Gal·les decideix avui si les decisions preses a la Senedd o Assemblea de Gal·les han de ser o no confirmades a Londres per poder-les implementar. En cas que la majoria dels gal·lesos votessin a favor del sí, el nou sistema, que en àmbits com l’educació o la salut no requeriria el vistiplau de Londres, ampliaria l’autogovern de l’actual autonomia gal·lesa.

Mitja Catalunya ja està vivint —i ens atrevim a dir patint— la famosa setmana blanca. L’altra mitja, ho farà la setmana vinent. L’invent de l’exconseller Ernest Maragall, que ocupava la cartera d’Educació durant el segon govern tripartit i que, com el conseller Castells, ha desaparegut d’escena, no és ni un encert ni un èxit. Les conseqüències negatives d’aquest despropòsit són evidents: la crisi econòmica ha impedit que moltes famílies poguessin inscriure els fills

Javier Godó va anunciar diumenge passat que l’edició en català de La Vanguardia serà una realitat el proper mes de maig. Cal celebrar-ho, especialment perquè enguany s’escau el 130 aniversari de la fundació del diari que avui dia és el degà de la premsa barcelonina, i per la manera de raonar-ho: “La progressiva normalització social del català —escriu l’actual comte de Godó—, la seva puixança en totes les expressions culturals contemporànies

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miquel Àngel Gimeno, ha estat l'últim personatge a erigir-se en portaveu sectorial per defensar que l’estalvi pressupostari no arribi al seu àmbit administratiu. En declaracions a Catalunya Informació, Gimeno assegurava ahir que si es retallen recursos materials i de personal la justícia podria arribar a paralitzar-se.

Fa molts dies que la Mediterrània bull sense parar. Tunísia, Egipte, Marroc, Líbia i fins i tot Algèria han viscut episodis de revoltes populars contra les dictadures instal·lades a diversos països del Magrib i el Mashriq. Així doncs, les revoltes s’han apoderat de la política i la vida del sud de la Mediterrània i hi fan trontollar les autocràcies que fa anys i panys que duren.

Abans d’ahir es van complir els trenta anys de l’intent de cop d’estat de 1981. Un cop d’estat que, a efectes pràctics, va fracassar però que analitzat amb perspectiva ha acabat condicionant l’actual estat de les autonomies. Aquell esdeveniment va sacsejar profundament els dèbils fonaments de l’Espanya autonòmica que s’estava edificant des de la proclamació de la Constitució el 1978.

La vida d'un poble, malgrat els obstacles que pugui trobar és -acaba sent- el resultat de les conviccions i les aspiracions dels que l'integren. Aquest és el primer pensament que em ve al cap en saber la mort del doctor Joan Colomines, perquè fou un testimoni exemplar de com, en les pitjors condicions que imposava la dictadura franquista, gent com ell s’hi rebel·là, establí una lluita per tots els replecs possibles d’aquella situació i acabà fent sortir a la llum un procés de reconstrucció nacional de Catalunya.

L’excèntric coronel Gaddafi, el Germà líder com s’autoanomena, ha declarat la guerra al seu poble. Segons la televisió qatariana Al-Jazeera, avions militars van metrallar ahir els manifestants i van bombardejar diversos indrets de la capital líbia, Trípoli. Al-Gaddafi vol esclafar l’oposició, que ha aconseguit fer-se forta en diverses ciutats del país àrab, entre les quals Bengasi i Sirte.

Amb les eleccions municipals a tres mesos vista, les maquinàries dels partits tornen a posar en marxa els seus engranatges. El PSC és qui més se la juga. L’Ajuntament de Barcelona, el de Girona o la Diputació de Barcelona són alguns dels feus que CIU té a l’abast esgarrapar-li el pròxim 22 de maig. Les disputes internes dels socialistes catalans –les primàries de Barcelona o Sant Cugat en són una mostra– no són ben

Aquesta setmana el president Mas va parlar de la política d’estalvi per insistir que la situació financera és tan greu que cal aplicar-la amb rigor. Tot i assumir la decepció que genera adquirir consciència de les dificultats econòmiques, va defensar la política d’austeritat com l’eina indispensable per capgirar l’actual depressió. La política ja és això: prendre decisions, per impopulars que puguin ser, amb l’objectiu de poder posar les bases

