Josep Antoni Moreno

Cal demanar responsabilitats. Sí, però a tots i a cadascú la que li correspon.

Si us plau, prou de demagògies i més valentia. Estem on estem i tenim la realitat que tenim: una sequera extrema que amenaça amb deixar sense aigua de boca milions de persones. Què hem de fer? Demagògia? Electoralisme? Enfrontar mig país amb l’altre? O ser solidaris?

Pensem-hi!

Increïble! Que sí, que no, … Ara resulta que tot era veritat…

Personalment ni comparteixo, ni recolzo el que es pretén fer, de la manera que es vol fer. No pot ser. Lleida necessita el seu moment. Catalunya s’ha de reequilibrar.

“Després de desenes de desmentiments, veritats a mitges i conats de confusió (El Periódico)”, com molts, em sento enganyat i, per tant, el meu compromís serà la lluita per evitar-ho o, com a mínim, fer-ho, veritablement, reversible i amb data de caducitat clara i concreta. Tal i com el mateix “conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat que la possible captació d’aigua del riu Segre per l’àrea metropolitana de Barcelona només es farà de forma temporal i amb condicions (diari Avui)”. És més, la captació d’aigua del Segre per a Barcelona serà, segons el titular de Medi Ambient, “temporal” i es desmuntarà “tan bon punt acabi la situació d’excepcionalitat a la conca del Ter-Llobregat o quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat, previsiblement la primavera del 2009″ (El Periódico). Per tant, a complir! I davant el possible transvasament del Segre, negociació amb el territori, com ja expressava el Manifest de Vallbona i, posteriorment, el Compromís per Lleida. Ara toca recuperar credibilitat, obrir debat i prendre mesures sobre el creixement insostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en aquest sentit, reequilibrar el territori. 

Finalment, de nou, dos pots interessants sobre el tema (tots dos reflexen l’entrevista a Ramon Folch): el primer, de nou, de Raül Romeva, “Més sobre l’aigua: Ramon Folch també dóna pistes importants (entrevista a El Punt, 23 de març de 2008)“, i de Jordi Solé, “La demagògia de l’aigua“.

Encara amb l’estrès de tota la campanya, tenia pendent fer una reflexió respecte als resultats electorals del 9 de març. Però abans, m’agradaria introduïr alguns anàlisis i reflexions, d’altres blocs, molt a tenir en compte:

El primer, el del nostre Secretari General d’ICV, Jordi Guillot, que al seu bloc comenta que els resultats d’ICV-EUiA “són poc satisfactoris”, amb bons candidats, candidates i bona campanya encara que “insuficients per evitar l’efecte del vot útil”. Guillot apunta a tres possibles causes: la forta polarització, la pèrdua de vots a les ciutats metropolitanes i la debilitat d’IU.

Per la seva banda, rassputin, al seu bloc fa una oportuna reflexió sobre el vot útil / inútil, del que diu que “ha estat útil per erradicar de forma definitiva el pluralisme democràtic i l’espai d’una esquerra política amb unes propostes dignes, almenys, de ser qualificades com a socialistes”.

El company Raül Romeva diu al seu bloc que primer s’han de “païr els resultats”, deprès “cal pensa” i “finalment toca actuar”, “confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional”. Raül també destaca la dimensió del vot útil “legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l’actual llei electoral”.

Per al company i també candidat, per Tarragona, Lluís Suñé “el vot útil ha tingut efectes devastadors, aquest cop encara més. El vot nacionalista i d’esquerres ha marxat al PSOE per aturar la dreta rància espanyola”.

Finalment, Joan Herrera destaca al seu bloc que “ICV-EUiA és, després de CiU i BNG, qui més ha resistit l’onada bipartidista” i que “en un context de forta polarització és evident que ens va afectar el vot útil, o milor dit, el vot de la por aque vingués la dreta”.

