Terrassa
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi del Vallès Occidental | |||||
Conjunt episcopal d'Ègara | |||||
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental |
||||
Gentilici | Terrassenc, terrassenca (egarenc, egarenca) |
||||
Superfície | 70,1 km² | ||||
Altitud | 277 m | ||||
Població (2009) • Densitat |
210.941 hab. 3.009,14 hab/km² |
||||
Coordenades | (i) | ||||
Organització Entitats de població • Alcalde: |
5 Pere Navarro i Morera (PSC) |
Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones.
L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, essent l'any 2007 la primera ciutat en habitants del Vallès, amb 202.136 habitants.[1][2]
[edita] Emplaçament
Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
[edita] Història
Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.
Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau,[3] i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barshiluna,[4] arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa[5] el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.
Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.
L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).
L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.
[edita] El nom de la ciutat
Segons l'historiador local Salvador Cardús i Florensa el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium castellum, 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document del 844 de la cort franca de Carles el Calb, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d'algun edifici militar.[6]
A partir del segle X s'utilitza la forma Terracia, que es catalanitza com a Terraça i Terrassa. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrassa, que va ser la forma més habitual fins al final del segle XIX. L'historiador Josep Soler i Palet va recuperar l'ús de la forma amb e: Terrassa. Alguns estudis etimològics, però, suggereixen que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s'ha descartat la seva adopció. En la documentació escrita en castellà es va fer freqüent l'ús del nom Tarrasa.
Per acord del Consell de Ministres espanyol del 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar el nom de Terrassa. La Generalitat de Catalunya també mostra Terrassa com l'únic nom oficial de la població al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de febrer de 1983).
[edita] Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Can Gonteres | 367 |
Can Palet de Vista Alegre | 1.238 |
Fonts, les | 2.025 |
Terrassa | 198.504 |
Torrebonica | 2 |
Font: Municat |
- (les dades de població corresponen a l'any 2007)
Districte 1 - Centre (2,25 km² – 33.683 hab.)
- Plaça de Catalunya – Escola Industrial (0,21 km² – 4.941 hab.)
- Cementiri Vell (0,35 km² – 6.403 hab.)
- Centre (1,36 km² – 17.304 hab.)
- Vallparadís (0,25 km² – 4.470 hab.)
- Antic Poble de Sant Pere (0,08 km² – 565 hab.)
Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 20.399 hab., 88 dels quals disseminats)
- Montserrat (0,12 km² – 1.939 hab.)
- Vilardell (0,04 km² – 876 hab.)
- Torre-sana (0,41 km² – 3.529 hab.)
- Ca n'Anglada (0,54 km² – 13.967 hab.)
- Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)
Districte 3 - Sud (8,38 km² – 31.809 hab., 18 dels quals disseminats)
- Can Parellada (1,16 km² – 6.090 hab.)
- les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 2.167 hab.)
- Can Jofresa (0,32 km² – 2.107 hab.)
- Guadalhorce (0,03 km² – 1.382 hab.)
- Can Palet II (0,07 km² – 1.218 hab.)
- Xúquer (0,08 km² – 1.277 hab.)
- Segle XX (0,73 km² – 5.494 hab.)
- Can Palet (0,51 km² – 12.056 hab.)
- Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²) – Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)
Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 37.644 hab., 32 dels quals disseminats)
- Ca n'Aurell (0,96 km² – 17.439 hab.)
- la Maurina (0,42 km² – 7.976 hab.)
- la Cogullada (0,42 km² – 5.014 hab.)
- Roc Blanc (0,46 km² – 5.438 hab.)
- Can Palet de Vista Alegre (0,76 km² – 1.269 hab.)
- Vista Alegre (0,21 km²)
- les Martines (3,02 km² – 476 hab.)
Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 44.040 hab., 444 dels quals disseminats)
- Sant Pere (0,61 km² – 11.656 hab.)
- Pla del Bon Aire (0,16 km² – 2.682 hab.)
- Can Roca (0,25 km² – 2.556 hab.)
- Poble Nou – Zona Esportiva (0,88 km² – 11.441 hab.)
- Torrent d'en Pere Parres (0,24 km² – 5.436 hab.)
- Can Boada (Casc Antic) (0,28 km² – 7.712 hab.)
- Can Boada del Pi (0,67 km² – 1.649 hab.)
- Can Gonteres (0,27 km² – 357 hab.)
- Pla del Bon Aire – el Garrot (0,33 km² – 107 hab.)
- Font de l'Espardenyera (0,18 km²)
- els Caus – els Pinetons (0,38 km²)
Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 40.088 hab.)
- les Arenes – la Grípia – Can Montllor (0,89 km² – 13.525 hab.)
- Sant Llorenç (0,21 km² – 4.857 hab.)
- Sant Pere Nord (0,71 km² – 15.140 hab.)
- Ègara (0,42 km² – 4.185 hab.)
- Can Tusell (0,14 km² – 2.381 hab.)
- Polígons industrials: Can Petit (0,40 km²) – Nord (0,25 km²)
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
[edita] Govern municipal
Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:
- PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%)
- CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%)
- ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%)
- PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%)
- ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%)
Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC, des del 13 d'abril del 2002 en substitució de Manel Royes.
