Tejero en el supermercat

Aquests dies s'ha commemorat el 30 aniversari del 23-F. Per sort ja fa temps que no hi ha soroll de sables, però cada 23 de febrer Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada -per esmentar els principals colpistes- ens fan una visita. Són els fantasmes d'ahir que tornen per recordar-nos com era de feble allò que s'en va dir la transició espanyola.

Aquesta vegada però, saturat de velles imatges colpistes d'aquell 1981 i de noves escenes de lluita democràtica amb la revolta àrab sacsejant l'actualitat, m'he trobat en Tejero en el supermercat. L'he descobert a la secció de conserves, disfressat de llauna de tonyina. L'he fotografiat i he tocat el dos cap als congelats. Mentre fugia m'ha semblat sentir unes ordres que sortien de la llauna -“¡Quieto todo el mundo!¡Al suelo!”- i algun tret que impactava al sostre. També m'ha semblat intuir que les sardines, les olives, els espàrrecs i altres col·legues en conserva deixaven anar un crit d'esglai i intentaven trobar una sortida negociada per evitar un desastre.

Tot plegat era una escena de pànic, veritable terror en el supermercat. Però no em feu cas. Al meu voltant, el clients seguien comprant amb absoluta normalitat i fins i tot hi havia un senyor amb bigoti que gosava omplir  el seu carro amb aquestes llaunes inquietants. Tenia un no sé què marcial però, repeteixo, no em feu cas.

L'autèntic Tejero ha passat aquests dies relaxat gaudint de la pau i del sol a la piscina d'un hotel de l'illa de La Palma. Com un jubilat més, diu la premsa. I, segurament, amb la punta de satisfacció que li dóna ser conscient que ens continuarà visitant, d'aquí a l'eternitat, cada aniversari del 23-F. Per fer-nos recordar d'on venim i per fer-nos veure fantasmes fins i tot dins el supermercat.

Foto 1: Conserves de la marca Tejero en un supermercat de Girona. / Toni Dalmau

Foto 2 : Antonio Tejero amb la seva dona a la piscina de l'hotel Sol Meliá de Puerto Naos. / Europa Press

Robant la carn als lleons

Human Planet és una nova sèrie documental de la BBC dedicada a explicar les relacions entre l'espècie humana i els diferents entorns naturals: els deserts, les selves, l'àrtic, els prats, els rius, les muntanyes, els oceans i, també, els espais urbans.

La producció, que s'acaba d'estrenar a Gran Bretanya, consta de vuit capítols de cinquanta minuts gravats en una quarantena de països i ofereix, com es pot veure en el vídeo de dalt, unes imatges realment espectaculars.

Hi ha escenes sorprenents com la que mostra el següent vídeo en el qual tres caçadors Ndorobo de Kenya desafien a una quinzena de lleones i lleons per emportar-se la carn d'una presa...

I sobreviuen a l'experiència. 

On és el gos?

Parlant de fumar, mai t'has preguntat per quina raó el teu gos vol sortir tant al jardí?

El perill de fumar a l'aire lliure

Recentment a Bilbao, un home va sortir amb els seus amics a fumar fora d'un bar i, entre calada i calada, va rebre damunt seu el contundent impacte d'un tros de cornisa de l'edifici. La víctima, que va tornar a casa amb 30 punts de sutura al cap,  ha arribat a la següent conclusió: “La llei antitabac gairebé em mata”.

Normalment qui mata és el tabac i no pas la llei però aquí teniu l'espot d'una campanya contra el tabaquisme que juga amb humor amb els perills que comporta l'acumulació de fumadors a l'aire lliure.

Una de Schwarzenegger?

“Acabament final”. Ho pot semblar però no, no es tracta del títol de cap pel·lícula d'acció d'Arnold Schwarzenegger, Sylvester Stallone o Jean-Claude Van Damme. Res de tot això. El cartell que apareix a la foto l'han penjat en un establiment comercial per anunciar allò que en castellà en diuen “Remate final”. No posarem en dubte la bona intenció de l'empresa però, a vegades, la traducció automàtica dóna resultats còmics. Haurien quedat millor prescindint de les connotacions cinematogràfiques i anunciant, per exemple, rebaixes finals, final de temporada o últimes rebaixes. Amb un cartell així de correcte fins i tot Pompeu Fabra hi hauria entrat a comprar. Ara, però, amb aquest “Acabament final”, l'ànima errant i castigada del mestre deu haver tornat, cames ajudeu-me, a la tomba.

Via: Germà Capdevila

Dubtes jurídics (branca sexual)

El Vaticà apareix davant el ramat com la veu de la veritat, però les seves tesis provoquen sovint molt dubtes que es traslladen a la xarxa. Internet esdevé així un mar d'interrogants on els nàufrags -pobres ànimes perdudes i descregudes- intenten trobar respostes als aspectes més misteriosos de la vida.

Aquí en teniu un petit llistat que circula per la xarxa a l'espera de respostes:

"Si per a l'Església, la píndola del dia següent ja és un avortament, llavors, em sorgeixen alguns dubtes des de l'àmbit jurídic:

* La palla és homicidi prematur o premeditat?
* El sexe oral ... és canibalisme?
* Podem considerar el coit interromput com abandonament de menor?
* I què dir del preservatiu ... Serà homicidi per asfíxia mecànica?
* I el sexe anal ... és enviar al futur fill a la merda .....?

S'agraeix a qui vulgui aclarir aquests interrogants o faci els bons oficis d'intentar-ho esbrinar per mitjà d'altres persones."

Via: llista Folre i Manilles

"Primer sóc estafador"

Veient com funciona el mercat de l'art i el que fan determinats artistes, la frase provocativa d'aquesta bossa sembla prou encertada:

“Primer sóc estafador i desprès artista”

La imatge de la bossa apareix en el web del canadenc Brad Tinmouth que, per cert, és...un artista!


Via: Jaume Vilà-Clara