Totes aquestes reflexions destaquen, per damunt de tot l’efecte del mal anomenat “vot útil” que, a més a Lleida, va fer que fos totalment inútil per al PSC però, en canvi, va facilitar el diputat del PP, perdent vots respecte al 2004 però aprofitant la devallada de la resta de l’esquerra. Per tant, a Lleida, aquesta crida al vot útil per part del PSC ha facilitat la tornada del candidat del PP, Jose Ignació Llorens, al Congrés de diputats. Coses del vot útil / inútil…

Blocs: Jordi Guillot; Ja que hi som ; Raül Romeva ; Lluís Suñé ; Joan Herrera

Finalment, el que avia de ser una festa ha estat, desgraciadament, enterbolit per qui vol marcar l’agenda política amb les armes.

Des d’ICV-EUiA volem transmetre el condol als familiars de la víctima mortal i em suspès els actes de tancament de campanya

ICV-EUiA CONDEMNEM L’ATEMPTAT D’ETA I FEM UNA CRIDA A VOTAR MASSIVAMENT I SENSE POR

Ja davant els mitjans, he condemnat l’atemptat terrorista perpetrat per la banda terrorista ETA d’aquest migdia al País Basc.

Crec que la millor resposta a l’atemptat terrorista és que el proper diumenge sigui una jornada democràtica on els ciutadans i ciutadanes anem a  vota i en aquest sentit faig una crida a tota la ciutadania a fer-ho de forma serena, sense por i de forma massiva. També una crida a la unitat de totes les forces democràtiques davant del terrorisme.

Com a gest de solidaritat amb els familiars, amics i companys de partit de la víctima, la formació ecosocialista ha suspès tots els actes de tancament de campanya previstos per aquesta tarda i pel vespre a Andorra i a La Seu d’Urgell, al mateix temps volem transmetre el condol i la nostra solidaritat als familiars de Isaias Carrasco.

Participaran: Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida, Josep Mª Carles, regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Acte de Cloenda de ICV-EUiA a Andorra

Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i el Partit Verds d’Andorra amb motiu del final de campanya de les Eleccions Generals a l’Estat Espanyol, us convidem a l’Acte Central de Campanya al Principat d’Andorra.

Amb les intervencions de:

- Josep Antoni MORENO Cap de llista al congrés de diputats per Lleida
- Josep Mª CARLES Regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell
- Isabel LOZANO Presidenta del Partit Verds d’Andorra

Cada dia es desplacen uns 2.000 treballadors  de l’Alt Urgell a Andorra per treballar en unes condicions laborals que vulneren les normes i els drets internacionals, donat que tots els treballadors andorrans pateixen una greu falta de garanties legals, com la llibertat sindical, el dret a vaga i la consagració de l’acomiadament lliure. Per a tots ells, reclamen unes pensions dignes i l’increment de les prestacions socials de la Llei de residents a l’estranger.

En aquest acte participaran Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida; Josep Mª Carles, 3r candidat i regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell; i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Hora: 17:00 hores
Lloc: espaiobert. Seu del partit Verds d’Andorra (carrer Ciutat de Consuegra Ed. Orió 1era Planta - Andorra la Vella).

Tothom esta convidat al acte!

Fem una crida a la rebel·lia de totes aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el bell somni de l’esquerra d’una societat i un món més just i igualitari, lliure, solidari i sostenible.

Una crida al vot a ICV-EUiA, doncs només el creixement d’ICV-EUiA és la garantia del catalanisme d’esquerres exigent a Madrid.

ICV-EUiA representa el catalanisme d’esquerres que permet avançar nacionalment en l’autogovern.

Faig una crida a la gent catalanista i d’esquerres a votar ICV-EUiA, la força que representa el catalanisme valent, exigent, la que defensa els drets nacionals de Catalunya i que somia un país lliure.

