepció a tothom, ja que això contribueix a fer més gran el patiment. No busquis la compassió dels teus amics.
• És millor evitar sentir-se una víctima i superar la falta de contacte físic que tenies amb la teva parella.
• Intenta mantenir una bona relació amb la teva exparella: això t’ajudarà a superar la decepció i a seguir endavant.
• Si tens temptacions d’escriure e-mails, sms o cartes a la teva exparella, fes-ho en brut i queda-te’ls. Al cap d’un temps, quan ho llegeixis, veuràs com hauràs fet bé de no haver-los enviat.
• Pensa en altres coses que en la revenja, no et farà sentir millor. Si ho vols, pots escriure tots els teus sentiments negatius en una llibreta. Al cap del temps veuràs com n’eren de ridículs.
• No vagis amb algú altre per despit. Aquesta relació no sortiria bé i faries mal a una altra persona. Deixa que passi el temps per oblidar la teva relació anterior.

Més informació: www.sexoconseso.com
Llibres recomanats:
"El diari vermell de la Carlota", Gemma Lienas, Ed. Empúries
"El diari vermell d’en Flannagan", Andreu Martín, Ed. Columna

Editorial ICE SALUD
Nº 41 MARÇ-ABRIL 2009