Barris de Montblanc
 |
Seleciona el barri que vulguis per consultar-ne informació, clicant damunt de la imatge
|
Barris de Montblanc en la història |
La societat civil de la nostra vila ha tingut, de sempre, la seva màxima expressió en les entitats i associacions i en els barris. Malgrat el pes històric, social, cultural i religiós que han tingut i tenen aquests darrers en la gran història de Montblanc, la seva crònica és avui en dia encara una tasca pendent de realitzar. Només disposem d’alguns estudis molt parcials i fragmentaris; i els grans autors de les històries de la nostra vila s’hi refereixen de passada.
Els primers documents que constaten l’existència a Montblanc dels barris com a institucions organitzades daten del segle XVII. Els barris s’havien constituït, en aquesta època, com una agrupació de cases, de famílies, en funció de la seva localització geogràfica.
En aquella època, els barris tenien un pes social i religiós molt important, que compartien amb els gremis i les confraries. Els barris constituïen un pas intermig entre la família i el municipi. La institució del barri, com a tal, portava a terme funcions lúdiques o festives, religioses i també socials i pietoses. Cada barri tenia la seva capella, el seu sant patró, els procuradors, etc.
Els primer barris documentats són, per ordre alfabètic: Mare de Déu dels Àngels, sant Cristòfol, sant Domènec, sant Miquel, sant Roc, santa Anna i santa Tecla.
El seu pes social va anar augmentant al llarg dels segles. Durant el segle XVIII hom constata la seva presència activa en tots els esdeveniments socials i religiosos que es celebraven a la vila.
El moment, però, de major dinamisme va de finals del segle XIX fins al 1936. Els barris esdevenen els grans motors culturals, festius i folklòrics de Montblanc. Fruit d’aquest dinamisme és la creació, l’any 1920, del barri de la Mare de Déu del Carme, escindint un fragment del de Sant Miquel.
La societat civil montblanquina va quedar profundament afectada per la Guerra Civil, per la crisi econòmica de la postguerra i pel control social que va exercir el règim franquista. Els barris van perdre gran part del seu patrimoni la nit del 19 al 20 de juliol de 1936, quan es van cremar o destruir totes les capelles.
Malgrat això, l’expansió urbanística iniciada a Montblanc a partir del 1960, derivada del procés d’industrialització de la població, va comportar la creació de nous barris. A primers dels anys seixanta els veïns del barri de Vilasalva van portar a terme tràmits per convertir-se en barri. Aquells esforços fructificarien anys més tard, el 1983, amb la creació del barri de la Mare de Déu de Montserrat.
Al mateix temps es creava el barri de sant Maties. Inicialment es tractava d’una urbanització destinada a habitatges populars. Es va començar a construir el 1964 i els primers veïns hi van poder anar a viure el 1968. De sempre el barri de sant Maties ha tingut un marcat caire social i integrador.
Els anys 1970 es va construir la urbanització de les Arcades. Un projecte innovador que obria la vila cap a la banda de ponent. A finals d’aquesta dècada, el 1978, la urbanització es convertia oficialment en un barri més de Montblanc.
Paral·lelament, el final del règim franquista i la incipient democràcia permetien que els barris tradicionals anessin reprenent poc a poc la seva antiga dinàmica. Els barris, però, no seran ja mai més com els d’abans de la guerra. La nova dinàmica social fa que els barris perdin per sempre més bona part del seu esperit religiós i es concentrin en els aspectes lúdics, festius i culturals.
Una data clau en el ressorgiment de la societat civil montblanquina i especialment dels barris va ser l’any 1981. La celebració dels actes commemoratius del 75 anys de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra va suposar una empenta increïble per a la dinàmica social de la vila. El 1982 i 1983 els barris van tornar a organitzar activitats al carrer per celebrar els seus patrons.
En aquesta mateixa època, l’expansió urbanística de Montblanc cap a llevant originava la creació del barri de Santa Clara, amb epicentre a la plaça dels Bastoners i als carrers Pintor Potau i Dionís Mestres.
Per últim, la darrera gran fornada de barris té a veure amb l’espectacular desenvolupament urbanístic que experimenta Montblanc a partir de la segona meitat de la dècada dels anys noranta. En aquest context, estan iniciant el seu camí, al migdia de la vila, els barris de Vinyols i Nialó. I tot just al moment de tancar l’edició d’aquest escrit es preveu la creació del barri de sant Joan, a ponent.
Text extret del llibre "Els Barris de Montblanc" de Gabriel Serra Cendrós. |