Sovint sembla que les noves tecnologies de la comunicació hagin de ser la pedra filosofal, la solució definitiva de tots els nostres mals. Quan hi ha qui es queixa de la falta de fiscalització política o bé de la maca de transparència dels nostres governants, aleshores apareixen les patums de la comunicació que voldrien confiar-ho tot a les noves tecnologies. Obliden, però, que les tecnologies —ja siguin noves, ja siguin velles— no són res més que

La discussió sobre si les necessitats de tresoreria de la Generalitat de Catalunya són de 11.000 milions d’euros o bé de 8.788 és ridícula i està mal plantejada. En primer lloc, perquè la gravetat de la situació econòmica general és extrema (tant si és una xifra com si és l'altra); i, en segon lloc, perquè és irresponsable que el PSC, el principal soci del govern tripartit, intenti ara desgastar al nou executiu per la via d’amagar els dèficits de gestió que ells van amagar

Pa Negre, la pel·lícula d’Agustí Villaronga, produïda per Isona Passola, i per tant feta a Catalunya i parlada en català, ha estat la gran triomfadora dels premis Goya. Més enllà de l’èxit que això representa per al cinema del nostre país, la gala d’ahir a la nit també va deixar clar el crit de protesta de l’encara president de l’Acadèmia contra la coneguda com a llei Sinde —disposició final segona de la Llei d’Economia Sostenible— relativa a la regulació de webs

Finalment, Hosni Mubàrak ha abandonat el poder. És una renúncia emblemàtica, perquè Egipte no és un estat precisament perifèric al Pròxim Orient. La revolta tunisiana va ser important. Molt important, d’entrada perquè va aconseguir foragitar el dictador Ben Ali, però també perquè, com s’ha comprovat ara a Egipte, a Tunísia va començar un moviment de canvi de grans proporcions.

La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va fer unes sorprenents declaracions en la primera sessió de control d’aquesta legislatura. Contradient a tots els barons del seu partit, va proclamar que “Catalunya no ha rebut cap privilegi” econòmic sinó únicament “el que li pertoca”. Les afirmacions de la líder del PPC són d’una evidència encegadora.

El Parlament de Catalunya debatrà sobre la independència. La iniciativa de SI podrà ser debatuda gràcies al suport que el grup de CiU va donar-li perquè fos tramitada. Fins que no es voti la moció, els impulsors de la iniciativa —i algun altre grup polític que no voldrà perdre pistonada— es dedicaran a fer propaganda, amb la excusa de pressionar CiU, per adquirir ressò mediàtic.

L’esquerra abertzale ha fet un pas important, rellevant, coherent i sense retorn. Ha constituït i presentat un nou partit polític, anomenat Sortu. El nou partit representa un punt d’inflexió en l’orientació dels abertzales, perquè, per sobre de tot, insisteix en la promoció de la pau i la recerca de solucions democràtiques per al País Basc. Els impulsors de Sortu han declarat sense embuts que deploren la violència com a instrument

La compareixença del president Artur Mas ahir al Palau de la Moncloa després de l’entrevista amb el seu homòleg espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va posar de manifest l’elevadíssim grau de responsabilitat que està disposat a exercir el mandatari català per donar compliment al seu compromís d’aixecar Catalunya. Un compromís que, a causa de la crisi econòmica i de la mà foradada del tripartit —que hauria hagut de reduir

La consellera Pilar Fernández Bozal s’ha afegit al debat sobre les consultes sobiranistes. La seva opinió sobre la consulta de Barcelona té especial importància després d’haver estat una de les persones encarregades de vetllar per la seva més estricta legalitat des de la responsabilitat que ostentava fins fa poques setmanes: advocada en cap de l’estat a Catalunya.

L’escriptora Núria Amat ha guanyat el premi Llull d’enguany amb la novel·la Amor i guerra, basada en la vida de Ramon Mercader, l’assassí de Trotsky. A criteri del jurat, lògicament, aquesta novel·la té la qualitat suficient per merèixer el reconeixement que li han atorgat. Quan es publiqui els crítics i els lectors en general tindrem l’oportunitat de valorar-la. El temps dirà quin valor tindrà en la literatura catalana.

