Turisme
De Viquipèdia
.jpg)
Turisme és el moviment migratori temporal, per terra, mar o aire, que desplaça als turistes d'un punt geogràfic, a un altre. El corrent turístic pot desenvolupar-se dins o fora d'un mateix país, generant el concepte de turisme interior, turisme exterior i turisme receptiu.
També s'anomena Turisme a l'activitat de viatjar per plaer durant un període superior a 24 hores i inferior a 1 any. Si no hi ha pernoctació, en canvi, es considera excursionisme. En un viatge turístic, el que importa és el mateix viatge, més que no pas la destinació. Un turista pot estar interessat en la bellesa natural d'un lloc, en la seva gent, o les obres artístiques i culturals que hi pot visitar.
Turisme és també la realització d'una activitat productiva, prèvia a la consumptiva, que consisteix a elaborar un pla de desplaçament circular o d'anada i tornada o, el que és el mateix, un programa d'estada temporal o de visita.
Al 2006 hi hagué 846 milions de desplaçaments turístics internacionals. les destinacions més visitades són: França (79 milions), Espanya (58 milions) i Estats Units (51 milions).[1]
Taula de continguts |
[edita] Història del turisme
El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour" el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i més tard, la burgesia, dels 1660 fins l'arribada del ferrocarril als 1840. Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i al tornar crearen una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el públic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el món exterior. Podríem dir per tant que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric.
Tanmateix als 1950, la majoria del turisme comès pels anglesos era interior (també dit nacional), i destacaven les estades a la platja per les classes obreres, propiciant-hi la creació de "resorts", o pobles hotelers, com Blackpool i Brighton. Aquesta mena de turisme s'anomenà "turisme de sol i platja" i es limitava a l'estiu.
Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970. On abans els britànics hagueren anat a Blackpool, ara anirien a Benidorm. Mentrestant, la classe mitjana alta estimava més el turisme cultural, preferint per tant les ciutats a les costes, i especialment França pel gran efecte que tingué la literatura anglesa en idealitzar-la. Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.
A la darreria del segle XX, nasqueren nous tipus de turisme: rural, és a dir, viatges al camp o la muntanya; esportiu, principalment d'esquí o de caminades; i residencial, la compra de segones cases a d'altres països. També es diversificà el nombre de destinacions. Per primera vegada, grans quantitats d'europeus triaren visitar d'altres continents o els països de l'est. Tanmateix més i més europeus i americans han elegit visitar l'altre continent. A casa nostra, l'economia de llocs com Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la Costa Brava han passat a dependre en gran part en les afluències de turisme. A gran part de la ruralia, l'agricultura ha patit un declivi important i ha sigut guanyat per bé o mal pel turisme com a activitat principal (Podrem destacar-hi Occitània). l'Encariment dels preus al mediterrani ha propiciat una fuita de turistes cap a d'altres costes més econòmiques a l'est del mediterrani; en canvi, el turisme de cultural ha fet que ciutats com Barcelona o València reben cada any més visitants, en especial durant les festes (les Falles de 2008 atragueren a un milió de turistes, segons la Generalitat Valenciana).
[edita] Interior o exterior?