[edita] Cultura i tradicions
La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius i museus.
[edita] Arxius
- l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa / Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
- l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa
- l'Arxiu Tobella
[edita] Museus
- el Museu de Terrassa, de titularitat municipal, que compta amb diverses seccions:
- Castell Cartoixa de Vallparadís, al Parc de Vallparadís
- Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere
- Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella
- Torre del Palau, a la plaça Vella, únic vestigi del castell palau de Terrassa
- Centre d'interpretació de la vila medieval de Terrassa
- Convent de Sant Francesc, en què destaca el claustre decorat amb plafons ceràmics
- el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l'antic vapor Aymeric, Amat i Jover, dependent de la Generalitat de Catalunya
- el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, gestionat per un consorci entre l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona
- el Museu Parroquial del Sant Esperit, dins la Catedral, a la plaça Vella
[edita] Festa Major
La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.[7]
[edita] Terrassa, plaça castellera
La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.
[edita] Música
La música és força present a la ciutat. Cal destacar el gran nombre de grups musicals que hi ha, així com el Festival de Jazz, que s'hi organitza anualment des del 1982.
[edita] Ciutats agermanades
Ciutats agermanades amb Terrassa:
[edita] Esports
L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrassencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat més olímpica del món". Actualment militen en la Divisió d'Honor A del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:
- Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
- Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
- Club Egara (també l'equip femení)
D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Segona Divisió B); el bàsquet, amb el Sant Pere de Terrassa, el C.N. Terrassa (actualment primer equip de Terrassa) i l'Sferic Terrassa; el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, i sobretot els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983).
[edita] Mitjans de comunicació
Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des de l'abril del 2008 i fins el maig del 2009 el diari Avui publicà també un suplement els dilluns i els divendres per a la ciutat anomenat Avui+ Terrassa, que també disposava d'una versió electrònica [1] encara operativa. Els darrers anys hi ha hagut també alguns periòdics de difusió gratuïta, com ara MésTerrassa (que es va publicar de dilluns a divendres, del novembre del 2005 al desembre del 2007) i Terrassa Societat (de periodicitat mensual, del novembre de 1999 al maig del 2009).
Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa compta amb Ràdio Terrassa Cadena SER Vallès que, amb 75 anys d'història, és una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM. També hi ha Ràdio Club 25, ara Kiss FM Catalunya, radiofórmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A més, la ciutat disposa de l'emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.
En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Vallès.
Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com (vegeu: web), i amb terrassadigital.cat (vegeu web), d'iniciativa municipal. La web municipal té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.
Terrassa disposa d'una web ciutadana anomenada terrassa.net [2], que actualment està considerada la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.
[edita] Comunicacions
Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.
La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.
[edita] Accessos per carretera
- Des de Barcelona:
- Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)
- Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
- Des de Lleida:
- Des de França-la Jonquera-Girona:
- AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
- Des de Tarragona:
- AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
- Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.
[edita] Ferrocarril
Respecte al ferrocarril, la ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Renfe Operadora, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Oest, al barri de la Maurina. També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, o Terrassa-Rambla, amb una segona estació a la zona universitària, anomenada Vallparadís-UPC, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb l'estació Terrassa de la línia R4 (Terrassa-Renfe) i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat (Terrassa – Can Roca); també hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Cogullada (Porta Sud). El municipi compta, a més a més, amb l'estació de les Fonts dels FGC i amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.
Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura línia orbital ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.
[edita] Transport públic interior
Dins de la ciutat operen un total de quinze línies d'autobús de dia i una de nit. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:
- 1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
- 2 les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara
- 3 les Arenes - la Grípia - la Maurina
- 4 Can Parellada - Ca n'Aurell
- 5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Roc Blanc - Can Trias
- 6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada
- 7 Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)
- 8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
- 9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
- 10 les Fonts - Estació del Nord
- 11 Poble Nou - Estació del Nord - Ca n'Anglada - Hospital
- 12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara - Can Palet de Vista Alegre
- 14 Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada
- 15 Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)
- 16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9)
[edita] Terrassencs il·lustres
- Vegeu la Categoria:Terrassencs
- Francesc Abad (1944), artista conceptual.
- Pere Alegre (1909-1986), músic i compositor.
- Pol Amat (1978), jugador d'hoquei sobre herba.
- Francesc Anglès (1938), metge i escultor.
- Antoni Argilés (1931-1990), jugador i entrenador de futbol.
- Jaume Ballber (1867-1924), industrial i delegat a la ponència de les Bases de Manresa (1892).
- Mireia Barrera (1967), directora del Cor Nacional d'Espanya.
- Sergi Belbel (1963), dramaturg, director del Teatre Nacional de Catalunya.
- Rafael Benet i Vancells (1888-1979), pintor, crític d'art i historiador de l'art.
- Eduard Blanxart (1915), interiorista, dissenyador i músic.
- Joan Cadevall (1846-1921), botànic i geògraf.
- Nicasi Camps (1931), autor dramàtic.
- Ferran Canyameres (1898-1964), escriptor.