El president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero passarà a la història de la política espanyola com el president camaleó. Amb menys de quatre anys hem presenciat una metamorfosi espectacular, digne de ser recollida pel llibre dels rècords Guinness. En un tres i no res, hem passat de la festa econòmica a les restriccions pressupostàries: els xecs s’han transformat en retallades i les subvencions s’han transfigurat en congelacions. 

La vida té moltes fases. I la política encara més. I ara se n'ha acomplert una, que ha consistit a assolir el govern i integrar-hi gent de diverses tradicions polítiques mitjançant la Casa Gran del Catalanisme. Un cop assolit l'objectiu, doncs, arrenca una nova fase, que la nostra fundació assumirà en primera mà, que consistirà a posar en marxa i a dotar de contingut això que el nou president de Catalunya n'ha dit la Transició nacional.

Poden ser els Germans musulamans la solució d'Egipte? L'article de Ivette Riera aborda aquesta i altres qüestions referents a la situació d'Egipte. Pots descarregar l'article sencer de Ivette Riera fent clic aquí.

"A mi els purismes no m’han agradat mai. Per això sempre he cregut en projectes transversals i amplis. I quant a la gestió, el que valoro és l’eficiència. El que cal preguntar-nos, doncs, és si la senyora Susanna Bouis és competent per ocupar la direcció general de Fundació Pública i no pas quin és la intensitat del seu catalanisme". Podeu llegir l'article sencer, publicat al SingularDigital el 28/02/11, al Blog d'Agustí Colomines.

En aquesta sisena entrevista del Cicle La mirada dels líders espirituals i religiosos hem conversat amb Emilio Egea, President de la Comunitat Bahá’i de Catalunya. L'entrevista va enregistrar-se a la seu d'aquesta comunitat religiosa, al c/ Galileu, 336, entresòl de Barcelona.

"Des de Catalunya demanem el que ens pertoca legítimament i així de clar ho vaig exposar el dimecres a l'hemicicle en el debat d'una moció del PP sobre la crisi econòmica, mentre defensava una esmena per millorar el text. Vaig destacar que afirmar que Mas es reuneix amb Zapatero i demana discriminació, és incorrecte."
Pots llegir l'article sencer al Blog de Jordi Vilajoana.

"Qué mágica prestidigitación, qué hecho atávico puede transformar la cobardía en valor, la huida alevosa en acto heroico, la ejecución sin debido proceso en acto de justicia, y la destrucción de una economía en sana prosperidad?"
Pots llegir l'article sencer del jurista, escriptor i poeta peruà Héctor Ñaupari, al Blog de la Comissió Relacions Internacionals i Catalanisme.

 La plataforma "Somescola.cat" és un conjunt d’entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu que, arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, s'han organitzat per refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.

Avui s'ha extingit una vida dedicada al servei del nostre país des de diferents fronts. La lluita contre el franquisme, el catalanisme polític i la literatura, sempre en defensa de Catalunya, han estat el leitmotiv d'un patriota digne dels màxims elogis. Avui ens ha deixat Joan Colomines i Puig.

<<Cal anar a Madrid de tant en tant. En només unes hores t'adones que hi corre la brama de sempre sobre la insolidaritat dels catalans. Vagis on vagis, al final et fan la mateixa pregunta: però què voleu si ja ho teniu tot? I encara que els diguis que no, que és més que evident que el dèficit fiscal ha espremut exageradament les finances catalanes i que la crisi econòmica ha agreujat la situació, la seva resposta és recurrent: “Us queixeu per vici. Sou victimistes de mena”>>
Pots llegir l'article sencer, publicat a l'Avui el 21/02/11, al Blog d'Agustí Colomines.

"No trobo gens encertat el procediment que han utilitzat fins ara els socialistes per perpetuar-se en el poder. A Barcelona, però també a molts altres indrets de tot el país, els alcaldes socialistes que s’han anat succeint durant trenta-dos anys (32!!!) no han arribat mai a l’alcaldia per primera vegada amb el vot popular. Potser ja n’hi ha prou, oi?"
Pots llegir l'article sencer, publicat a elsingulardigital.cat el 21/02/11, al Blog d'Agustí Colomines.

Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem, va ser guardonat el passat 17 de febrer amb el Premi Emilio Castelar. Aquest guardó, promogut per la Federació Panafricanista d'Espanya, reconeix l'esperit solidari, intel·lectual i humà de la CatDem amb la comunitat negra.

