Cerdanyola del Vallès

De Viquipèdia

Cerdanyola del Vallès

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
Monument a Lluís Companys (o la "C" de Cerdanyola)
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Cerdanyolenc, cerdanyolenca
Superfície	30,6 km²
Altitud	32 m
Població (2008)   • Densitat	58.493 hab. 1.911,54 hab/km²
Coordenades	41° 29′ 31″ N, 2° 8′ 20″ E / 41.49194, 2.13889(i) 41° 29′ 31″ N, 2° 8′ 20″ E / 41.49194, 2.13889
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Carme Carmona Pascual (PSC )
Codi postal	08290
Agermanament	Collegno (Itàlia)
Web	cerdanyola.cat

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Se situa a uns 6 km al nord-est de Barcelona. Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona.

[edita] Geografia

Cerdanyola es troba a la part meridional de plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. Els dos cursos d'aigua més importants són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.

El terme municipal està separat en dues grans unitats geomofològiques. La meitat nord, pertany a la depressió del Vallès i la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.

[edita] Barris de Cerdanyola

• Can Antolí
• Banús
• Bellaterra
• Bonasort
• Can Cerdà
• Can Fatjó dels Aurons
• Canaletes
• Centre
• Cordelles
• Fontetes
• Gorgs
• Montflorit
• Plana del Castell (en construcció)
• Serraparera
• Terranova
• Turonet
• Can Xarau
• Turó de Sant Pau

[edita] Administració

[edita] Comunicacions

Es pot arribar a Cerdanyola:

• En cotxe:
  • per les autopistes AP-7 i C-58
  • per la carretera N-150 i per la carretera d'Horta BV-1415

• En tren:
  • Renfe Operadora- línies R4 i R7
  • Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya- amb parades a Bellaterra i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

• En autobús:
  • Línia A3: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Línia A4: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat del Vallès.
  • Línia A7: Barcelona (Plaça Lesseps) - Cerdanyola del vallès (Per Carretera d'Horta).
  • Línia B2: Sabadell - Barberà del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Ripollet.
  • Línia B4: Universitat Autònoma de Barcelona / Montflorit - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès.
  • Línia B6: Universitat Autònoma de Barcelona - Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell.
  • Línia B7: Cerdanyola - Sant Cugat del Vallès - Rubí.
  • Línia 648: Montcada - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Bellaterra.
  • Línia N62: Barcelona - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Sant Cugat del Vallès. (Autobús nocturn)
  • Línia N64: Barcelona - Cerdanyola - Sabadell. (Autobús nocturn)

• Línees urbanes d'autobús:
  • Línia 1: Can Coll - Canaletes
  • Línia 2: Can Cerdà - Ajuntament - Bellaterra
  • Línia 3: Canaletes - Estació Cerdanyola Universitat

[edita] Demografia

[edita] Història

Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del Riu Sec. Poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes de 50 persones inhumades.

Durant l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.

Amb l'arribada de l'imperi romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.

Des del segle IX forma part del Comtat de Barcelona, englobat dins de la Marca Hispànica, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura. Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi ha haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals.

Durant el segle XVIII moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.

El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l'activitat econòmica principal continua sent l'explotació i producció del vi, tot i la crisis que va produir l'arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. Poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.

A principis del segle XX el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l'electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.

Però no va ser fins els anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòvila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d'immigranta procedents d'altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.

En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s'està creant el nou Centre Direccional, entre l'AP-7 i Sant Cugat.

[edita] Serveis

Emblema oficial del municipi

• Biblioteques: Biblioteca de Ca n'Altimira, amb 900 m2 d'espais de lectura i zona wi-fi
• Comerç: Hi ha dos mercats municipals, un al barri de les Fontetes i l'altre a Serraparera. Els divendres es fa mercadal al costat d'ambdós mercats.
• Cultura:
  • Arxiu Municipal- Inaugurat el 2000.
  • Ateneu de Cerdanyola- Espai cultural polivalent.
  • Espai Enric Granados – Sala d'exposicions de 170 m² dedicada a l'art i a la cultura inaugurada el 2004.
  • Museu de Cerdanyola- Inaugurat el 1998, és un museu d'història local ubicat en una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista, Ca n'Ortadó, creada per l'arquitecte Joaquim Lloret el 1929.
  • Museu d'Art de Cerdanyola (en construcció a l'edifici de Can Domènech).
  • Centre Cívics- Existeixen diferents centres cívics a la ciutat a Banús-Bonasort, Bellaterra, Fontetes, Montflorit, Quatre Cantons, Sant Ramón, Serraparera, Turó de Sant Pau i Turonet.
  • Poblat Ibèric del Turó de Ca n'Oliver – Jaciment arqueològic situat en un turó del barri de Montflorit, data del segle VI aC.
  • Festival internacional de Blues de Cerdanyola
  • Biennal de Poesia Còdols
• Esglésies:
  • Església de Sant Martí (1908)
  • Església de la Mare de Deu del Roser (1989)
  • Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes- església romànica del segle XII
  • Església vella de Sant Martí (segle XVII)
• Esport:
  • Camps de futbol (Montflorit, La Bòbila, Santa Anna, Els Pinetons, Serraparera)
  • Circuit Municipal de Radiocontrol de Cerdanyola del Vallès
  • Piscina Municipal de Montflorit
  • Zones esportives de Can Xarau, Guiera i Fontetes
• Fires: S'organitzen diferents fires anuals, com el Firestoc i Firauto.
• Salut: Hi ha dos centres d'atenció primària, un a Fontetes i l'altre a Serraparera, tots dos al costat dels respectius mercats municipals.

