Igualada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Igualada
Localització

Igualada (Catalunya)
Igualada
Igualada (Catalunya)
Igualada

Localització d'Igualada respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Igualada des de l'Aire
Igualada des de l'Aire
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Anoia
Gentilici Igualadí, igualadina
Pressupost 61.709.435,65 € (2010)
Superfície 8,12 km²
Altitud 313 msnm
Població (2009[1])
  • Densitat
38.918 hab.
4.792,86 hab/km²
Coordenades 41° 34′ 43.11″ N, 1° 37′ 3.8″ E / 41.5786417, 1.617722(i) 41° 34′ 43.11″ N, 1° 37′ 3.8″ E / 41.5786417, 1.617722
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jordi Aymamí (Entesa per Igualada)
Codi postal 08700
Codi territorial 08102
Patró/Patrons Sant Bartomeu
Mare de Déu de la Pietat
Dies de mercat Dimecres i Dissabte
Fira tradicional Vegeu l'apartat corresponent
Agermanament Guimarães, Lecco,
Nueva Esperanza i Alcántara
Web

Igualada és la capital de la comarca de l'Anoia.

El municipi està situat a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. Igualada està agermanada, entre d'altres, amb Guimarães (Portugal), Lecco (Itàlia), Nueva Esperanza (El Salvador) i Alcántara.

Taula de continguts

[modifica] Història

Inicialment era un petit nucli de població datat de l'any 1003, del qual destacava una església dedicada a Santa Maria, relacionada amb el Monestir de Sant Cugat. Tot i això, Igualada es va delimitar en els límits del domini feudal d'Òdena i dels senyors de Montbui i Claramunt, on es creuaven els antics camins de Barcelona i Lleida.

Les primeres muralles que es coneixen daten, probablement, del segle XII. Igualada va anar engrandint els seus límits durant el segle XIV per incloure-hi les construccions del sector del sol ponent, el Raval de Capdevila. Aquestes muralles van arribar fins al segle XVIII, havent patit la seva tercera ampliació al segle XV.

Cap a finals del segle XVIII s'edifiquen els Barris de Sant Agustí i de la Soledat (a l'exterior de les muralles). També en aquest segle es construeixen les noves adoberies.

L'any 1925 Igualada amplia el seu terme municipal comprant terrenys a Òdena, fet que va permetre la seva posterior expansió. La immigració peninsular durant el franquisme va provocar la creació de barris obrers com el de Fàtima, el del Sant Crist i el de Montserrat.

L'any 1984 es va aprovar el Pla Especial de Millora Urbana 'Les Comes II', que va oferir una zona residencial a la ciutat, de la qual se'n va aprovar l'ampliació l'any 1988.

[modifica] Economia

Tradicionalment l'activitat principal d'Igualada ha estat la indústria tèxtil, paperera i de adobat de pells. Durant els darrers anys del segle XX i primers del XXI, el sector del tèxtil ha patit una forta crisi. Malgrat aixo, entre les empreses de moda que han encertat l'estratègia i s'han adaptat als canvis del sector es poden citar Buff, Sita Murt, Punto Blanco, Messcalino o Escorpión.[2]

La tradició adobera d'Igualada l'ha convertit en un reconegut centre d'estudis relacionats amb el cuir i l'adobat de pells, que actualment s'imparteixen a l'Escola d'Enginyeria d'Igualada, centre universitari públic adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya. El centre ofereix també els graus en Enginyeria Química i Enginyeria en Organització industrial.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
143 161 179 1.630 4.925 14.000 11.879 10.201 10.442
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
10.575 12.512 13.885 15.603 16.945 19.866 27.941 31.451 31.855
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2009
31.934 32.262 32.512 32.526 32.516 33.382 35.195 36.817 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Llocs d'interès

[modifica] Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia

Vegeu l'article principal a Museu de la Pell d'Igualada

El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia; cal destacar les columnes de ferro colat a la planta baixa i les encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest espai hi podem visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren el recorregut expositiu pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos i utilitats. També hi ha oberta al públic la secció L'Home i l'Aigua que pretén donar una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat.

Cal Granotes és una construcció industrial del segle XVIII on s'explica l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. És una de les adoberies més antigues d’Europa i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor

[modifica] Museu del Traginer

Vegeu l'article principal a Museu del Traginer

El Museu del Traginer - Col·lecció Antoni Ros és un museu que mostra l'ofici del traginer, l'evolució del transport emprant energies de sang i els diferents oficis relacionats, com els basters, boters i carreters. El museu acull 39 carros i carruatges i 2.175 peces en total, provinents en gran part de la col·lecció creada per Antoni Ros i Vilarrubias. Està situat a tocar del nucli antic de la ciutat, en una masia del segle XVIII, propietat de la família Ros, estretament vinculada amb l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada.

[modifica] Església de Santa Maria

Vegeu l'article principal a Santa Maria d'Igualada

L'església de Santa Maria, coneguda també com l'Església Gran, és el conjunt historico-artístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l'església de Santa Maria es remunten al segle XI, l'actual edifici data bàsicament del segle XVII. Convertida en mercat durant la guerra civil espanyola, l'església de Santa Maria va ser restaurada després del conflicte, sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. El 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el títol de basílica menor. Els anys vuitanta se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques.

[modifica] Cementiri

Cementiri d'Igualada

Entre 1985 i 1994 es construeix el cementiri nou que va guanyar el premi FAD d'Arquitectura l'any 1996. El cementiri va ser obra del despatx de la parella d'arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós. Enric Miralles va morir l'any 2003 a causa d'un tumor cerebral i fou enterrat, seguint la seva voluntat, al cementiri que ell mateix dissenyà.

[modifica] Asil del Sant Crist

Vegeu l'article principal a Asil del Sant Crist

L'Asil del Sant Crist és un singular edifici que ocupa una illa sencera a l'oest del nucli antic d'Igualada. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberància arquitectònica, és un dels elements més singulars de la ciutat. La construcció va començar l'any 1931, a partir d'una donació efectuada per les germanes Castells, membres d'una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona. Entre el 1936 i el 1939 la guerra civil espanyola va interrompre'n les obres, que no van finalitzar fins a l'any 1941. Actualment és un asil gestionat per les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'edifici de respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

[modifica] Tradicions, fires i festes

Diligència dels Tres Tombs d'Igualada
Components del seguici de la Festa Major d'Igualada
Passeig Mossèn Jacint Verdaguer

[modifica] Transports

La A-2 és la via principal situada al nord que comunica Igualada en cotxe. També al nord hi ha la C-37 que comunica amb Manresa. Al sud hi trobem la C-15 que comunica amb Vilafranca del Penedès. També hi ha connexió amb la Línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb l'Estació d'Igualada.

A dos km de Igualada està situat l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, que es transformarà properament en l'Aeroport Corporatiu Empresarial d'aviació privada amb capacitat per operar amb vols de curta, mitjana i llarga distància, majoritàriament a Europa i Espanya. A l'aeròdrom hi ha l'única fàbrica de globus aerostàtics que existeix a Espanya, i la segona del món per xifra de negocis: Ultramagic.[16]

[modifica] Mitjans de comunicació

- Premsa escrita i publicacions

- Premsa digital

- Televisió i Ràdio

[modifica] Igualadins destacats

Vegeu llista a Categoria:Igualadins

Esport

Espectacle i teatre

Música

Pintura i escultura

Disseny i Moda

Mitjans de comunicació

Política

Altres

[modifica] Vegeu també

[modifica] Referències

[modifica] Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Igualada
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües