Si els feu callar, cridaran les pedres.
Comencem la Setmana Santa, Dijous Sant és el pòrtic dels tres dies pasquals, Divendres, Dissabte Sant i el diumenge de Pasqua, la festa més gran i important de l'any. Celebrem la mort, sepultura i resurrecció de Jesús, no només com a record, sinó que, fent-se memòria, s'actualitza per a nosaltres la seva Pasqua.
I la Setmana Santa comença aquest diumenge, amb el diumenge de Rams.
Quan Jesús es disposava a entrar a la capital, a la ciutat de Déu, molta gent arribada d'arreu del país, i segurament acampada a l'indret entre Betània,
l'Hort de les Oliveres i les portes de les muralles, s'engresquen i l'acullen i acompanyen com el qui ve en nom de Déu. Motiu de joia, de festa popular, d'aclamació amb lloances i amb rams. La fama de Jesús ja s'havia escampat per molts indrets. Segur que els apòstols quedaren sorpresos i molt contents, devien pensar que això anava molt bé.
Però els fariseus, barrejats amb la multitud, volen fer callar la gent, i Jesús els respon: "Us asseguro que si callessin aquests, cridarien les pedres".
Aquest diumenge, molts també sortirem al carrer, a la plaça, davant de les nostres esglésies parroquials, catedrals, santuaris, amb rams, palmes, llorer, olivera... a les mans, i també aclamarem Jesús. Per què?
Un diumenge de Rams, després de la benedicció, breu processó i missa, anant pel carrer, darrere alguns que es consideraven els savis del poble, vaig escoltar aquest comentari: "No sé per què a tanta gent li agafa aquesta febre d'anar amb rams a recordar un fet de fa tants anys; si ho fan els de l'olla (els de missa), encara ho entenem, però els altres...".
Reflexionant-hi, em sembla el ressò del desig dels fariseus: que, de Jesús, no se'n parli i menys amb sentit de festa, i menys encara tanta gent. I recordo que en el full de Pasqua de la parròquia, comentava el fet escrivint:
"Si nosaltres avui no aclaméssim Jesús amb joia com el qui ve en nom de Déu, les pedres antigues del campanar i de l'església ho farien, perquè ho manifesten d'una manera permanent; però també les pedres d'aquesta plaça, si un dia no hi vingués ningú, podrien cridar aclamant el Senyor. Millor que ho fem nosaltres i les noves generacions! De qui depèn que sigui així?
Avui potser ens trobem amb algun col·lectiu que pensa que és millor no parlar de Jesús i menys aclamar-lo, perquè no són creients o poden pensar encara, parodiant Carles Marx, "que la fe és l'opi del poble", "la seva alienació o il·lusió que els allunya de la transformació del món". Caldrà mostrar que no hi ha res més transformador que l'amor rebut, viscut i actualitzat com a servei i responsabilitat amb l'amor i la força de Jesús de Natzaret.
Ara bé, hi ha grups de creients, alguns amb comunitat, altres sense comunitat de referència, a qui els sobren algunes manifestacions públiques i més massives de la fe, malgrat siguin realitzades amb dignitat, sobrietat i respecte. Voldrien la proclamació de la fe a l'interior dels temples i a les sagristies. I ho fan argumentant respecte a les altres religions i als no creients. El respecte a tothom, sempre. Però una manifestació pública de la fe no té perquè esdevenir ni signe d'una Església triomfalista, ni de poc especte a altres opcions. Al contrari, és manifestant la pròpia identitat que es pot dialogar; és expressant la fe en Jesús que es pot fer memòria de la seva proposta alliberadora i salvadora per a tota persona. És recordant i actualitzant la memòria de la passió i mort de Jesús des d'un vessant religiós-cultural-popular, que el Senyor es pot mantenir en la memòria del poble al qual ha donat identitat, valors, capacitat de convivència, de servei al bé comú, obres d'art...
Ell, Jesús, no es va quedar a les sinagogues o cases religioses d'aquells pobles, o al temple. Ell anava pels carrers i les places, i s'acostava a tothom.
És bo escoltar de nou en els inicis de la Setmana Santa: "Si vosaltres calleu, parlaran les pedres".

+Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona
 o-o-o-o-o-o-o-o-o

PARAULA DE DÉU
Diumenge de Rams
Primera Lectura
Is 60, 4-7
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre, em desvetlla l'orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Segona Lectura
Fl 2,8-11
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.


