Vinya
De Viquipèdia
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.
Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:
- Mallol: vinya d'1 any.
- Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
- Planta: vinya de 4 anys.
- Forqueta: vinya de 5 anys.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.
El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms propiament dit, s'anomenen gotims (xanglots al País Valencià).
[modifica] Feines agràries de la vinya
- Plantar els mallols, normalment de portaempelt americà, resistent a la fil·loxera
- Empeltar de la varietat desitjada
- Poda (hivern)
- Escabellar
- Verema (finals d'estiu i tardor, segons la zona geogràfica i la varietat)
- a part de les feines genèriques de llaurar, adobar, ensulfatar
Antigament les vinyes es plantaven en els pitjors terrenys i escampades per aquests sense cap tipus d'ordre, aprofitant molt bé l'espai amb més de 4.000 ceps per hectàrea. Tenien l'inconvenient de requerir molta mà d'obra per realitzar el conreu i recollida del raïm, de manera que en les noves plantacions es van començar a alinear les soques, deixant més espai entre elles, amb l'objectiu de poder utilitzar animals per realitzar algunes tasques. Amb l'arribada de la maquinària agrícola els passadissos entre les diferents fileres va haver de començar a ser majors, reduint el nombre de plantes, però guanyant en comoditat. Els sistemes d'emparrat fan més regular la maduració i permeten fins i tot mecanitzar la verema.
[modifica] Propagació de les vinyes
Les vinyes poden ser propagades per llavors, estaques, plançons o per empelt. Les llavors s'utilitzen principalment per a la producció de noves varietats. En l'escala comercial les més usades són les estaques. En el cas d'aquells cultivares de difícil arrelament s'usen plançons.
Per llavor: la llavor de vinya germina sense dificultat. Amb llavor de Vitis vinifera els millors resultats s'obtenen després d'un període amb estratificació humida a 4 o 5 °C per unes dotze setmanes abans de la sembra.
Per estaca o esqueix: la majoria de les varietats de vinya s'inicien fàcilment per estaques de fusta dura. El material per estaques s'ha de recollir durant el període de repòs. S'han de fer servir tòries (sarments) ben desenvolupades de l'any, generalment de 0,82 a 1,2 cm de diàmetre i de 30-40 cm de llarg. Una estació de desenvolupament en el viver és suficient per produir plantes de mida apropiada pel trasplantament de vinyes. En general no es fan servir substàncies promotores del "arrelat".
Per condicionar, Piscina: es fa servir el condicionat, Piscina aeri o el condicionat, Piscina simple, de trinxera o de monticle.
Per empelt: l'empelt de banc es fa servir amb poca freqüència (empelt d'arrel); les piles s'empelten ja sigui pel mètode de llengüeta en estaques desgemmades, les quals poden estar arrelades o sense arrelar. Això es fa a finals d'hivern o principis de primavera, de material prèviament col·lectat en estat latent tant de la pua com del patró. A la vinya, la presència d'aire en la unió de l'empelt és essencial per a una cicatrització adequada. Després de realitzat l'empelt, aquests s'han de mantenir per 3 o 4 setmanes en sorra mullada a una temperatura d'uns 24 °C. L'empelt de pua o de gemma sobre patrons s'usa ocasionalment per augmentar la vida de les soques, el vigor de les plantes i els rendiments. On hi ha organismes del sòl perjudicials com la fil·loxera i els nematodes de les arrels, i s'han de conrear varietats d'espècies susceptibles com la Vitis vinifera, cal empeltar de pua o de gemma les varietats desitjades sobre un portaempelt resistent.
Empelt de fusta verda: és un procediment ràpid i simple per propagar Vitis vinifera sobre patrons resistents. Una pua de fusta verda amb una sola gemma s'empelta durant l'estació de creixement actiu sobre branques noves que surten ja sigui d'una estaca arrelada de l'any, o d'una estaca a mitjans de la seva primera estació d'arrelament. Per realitzar-ho s'utilitza un empelt de fenedura.
Empelt de gemma: és un bon mètode per establir varietats de vinya sobre patrons resistents a la tardor. Es realitza sobre estaques plantades a la vinya durant l'hivern o la primavera anterior. Una forma d'empelt és el de estelles. Les gemmes s'empeltan en el patró prop del nivell del sòl i es cobreixen amb uns 10 a 25 cm de sòl bé polvoritzat i humit. Cal aclarir que en aquest cas l'empelt en T no s'usa degut a que la gemma és molt gran.
[modifica] Malalties o malures
Cal diferenciar primerament els símptomes d'una malaltia dels d'una carència. Les malalties de la vinya estan produïdes principalment per tres tipus d'organismes fongs, virus i animals paràsits. Entre les malalties produïdes per paràsits són l´acariosi, causada pels àcars, i l´erinosi, també originada pels àcars i que produeix grans protuberàncies a les fulles.[2]
Entre les malalties d'origen víric hi ha l´entrenus curt que afecta els sarments, i l´enrotllat, que deforma les fulles. Aquestes dues malalties es combaten usant material vegetal certificat, perquè els estris vegetals infectats són el focus de transmissió més important.[2]
Altres mals comuns són:
- Acariosi
- Aranya groga (Eotetranychus carpini)
- Aranya roja (Panonychus ulmi)
- Blima
- Botritis
- Brevipalp (Brevipalpus lewisi)
- Erinosi
- Eutipa (o eutipiosi)
- Fil·loxera
- Flavescència daurada
- Míldiu
- Oïdi (o oídium o cendrada)
- Xifinema
- Lobesia bottana [2]
- Eupoecilla ambiguella [2]
[modifica] Varietats de vinificació (cultivars per a fer vi)
- Vegeu també les varietats viníferes.
Algunes de les varietats de vinificació, o cultivars, que determinen el nom i les característiques del raïm són:
- Callet
- Xarel·lo
- Macabeu
- Manto negre
- Parellada
- Garnatxa
- Ull de llebre
- Moscatell
- Picapoll
- Trebbiano
- Treixadura
- Vernaccia
- Bogdanusa
- Mencía
[modifica] Àrees vitivinícoles importants als Països Catalans
- Vegeu també les denominacions d'origen.
- Penedès
- Priorat
- Empordà
- Pla de Bages
- Plana d'Utiel
- Vilar de l'Arquebisbe
- Marina Alta i Marina Baixa
- Zona del Vinalopó (Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà i Baix Vinalopó)
- Balears: Binissalem i Pla i Llevant, les dues amb denominació d'origen.
[modifica] Història
La vinya té origen a una subespècie silvestre que va sobreviure l'Era glacial entre el Mar Càspia i el Golf Pèrsic, aquesta planta originària seria domesticada entre el 3500 i el 3000 AC i d'ella en sortirien tres subespècies, la Vitis vinifera pontica a la zona de Mesopotàmia, Armènia i Anatòlia que s'escamparia per Europa gràcies als fenicis i donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals; la Vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil que és l'origen de l'actual pinot noir; i la Vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jordà que podria ser la precursora de l'actual chasselas.
[modifica] El raïm a la cultura
- És una vinya plana com totes,
- ni tu l'esveres ni pensa en tu,
- dels ceps l'hi penjen les fràgils gotes
- tornasolades del ví madur.[3]
A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus en l'antiga mitologia clàsica. Per als grecs i romans la vinya simbolitzava la bona vida i la fertilitat.
A principis del s. XX, certs pagesos del País Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.
[modifica] Referències
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 253.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Col·leccionable, “Catalunya País de Vins”, Secció Terra Alta del diari d'El Periodico, pag. 19
- ↑ Josep Maria de Sagarra