Malgrat que pensem a sovint que el turisme és anar a fora, no és així. Gran part del turisme es fa al nivell estatal, nacional, o regional. Estats com França, els Estats Units o Espanya històricament gaudeixen d'un turisme interior molt elevat respecte del d'exterior, a causa de la seua grandària, varietat climàtica i orogràfica, i en el cas d'Europa, per l'existència de moltes cultures co-existent dins d'un sol estat. Al 2005 Catalunya rebé 5.221 turistes de l'estat espanyol,[2] però 11.180 turistes de la mateixa autonomia.[3] Segons l'estadística, 58,5 milions d'estrangers visitaren l'estat espanyol l'any 2006,[4] mentre 155,5 milions viatjaren dins de l'estat.[5]
Sobretot, però es tracta d'un turisme que troba més còmode anar a les seues costes que anar més lluny. En aquest sentit, els països del nord d'Europa tenen índexs de turisme exterior molt significants especialment a l'estiu. Al 2007, desset milions de britànics, d'un total de 59 i mig milions d'estrangers, arribaren a l'Estat espanyol a través dels aeroports, sent així el grup més rellevant.[6]
[edita] Dades del turisme del 2006
Viatges dins de l'estat
| Origen | Número de viatges |
| Catalunya | 21.972.093 |
| País Valencià | 17.213.905 |
| Balears | 2.864.045 |
| Total | 42.050.043 |
Arribades turístiques per país
| País | Número de viatges |
| Catalunya | 15.003.317 |
| País Valencià | 5.484.966 |
| Balears | 10.107.291 |
| Total | 30.595.574 |
Percentatge per país del total d'arribades a l'estat
| País | Percentatge dels viatges |
| Catalunya | 25,7% |
| País Valencià | 9,4% |
| Balears | 17,3% |
| Total | 52% |
Font: Institut nacional d'Estadística d'Espanya i Institut d'Estadística de Turisme d'Espanya.
Dades de la Catalunya Nord i la Fenolleda
| País | Número de turistes | Percentatge del total de l'estat francès |
| Catalunya Nord | 4.000.000 | 19,75% |
Font: Plana del Consell General dels Pirineus Orientals
[edita] Foment del turisme
Fomentar el turisme cap al seu propi país i abastir els seus requeriments és la tasca dels sindicats de turisme, generalment controlats per un ministeri o una conselleria central de turisme. Aquests sindicats típicament estableixen un nom turístic per al seu marc geogràfic, com és el cas de Costa Daurada, Pirineus de Girona, Reyno de Navarra o Pays Catalan. A sovint correspon amb una regió d'especial interès turístic o cultural. Nogensmenys podem trobar oficines d'informació turística a la gran part dels pobles i ciutats d'aquestes zones, i ocasionalment panells interactius operatius les 24 hores.
N'és tanmateix part de la tasca d'una missió diplomàtica i d'una missió consular atraure el turisme al propi territori.
A molts països es pot estudiar una carrera universitària en turisme.
[edita] Altres modalitats de turisme
- Ecoturisme és aquell en què l'activitat principal és assabentar-se de la natura a més de gaudir-ne.
- Turisme residencial és aquell en què el turista viu una part de l'any a la destinació escollida.
- Turisme rural és anar a la ruralia, típicament en casa rural, alberg o càmping.
- Turisme arqueològic és aquell en què l'activitat principal és visitar jaciments arqueològics.
- Turisme cultural és anar a veure festes o manifestacions tradicionals, de la nostra cultura o d'una altra. Un exemple n'és el Camí dels Països Catalans.
- Turisme religió, per exemple viatjar a Mecca, o fer el Camí de Santiago .
- Turisme esportiu és anar a fer un esport impossible o difícil de realitzar a casa, com és l'esquí o el ciclisme.
- Turisme de sol i platja és el més establert i tracta d'anar a un lloc càlid i costaner (si bé se sol conjugar amb un altre tipus d'activitat).
- Turisme de bellesa és anar a un balneari o paregut.
- Turisme de compres és anar a realitzar compres fora, típicament a les grans ciutats i aprofitant preus més baixos.
- Turisme sexual és la pràctica de viatjar a un lloc on el sexe és molt disponible.
- Turisme familiar és fer activitats amenes per a tota la família, com anar a un parc temàtic.
- Turisme romàntic o en parella és aquell que gira al voltant d'experiències romàntiques i potser es realitza per un aniversari o com a lluna de mel.
- Turisme de solters és aquell en què el turista viatja sol, busque o no una parella durant el viatge.
- Turisme de l'espai és un turisme novíssim que tracta de viatjar a l'espai, la lluna o a planetes per plaer.
- Turisme nàutic