Aquesta legislatura hem d’acabar amb el victimisme i la resignació. El victimisme dels que diuen que a Madrid tenim sempre les de perdre; la resignació dels que diuen que ja hem perdut la batalla de l’Estatut

El PP ja ha estat derrotat. Votar per resignació o per por no ens farà un país més lliure, ens farà més dependents d’uns socialistes que no desenvolupen l’Estatut i han renunciat al federalisme

Nosaltres no representem al català emprenyat, tampoc a l’optimista ingenu i confiat, nosaltres representem al català crític, exigent i lluitador.

El PSC no és independent de Madrid, hi està supeditat, no té les mans lliures. Votar PSC és votar Zapatero, que ja té la victòria feta. Però Zapatero per si sol no garanteix cap avenç en l’autogovern. És més, el PSOE ha afirmat que l’Estat de les autonomies s’havia tancat amb les reformes dels Estatuts

Som la única força d’esquerres i catalanista útil. I així ho indiquen les enquestes: ICV-EUiA és la única força d’esquerres catalanista que augmenta en intenció de vots. Avui estem més a prop que mai d’obtenir el diputat per Lleida.

Som els únics que parlem clar, amb propostes valentes, com l’el·laboració d’un pla de xoc “Pobresa zero”, universalitzar l’escolarització gratuïta de 0 a 3 anys, incrementar la pensió mínima contributiva fins al salari mínim i un pla de xoc contra el frau fiscal, l’exigència del traspàs de Rodalies i Regionals, la reforma federal de l’Estat amb el reconeixement del dret a decidir de Catalunya com a nació, l’augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros, de combatre la precarietat laboral i incrementar la despesa pública d’habitatge fins al 2% del PIB, l’elaboraració una llei d’estalvi i eficiència, una d’energies renovables, i d’una de mobilitat sostenible en lluita contra el canvi climàtic, de la derogació dels acords amb la Santa Seu, de l’impuls de la llei de despenalització de la interrupció voluntaria de l’embaràs de forma lliure i gratuïta i de l’eutanàsia, aixi com la de donar el dret de vots a les persones migrades, entre d’altres.

El proper 9 de març és el moment de recuperar el somni de l’esquerra. L’esquerra que fa possible governs d’esquerra i polítiques d’esquerres.

Recuperem el somni de l’esquerra. Parafrasejant Albert Camús: “rebel·lar-se és existir”. El 9 de març cridem a la rebel·lia de totes aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el bell somni de l’esquerra d’una societat i un món més just i igualitari, lliure, solidari i sostenible.

Tenim la convicció, l’energia, la determinació de fer-ho possible amb el vostre suport.

Zapatero no representa el somni de l’esquerra davant un Rajoy xenòfob totalment a la dreta més extrema

Ahir vam poder assistir, per no dir patir, a un altre cara a cara entre Zapatero i Rajoy que no representa gens els sentiments de Catalunya.

Per un banda, davant uns atacs gairebé xenòfobs sobre la immigració i davant uns atacs directes contra Catalunya per part del Sr. Rajoy, el Sr. Zapatero no va saber respondre adequadament, va amagar les seves propostes (les té?) i va recórrer a exemples domèstics sense concretar com pensa afrontar aquests importants reptes per al nostre futur:

Aquestes qüestions requereixen propostes concretes i valentes. Davant la xenofòbia i catalanofobia del Sr. Rajoy no caben discursos buits de contingut, calen solucions concretes i valentes. El Sr. Zapatero no representa, de cap manera, el somni de l’esquerra.

I per un altra banda, donat que encara així, Zapatero va ser el clar guanyador del cara a cara, ara ja no hem de tenir cap por a que pugui guanyar el PP i que “tornin ells”. Per tant, ara ja podem anar a votar sense por, anar a votar lliurement segons ens dicti la nostra consciència.

Ara, per la gent que creu en una societat i un món més just, solidari, igualitari i sostenible, és el moment de recuperar el somni de l’esquerra. Ara és el moment de rebel·lar-se votant ICV-EUiA.