Turisme

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les platges són un atractiu turístic.

Turisme és el moviment migratori temporal, per terra, mar o aire, que desplaça als turistes d'un punt geogràfic, a un altre. El corrent turístic pot desenvolupar-se dins o fora d'un mateix país, generant el concepte de turisme interior, turisme exterior i turisme receptiu.

També s'anomena Turisme a l'activitat de viatjar per plaer durant un període superior a 24 hores i inferior a 1 any. Si no hi ha pernoctació, en canvi, es considera excursionisme. En un viatge turístic, el que importa és el mateix viatge, més que no pas la destinació. Un turista pot estar interessat en la bellesa natural d'un lloc, en la seva gent, o les obres artístiques i culturals que hi pot visitar.

Turisme és també la realització d'una activitat productiva, prèvia a la consumptiva, que consisteix a elaborar un pla de desplaçament circular o d'anada i tornada o, el que és el mateix, un programa d'estada temporal o de visita.

Al 2006 hi hagué 846 milions de desplaçaments turístics internacionals. les destinacions més visitades són: França (79 milions), Espanya (58 milions) i Estats Units (51 milions).[1]

Taula de continguts

[edita] Història del turisme

Autocars turístics.
Platja de Benidorm

El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour" el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i més tard, la burgesia, dels 1660 fins l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i al tornar crearen una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el públic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el món exterior. Podríem dir per tant que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric.

Tanmateix als 1950, la majoria del turisme comès pels anglesos era interior (també dit nacional), i destacaven les estades a la platja per les classes obreres, propiciant-hi la creació de "resorts", o pobles hotelers, com Blackpool i Brighton. Aquesta mena de turisme s'anomenà "turisme de sol i platja" i es limitava a l'estiu.


Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970. On abans els britànics hagueren anat a Blackpool, ara anirien a Benidorm. Mentrestant, la classe mitjana alta estimava més el turisme cultural, preferint per tant les ciutats a les costes, i especialment França pel gran efecte que tingué la literatura anglesa en idealitzar-la. Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.

A la darreria del segle XX, nasqueren nous tipus de turisme: rural, és a dir, viatges al camp o la muntanya; esportiu, principalment d'esquí o de caminades; i residencial, la compra de segones cases a d'altres països. També es diversificà el nombre de destinacions. Per primera vegada, grans quantitats d'europeus triaren visitar d'altres continents o els països de l'est. Tanmateix més i més europeus i americans han elegit visitar l'altre continent. A casa nostra, l'economia de llocs com Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la Costa Brava han passat a dependre en gran part en les afluències de turisme. A gran part de la ruralia, l'agricultura ha patit un declivi important i ha sigut guanyat per bé o mal pel turisme com a activitat principal (Podrem destacar-hi Occitània). l'Encariment dels preus al mediterrani ha propiciat una fuita de turistes cap a d'altres costes més econòmiques a l'est del mediterrani; en canvi, el turisme de cultural ha fet que ciutats com Barcelona o València reben cada any més visitants, en especial durant les festes (les Falles de 2008 atragueren a un milió de turistes, segons la Generalitat Valenciana).

[edita] Interior o exterior?

Carrer d'Altea, destinació popular amb turistes de prop i lluny.

Malgrat que pensem a sovint que el turisme és anar a fora, no és així. Gran part del turisme es fa al nivell estatal, nacional, o regional. Estats com França, els Estats Units o Espanya històricament gaudeixen d'un turisme interior molt elevat respecte del d'exterior, a causa de la seua grandària, varietat climàtica i orogràfica, i en el cas d'Europa, per l'existència de moltes cultures co-existent dins d'un sol estat. Al 2005 Catalunya rebé 5.221 turistes de l'estat espanyol,[2] però 11.180 turistes de la mateixa autonomia.[3] Segons l'estadística, 58,5 milions d'estrangers visitaren l'estat espanyol l'any 2006,[4] mentre 155,5 milions viatjaren dins de l'estat.[5]

Sobretot, però es tracta d'un turisme que troba més còmode anar a les seues costes que anar més lluny. En aquest sentit, els països del nord d'Europa tenen índexs de turisme exterior molt significants especialment a l'estiu. Al 2007, desset milions de britànics, d'un total de 59 i mig milions d'estrangers, arribaren a l'Estat espanyol a través dels aeroports, sent així el grup més rellevant.[6]

[edita] Dades del turisme del 2006

Viatges dins de l'estat

Origen Número de viatges
Catalunya 21.972.093
País Valencià 17.213.905
Balears 2.864.045
Total 42.050.043








Arribades turístiques per país

País Número de viatges
Catalunya 15.003.317
País Valencià 5.484.966
Balears 10.107.291
Total 30.595.574








Percentatge per país del total d'arribades a l'estat

País Percentatge dels viatges
Catalunya 25,7%
País Valencià 9,4%
Balears 17,3%
Total 52%








Font: Institut nacional d'Estadística d'Espanya i Institut d'Estadística de Turisme d'Espanya.

Dades de la Catalunya Nord i la Fenolleda

País Número de turistes Percentatge del total de l'estat francès
Catalunya Nord 4.000.000 19,75%





Font: Plana del Consell General dels Pirineus Orientals

[edita] Foment del turisme

Logotip de la Costa Daurada

Fomentar el turisme cap al seu propi país i abastir els seus requeriments és la tasca dels sindicats de turisme, generalment controlats per un ministeri o una conselleria central de turisme. Aquests sindicats típicament estableixen un nom turístic per al seu marc geogràfic, com és el cas de Costa Daurada, Pirineus de Girona, Reyno de Navarra o Pays Catalan. A sovint correspon amb una regió d'especial interès turístic o cultural. Nogensmenys podem trobar oficines d'informació turística a la gran part dels pobles i ciutats d'aquestes zones, i ocasionalment panells interactius operatius les 24 hores.

N'és tanmateix part de la tasca d'una missió diplomàtica i d'una missió consular atraure el turisme al propi territori.

A molts països es pot estudiar una carrera universitària en turisme.

[edita] Altres modalitats de turisme

Anousheh Ansari, turista espacial

[edita] Pàgines relacionades

[edita] Referències

  1. Font:[1]
  2. font:[2]
  3. font:[3]
  4. font:[4]
  5. font:[5]
  6. Font:[6]