"Com és prou conegut, la seva definició essencial és la de poetessa, però ja fa anys ha aconseguit el preuat i difícil art d'escriure i des d'aquest profund coneixement de les eines que integren aquest ofici entra en tots els gèneres de la literatura i de la història. Ara, sobre un tema important com és l'exili de 1939 que afectà milers de catalans."
Pots llegir l'article sencer, publicat al Diari de Girona el 20/02/11, al Blog de Joaquim Ferrer.

"La qüestió canvia quan parlem de recintes –tant públics com privats- d’us col•lectiu. Dependències municipals però també transports públics, escoles, universitats, bancs o restaurants. O potser autoritzarien un ciutadà qualsevol a entrar amb casc a una botiga?" Pots llegir l'article sencer del col·laborador de la CatDem, Francesc Cano, publicat a singulardigital.cat clicant aquí. 

"Molta gent a Egipte i a altres països àrabs sembla estar expressant ara una voluntat clara per mitjà de les revoltes. Els teòrics de la revolució acostumen a definir aquest terme, en l’àmbit polític, com un canvi forçat de sistema i una destitució de les autoritats que tenen el poder."
Pots llegir l'article de Jaume Urgell al Blog de la Comissió Relacions Internacionals i Catalanisme.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Afers Exteriors del Senat, Jordi Vilajoana, ha incorporat a una moció del PP, aprovada per unanimitat, una esmena que “reitera el contingut de la Proposició no de Llei aprovada al Congrés, el 26 de de desembre de 2008, sobre la reclamació de la detenció dels acusats dels assassinats als grans llacs africans i Rwanda (1994-1997) de nou ciutadans espanyols”.
Pots llegir l'article sencer al Blog de Jordi Vilajoana.

"La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, va sostenir la setmana passada que encara hi ha marge perquè els catalans paguem més impostos. La recepta de la responsable espanyola de les finances de l’estat era la resposta a la reflexió del president Artur Mas d’uns dies abans sobre els problemes que afecten l’economia catalana, en especial de finançament."
Pots llegir l'article sencer, publicat a elsingulardigital.cat el 14/02/11, al Blog d'Agustí Colomines.

Martin Aranburu, cap de recerca, i Brahim Yaabed, cap de la Comissió de Ciutadania de la Fundació CatDem, van assistir ahir a l’acte d'inauguració del curs: Gestió de la llibertat religiosa en l'àmbit local II, organitzat per la UAB, la Diputació de Barcelona, l’Obra Social de la Caixa i l’Associació Ibn Batuta.

"Catalunya aporta a l’Estat 20.000 milions d’euros i a més es farà un esforç per retallar la despesa un 10% i Cantabria i Castella-La Manxa quan ens critiquen haurien de recordar que estan menys endeutades, entre d’altres motius, perquè reben diners de Catalunya, no haurien d’enganyar-se a elles mateixes."
Pots llegir l'article sencer al Blog de Jordi Vilajoana.

"Que els socialistes bascos -els del PSE i els del PSN navarrès- hagin après quines són les virtuts del Concert o del Conveni, però que en neguin sistemàticament l’extensió a altres realitats, és una declaració d’estupidesa eterna i d’obstinació il·lògica."
Pots llegir l'article sencer al Blog del Dret a Decidir

Com acabarà la revolució social a Egipte i d'altres països de la regió? Estem davant d'una veritable lluita per la democràcia? Han de modificar-se les polítiques del món occidental en relació als líders no democràtics de l'Islam? 

En aquesta cinquena entrevista del Cicle La mirada dels líders espirituals i religiosos hem conversat amb Felicísimo Cordero, Bisbe Auxiliar d'Espanya de la Charismatic Episcopal Church. L'entrevista va enregistrar-se a la seu d'aquesta comunitat religiosa, al c/ La Bisbal, 17 de Barcelona.

"La crisi, que en el nostre context vol dir restructuració del que cal produir, com fer-ho i en funció de quina parcel·la dels mercats, és en primer lloc una apel·lació a desvetllar les nostres energies i a esforçar-nos en la innovació i l'habilitat en moure'ns en l'espai global."
Pots llegir l'article sencer, publicat al Diari de Girona el 06/02/11, al Blog de Joaquim Ferrer.