Evangeli de la Benedicció de Rams
Lc 19,29-40
En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: "Aneu al poble d'aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l'ha de menester". Els dos que Jesús enviava se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: "¿Per què el deslligueu?". Ells respongueren: "El Senyor l'ha de menester". Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.
A mida que Jesús avançava, estenien els mantells pel camí. Quan s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d'alegria, començà a lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: "Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt".
Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: "Mestre, renya els teus seguidors". Ell respongué: "Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres".

o-o-o-o-o-o-o-o-o-o

COMENTARI
DIUMENGE DE RAMS
La festa és un relat profètic, també per al nostre temps. Jesús, el Senyor, entra muntat sobre un animal de càrrega, aclamat per la multitud. Resulta, però, un triomf efímer. Fa pensar en el cor dels àngels que cantaven el "Glòria" acompanyant els pastors a la cova de Betlem: "Trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora". Ben diferent del que s'haurien imaginat. Els àngels són l'anunci del Regne nou que comença a edificar-se entre nosaltres segons els paràmetres de Déu que no són els nostres, fa niu en el cor dels infants que porten rams i palmes.
El regne que la multitud espera no és el de la Bona Nova que Jesús predica. El Regne de la fe en Jesús s'inaugura a la creu. Demana la renovació del cor, la sinceritat, la solidaritat, la senzillesa, la joia de fer bé..., en definitiva: és el camí de la Veritat. No és estrany que ensopeguem sovint. Les lectures que es proclamaran en la missa que celebrarem de retorn a l'església desfan les bambolines dels esquemes humans; són testimoni de l'Amor que agermana una mateixa família, la família dels fills de Déu.

+Mons. Jaume Camprodon i Rovira
Bisbe emèrit de Girona

ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES DE l´EVANGELI.

Recomanacions especials sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.  
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14

”SAPIGUEU, EN PRIMER LLOC, QUE NO HI HA CAP PROFECIA DE L’ESCRIPTURA QUE PROCEDEIXI DE LA PRÒPIA INTERPRETACIÓ; QUE MAI LA PROFECIA NO HA ESTAT PROFERIDA PER VOLUNTAT HUMANA, SINÓ QUE ÉS IMPULSATS PER L’ESPERIT SANT, QUE ELS HOMES PARLAREN DE PART DE DÉU”

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO


DESTINATS A UNA GRAN MISSIÓ.


Creats per Déu, instruments del seu projecte del cosmos físic.
Estem destinats a una gran missió.
Però hem de passar per la prova.
Jesús és el camí, cal seguir les seves petjades per santificar-nos.  

I per què ens hem de santificar, que vol dir això?
Doncs Jesús ens convida a convertir-nos, per poder viure amb Ell permanentment, eternament; per tant, no podem pretendre viure amb els mateixos paràmetres egoistes a que estem acostumats a viure, hem de fer l'esforç de seguir els seus consells evangèlics, per esdevenir membres del Regne de Déu, on l'amor, la pau, la fraternitat i la comunió amb Ell, ens ha de transfigurar a la seva semblança.


Escoltem sant Joan! Amb quina seguretat va escriure en la seva primera epístola: ”Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!...Estimats, des d’ara som fill de Déu” (1 Jo 3,1-2; vegeu 3,10; 5,2). Per a ell aquesta crida no és una paraula vana, sinó que tradueix ben manifestament una realitat viscuda. Està unida estretament a l’encarnació del Verb, a la qual retorna sense parar al llarg de la mateixa epístola.
Recordem les paraules de la missió confiada pel Senyor a Maria Magdalena el matí de la seva resurrecció: ” Vés a trobar els meus germans i digue’ls: Me’n pujo al meu Pare i vostre Pare, al meu Déu i vostre Déu” (Jo 20,17).

El mateix passa amb sant Pau, ho proclama, insisteix i afirma amb energia, que tot cristià ho esperimenta en ell mateix, indubtablement. Rellegim almenys, els dos textos essencials, per més coneguts que siguin.
”Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.  Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.(Rm 8,14-17).
”Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.  I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!».  Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.(Ga 4,4-7).

La forma d’actuar i viure com a cristià sempre estarà adornat amb els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig,  pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

Alceu els ulls al cel
i mireu: qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva potència
i tan robusta la seva força,
que mai no en falta cap.

Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar-hi.
Is (40,26; 45,18)

La FE és una resposta a la Paraula de Déu.
És l'acceptació complaguda del requeriment d'amors que ELL ens fa, de la proposta que ens fa ser el nostre company de viatge en el camí de la vida i l'amic entranyable del nostre cor.

Nosaltres creiem que a Israel el nostre Creador, començar de purificar i elevar la marxa de l'home cap a la Veritat.
Es manifestà a la humanitat i es lligà al seu destí per revelar-li la seva glòria, això és, que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el Fill unigènit (Jo 3,16)

Unint-se a la humanitat, el diví company de ruta obre diàleg amb ella a mesura que la va trobant. S'hi insereix i li dóna una nova direcció. Des de llavors hi ha un nou principi, els efectes del qual es van sentint lentament, però de manera inexorable.

La revelació de Déu produí un fenomen únic al món: el messianisme; l'home esperava alguna cosa de Déu. Es clar que tothom anhela redempció, i que totes les religions són de redempció. Però únicament a Israel hi havia el convenciment que aquesta redempció consistia en una alliberació de la nostra infidelitat humana i doncs, del pecat.
Igualment, només Israel tenia el convenciment que la redempció és realitzava en la història del seu poble.