- Salvador Cardús (1954), periodista i escriptor.
- Salvador Costa (1930-2006), compositor i pintor.
- Josep Maria Domènech i Fargas (1925), geògraf.
- Pere Elias (1909-2002), poeta i publicista.
- Miquel Farré (1936), pianista i mestre internacional d'escacs.
- Santi Freixa (1983), jugador d'hoquei sobre herba.
- Concha García Campoy (1958), periodista.
- Guillem-Jordi Graells (1950), autor i director teatral.
- Josep Guijarro (1967), periodista i escriptor.
- Xavier Hernández (1980), futbolista, més conegut com a Xavi.
- Jaume Janer (1900-1941), ciclista.
- Josep Lluís Laguía (1959), ciclista.
- Albert Luque (1978), futbolista.
- Antoni Maria Marcet (1878-1946), abat de Montserrat (1913-1946).
- Pere Marcet (1945), filòleg i lingüista.
- Àngels Margarit (1960), ballarina i coreògrafa.
- Ramon Marinello (1911-2002), escultor i dissenyador.
- Pau Marsal (1761-1839), músic i compositor.
- Josep Maria Martí i Bonet (1937), sacerdot i historiador.
- Josep Maria Martínez Lozano (1923-2006), pintor aquarel·lista.
- Josep Enric Millo (1960), polític, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular.
- Samuel Morera (1889-1969), polític, alcalde de la ciutat durant la Segona República.
- Lluís Muncunill (1868-1931), arquitecte modernista.
- Pere Navarro (1959), polític del PSC, actual alcalde de la ciutat.
- Josep Oller (1839-1922), empresari teatral, fundador del music-hall Olympia i del cabaret Moulin Rouge, a París.
- Jaume Pastallé (1924-2004), gastrònom.
- Joaquim Paüls (1961), jugador i entrenador d'hoquei sobre patins.
- Joaquim Pecanins (1883-1948), compositor i pedagog, conegut amb el pseudònim de Víctor Eugeni.
- Marta Pessarrodona (1941), poetessa i crítica literària.
- Dolors Puig (1951), política, diputada al Congrés de Diputats pel PSC.
- Miquel Pujadó (1959), cantautor, escriptor i filòleg.
- Agustí Pujol (1585-1628), escultor renaixentista i barroc.
- Josep Roca i Roca (1848-1924), periodista, escriptor i polític.
- Manel Royes (1940), polític del PSC, alcalde de la ciutat i president de la Diputació de Barcelona.
- Josep Rull (1968), advocat, diputat al Parlament per Convergència Democràtica de Catalunya.
- Alfons Sala (1863-1945), industrial i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya (1923-1925).
- Francesc Salvans (1875-1936), industrial i polític regionalista.
- Ramon Serrat (1883-1944), músic i compositor.
- Josep Soler i Palet (1859-1921), historiador, polític i mecenes cultural.
- Enric Soler i Raspall (1966), autor de llibres de viatges.
- Francesc Torras Armengol (1832-1878), pintor, escultor i gravador.
- Anicet Utset (1932-1998), ciclista.
- Joaquim Vancells (1866-1942), pintor paisatgista modernista.
- Joaquim Ventalló (1899-1996), escriptor i publicista.
- Jordi Vera (1952), polític independentista.
- Antoni Verdaguer (1954), guionista i director de cinema.
- Ezequiel Vigués (1880-1960), titellaire, més conegut amb el sobrenom de Didó.
- Vicenç Villatoro (1957), escriptor i periodista, director general de Promoció Cultural (1997-2000).
- Carles Viver i Pi-Sunyer (1949), advocat i jurista.
[edita] Curiositats
- A Terrassa, el 6 de gener del 2009 hi va tocar el primer premi del sorteig de Reis: el número 28.920 es va vendre íntegrament a l'administració número 23 de la ciutat. El premi fou de dos milions d'euros en cada sèrie (200.000 el dècim).
[edita] Galeria
Sala Muncunill, antic vapor Amat |
Xemeneia de l'antic vapor Aymerich, Amat i Jover |
Centre Cultural de Caixa Terrassa |
|
Homenatge a Malèvitx de Jorge Oteiza, al Parc del Nord |
Biblioteca Universitària de la UPC |
[edita] Vegeu també
- Ajuntament de Terrassa
- Bisbat de Terrassa
- Caixa Terrassa
- Castellers de Terrassa
- Catedral de Terrassa
- Escola Industrial de Terrassa
- Minyons de Terrassa
- Terrassa Futbol Club
[edita] Referències
- ↑ Població de Terrassa segons l'Idescat
- ↑ Població de Sabadell segons l'Idescat
- ↑ Castells catalans, Castell-palau de Terrassa
- ↑ d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.232. ISBN 84-7283-082-9.
- ↑ A.a.v.v, Amics de l'art romànic, Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
- ↑ Arxiu municipal de Terrassa, Escut de Terrassa
- ↑ Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa
- ↑ Convenis bilaterals i agermanaments institucionals, dades de l'Ajuntament
- ↑ Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Portal de la ciutat de Terrassa
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Terrassa candidata a Ciutat Gegantera 2010
|
|