Crisi catalanista

Crisi catalanista

Darrera modificació: 05/08/08 10:37:08

Data creació: 04/02/07 08:16:59

Els dos partits catalanistes (diguem-ho així) ja entraven en el procés estatutari amb diferències importants entre ells, des d'acords rebutjats pels dos costats a una certa lluita per un segment aparentment comú de l'electorat. Però n'han sortit absolutament enemistats.

Des del meu punt de vista la cosa ha anat així:

1. L'Artur Mas va arribar a un pacte sobre l'Estatut amb ZP dolent per Catalunya. És un mal estatut, queda molt curt però semblaria que ZP s'hauria compromès d'alguna manera a ser generós en l'aplicació o potser (o a més) a facilitar un acord CIU-PSC a la Generalitat.
2. ERC no va voler reaccionar davant d'un mal text. Va centrar les crítiques en CIU (merescudes, d'altra banda) quant el principal artífex va ser el seu soci ZP. Però tombar l'estatut els representava perdre el govern i no s'hi van atrevir fins que les bases els van obligar.
3. L'Estatut es va aprovar en referèndum amb una pila de mentides sobre la seva bondat. De fet, tampoc recordo una campanya gaire enèrgica d'ERC, per un estatut que no es cap avenç sobre l'anterior
4. Aprovat l'estatut, al setembre va arribar la prova del cotó: la disposició addicional que fixava unes inversions durant set anys va caure estrepitosament quan en Solbes va retallar el volum de les inversions territorialitzables. És a dir, que l'estatut, a més de ser curt, estava mal redactat, mal lligat.
5. Cop per partida doble: el nou finçament no es negociarà fins el 2009 segons en Solbes. Malgrat això, tots els partits concorren a les eleccions amb propostes que tiren del millor finançament (ni és millor, ja que tal com ha quedat,  està tot per negociar,  ni es negociarà en almenys dos anys). El que és més sorprenent es que ningú explica perquè és millor.
6. Arriben les eleccions i tant CIU com ERC es volen casar amb en Montilla. Com tots sabem, en Mas es va quedar amb un pam de nas perquè en Carod ja ho tenia lligat (potser és la torna d'en Montilla a la ganivetada que el PSOE va clavar al PSC i al tripartit negociant l'Estatut amb en Mas). La divisió entre CIU i ERC es va fent més i més profunda, una ferida que no es veu intenció d'arreglar des de cap d eles dues formacions.
7. Arriba la setmana de la calçotada: ni uns ni altres en el fons volen aprovar una proposta sobiranista. A ERC se li podria trencar el govern i CIU tem pel seu electorat (incomprensiblement, CIU té més votants sobiranistes del que la seva direcció vol admetre). Total, foc d'encenalls amb l'únic objectiu d'enxampar el contrari, d'enfonsar-lo. CIU parla de moció de censura i sol.licita l'expulsió d'ERC, en la mateixa linia que el PP. Per la seva banda, en Carod reafirma el suport al govern, desautoritza en Vendrell i la realitat és que el suport a Montilla, nacionalment parlant, és gratis.
   
8. En Maragall surt del seu silenci per trencar molt especialemnt contra Zapatero. No és que no sigui cert el què explica, però sorprèn que el President de la Generalitat en aquell moment acceptés el xantatge tal com ho va fer, mentint sobre les motivacions de no presentar-se i sobre la bondat de l'Estatut.

Cal dir que el TC pot tombar l'estatut perquè només és una llei orgànica. Això forma part de les regles del joc, a les quals ens vam referir i cenyir per poder reformar l'estatut. Un altre problema és que Espanya tingui la salut democràtica a l'UCI i pugui tombar l'estatut sense ser inconstitucional. Però és l'excusa perfecta per no haver d'admetre que vam aprovar un mal estatut. Ni CIU ni ERC (molt menys PSC o ICV) han volgut explicar clarament com n'és de fluix. I ara dóna molt més rendiment lamentar-se que el TC pot anar contra la voluntat dels catalans. Sí que és legítim, des del meu punt de vista,  plantejar que si el TC el retalla encara més, caldria un segon referèndum. De totes maneres, la retallada que l'ha deixat inútil la va patir al Congrés.

I els dos partits continuen amb tàctiques partidistes de curta volada que l'únic que busquen és perjudicar el contrari. És lamentable que CIU i ERC es tractin d'enemics. L'únic enemic és l'espanyolisme, i avui dia el tenim tant a Madrit com a la Generalitat.

El que no entenc és què hi pinten els happy flowers d'ICV, que ni són d'esquerres ni ecologistes.