[edita] Festes locals

• Roser de Maig. Primer diumenge de maig. La festa apareix documentada per primer cop el 1419, quan es va celebrar amb la presència del rei Alfons IV.
• Sant Martí. Patró de la ciutat. 11 de novembre.
• Aplec de Sant Iscle. Tercer diumenge de novembre.

[edita] Llocs d'interès

La Torre Vermella

A la ciutat destaca el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí i el castell de Sant Marçal, com també un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrícola.

La ciutat de Cerdanyola posseeix un ric patrimoni arquitectònic de finals del segle XIX i del primer quart del segle XX degut al caràcter de població d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urbà. Aquestes construccions seguien els estils arquitectònics dominants en aquell moment, especialment el modernisme i el noucentisme, com és el cas de Can Domènec, la Torre Vermella, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del Carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la Casa Mañà.

Al terme també hi trobem la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Tecnològic del Vallès, on en un futur proper s'hi construirà el sincrotró ALBA.

També, com a part del municipi de Cerdanyola tenim la serra de Collserola (amb un total de més 8.000 ha); bona part de la seva superfície pertany al terme municipal de Cerdanyola.

[edita] Mitjans de comunicació

Cerdanyola té diversos mitjans de comunicació local, entre els que hi ha:

• Cerdanyola al Dia
• Tot Cerdanyola
• A Fons Vallès
• Cerdanyola Ràdio
• Cerdanyola.info
• Cerdanyola.tv

[edita] Associacions importants

• Afocer
• Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès
• Agrupament Escolta Pau Casals (CAU)
• Amics de Berenguer de Saltells
• Amics dels Bonsais
• Amics del Ferrocarril
• Arriers de Sant Antoni Abat
• Casa d'Andalusia
• Casa d'Aragó
• Castellers de Cerdanyola
• Cineclub Xiscnèfils
• Colla Gegantera de Cerdanyola del Vallès
• Diables de Cerdanyola
• Dones per la Igualtat
• Esbart Dansaire Sant Marçal
• Irmandade Galega
• Cerdanyola Club Hoquei
• Ramat de Pedres
• Cerdanyola del Vallès Futbol Club
• Tots Fem El Martinet

[edita] Fills il·lustres i fills adoptius

Vegeu la categoria Cerdanyolencs

• Fills il·lustres
  • Josep de Togores i Llach (1893-1970), pintor
  • Jaume Mimó i Llobet (1893-1964), historiador

• Fills adoptius:
  • Josep Maria Roviralta, fundador d'Indústrias Uralita
  • Gaietà Buïgas i Monravà, arquitecte autor del monument a Colom a Barcelona i pare de Carles Buïgas.
  • Carles Buïgas i Sans, enginyer luminotècnic
  • Josep Viladomat,(1899-1989), escultor
  • Víctor Català, escriptora
  • Sebastià Garriga i Morera, escultor i músic

[edita] Bibliografia

• SANCHEZ i GONZÁLEZ, Miquel Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint ISBN 84-95705-40-0

[edita] Vegeu també

• Ramon Sauló: cantant
• Josep Rossell i Ramonet: sacerdot

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerdanyola del Vallès

• Institucionals
  • Pàgina web de l'Ajuntament
  • Informació de la Generalitat de Catalunya
  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

• Mitjans de Comunicació
  • Portal d'informació i notícies de Cerdanyola
  • Cerdanyola Radio
  • Notícies de Cerdanyola - Tot Cerdanyola
  • Cerdanyola al dia
  • Cerdanyola.tv - La televisió online de Cerdanyola del Vallès

• Altres
  • Parc Tecnològic del Vallès
  • Parc de Collserola
  • Universitat Autònoma de Barcelona
  • Fotografies panoràmiques de Cerdanyola del Vallès
  • Vista aèria amb Google Maps
  • [1]