Així la Paraula de Déu és revelarà al món amb la FE d'Abraham, amb el COMPROMÍS de Moisès, amb la FERMESA dels Profetes, amb l'ESPERANÇA de Maria, i definitivament amb JESÚS de Natzaret.
JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA. (Jo 14,6)
JO ESTARÉ AMB VOSALTRES DIA RERA DIA FINS A LA FI DEL MÓN. (Mt 28,20)

La FE en JESUCRIST té derivacions formidables en el nostre capteniment. Ella ens forneix d'unes llums i una força, d'unes fonts d'inspiració i de generositat, que ens fa capaços com el qui més per ajudar la Humanitat a inventar, i practicar l'ètica que reclama la vida en cada moment.
En aquest món només es treu allò que se substitueix. I per això cal treure el mal substituint-lo pel bé.
Cal treure la pobresa amb més justícia. Cal desbancar l'esclavitud amb la llibertat. Cal foragitar la ignorància amb la veritat. I cal canviar tanta tristesa i desànim com aclapara el cor dels homes amb el perdó, la pau i l'alegria.

"Déu volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant a pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist". I així Jesucrist és el testimoni fidel i el primer ressuscitat d'entre els morts. Jesús és la primícia de tots els qui estem cridats a participar finalment, amb plenitud, de la vida, la llum i la veritat que només Déu ens pot oferir.

correu: cercleestudis@gmail.com

CERCLE D'ESTUDIS DE LA BÍBLIA

De la Paraula revelada, a la Història encarnada.

Aquesta web vol ser útil a qüestions de FE i animar-nos mútuament a l'Esperança i a l'Amor a que tots estem cridats.

Amb el tràfec quotidià potser hom no disposa d'un temps adequat per parlar i aprofundir sobre aquests temes, aquella pregunta que no has gosat a fer, o no hi has trobat el moment oportú.
Aquí amb uns pocs minuts disposareu com d'un oasi de repòs que us pugui ajudar a retrobar-vos, com un taller de treball per poder ajustar, afinar i harmonitzar el "que som", "el ser conscient" en la relació amb hom mateix, en la relació amb les persones, amb la natura, i amb Déu.

El breu temps de que disposem en aquest món, pugui ser viscut plenament amb sentit de quelcom positiu que ompli la nostra vida. Si més no, saber posar humilment els nostres talents, a disposició d'Aquell qui ens n'ha fet el do.

Quantes vegades potser hem pensat que el nostre viure rutinari, és un viure sense sentit, que gastem els minuts, les hores i dies, sense adonar-nos que per senzilla que pugui ser la nostra vida, podem viure-la plenament si tenim l'art de no deixar-nos perdre la bellesa del moment present, que és l'únic que existeix.

Membres de l'Associació Bíblica de Catalunya.
E-mail:cercleestudis@gmail.com

Tenir set, ganes de treballar i posar-se en camí.  
Comença una cosa nova quan sentim un desig gran, quan tenim set de Déu els camins apareixen.

La set ens il-lumina i ens obre camí.
El salmista ens diu una cosa important sobre la manera de treballar en i amb grup bíblic: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Sl 63,2).
Quan una persona anhela Déu, com si fos la mateixa respiració, acaba trobant-se Déu pels corriols de la vida (Sl 42-43), fins i tot quan podríem tenir la sensació del profeta Jeremies, que molta gent prefereix una altra mena de –deus d’aigua- : “El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua” (Jr 2,13).

Avui constatem en el nostre món globalitzat que hi ha molta gent que té set de la Paraula de Déu,  però no troba els camins per arribar a la font: no es consideren preparats per a aquesta tasca o ho veuen com una empresa per a gent –selecta-, per a especialistes, per a aquells que tenen molt de temps per perdre.... o aneu a saber què.
El cas és que no s’atreveixen a entrar a aquest bosc misteriós, no tenen coratge per endinsar-se dins aquesta mina que amaga tresors de valor incalculable i que fins hi tot quan es troba a l’abast de la mà –hi ha moltes cases que tenen una Bíblia-, la fan servir de decoració, per fer bonic, i no pas de brúixola per orientar-se en la confusió de la vida; hi ha molta gent que no s’atreveix a obrir-la i a llegir-la.

Podem llegir la Bíblia a casa, individualment, però també podem treballar junts i llegir-la en grup. Una cosa no està pas renyida amb l’altra: es complementen mútuament. Com més es prepara una persona individualment, el grup bíblic es torna més ric i t’introdueix a dimensions noves, insospitades.

Poseu-vos en camí, Entrar en un grup bíblic i escoltar la Paraula de Déu ens introdueix en un dinamisme que no ens permet ni somniar quina serà la meta definitiva. És un procés que ens captiva. Feu-ho i ho veureu.

correu: cercleestudis@gmail.com