Els Espais Naturals del terme municipal de Montblanc
El territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme. El terme municipal, que té una superfície de 9.214 ha, està format en un 80 % aproximadament per sòl erm i forestal, un 15 % per sòl agrícola i la resta per sòl urbà. Aquestes proporcions ens indiquen la importància que els espais naturals tenen en el conjunt del terme municipal. El sòl agrícola es troba situat principalment en terrenys de poca altitud prop del riu Francolí i Anguera. Les àrees forestals es situen en terrenys d'altitud més elevada en les zones de les muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.
Les muntanyes de Prades
El terme municipal de Montblanc és el municipi que té més extensió (3.525,47 ha) de la zona PEIN de les muntanyes de Prades formada per 18 municipis que pertanyen a 5 comarques diferents (la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues). Les muntanyes de Prades és un massís muntanyós que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana format per un extens conjunt de serres, altiplans i barrancs on el seu punt més alt es troba situat al tossal de la Baltasana (1.201 m) en el terme municipal de Prades. Es tracta d'una zona amb una elevada diversitat biològica on hi trobem ecosistemes únics a Catalunya, i espècies que tenen aquí el seu límit de distribució o que en són endèmiques. El terme municipal de Montblanc es troba situat a la zona nord-est d'aquest massís. En ell hi trobem barrancs imponents com el de la Vall, el de la Baridana o el de la Pasquala, altiplans com els Plans de St. Joan, punts culminants com els Cogullons o la Mola de la Roquerola i dos nuclis de població: Rojals i el Pinetell.
En aquesta zona trobem comunitats vegetals d'alt interès com les teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus baccata), espècie protegida a Catalunya, prop de la mola de la Roquerola. També trobem la comunitat d'alzinar litoral en zones com l'obac de la Vall, comunitats arbustives com les brolles d'eriçó a la zona dels plans de St. Joan, vegetació rupícola, i espècies interessants de ribera al barranc de la Vall. Respecte a la fauna, a la zona s'hi superposen espècies mediterrànies amb elements medioeuropeus. Hi destaquem la presència d'espècies rupícoles d'ornitofauna com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc (Bubo bubo) que viuen en zones com els obacs de la Vall o la mola de la Roquerola. Respecte als rèptils trobem espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), i la serp d'aigua (Natrix natrix). Espècies interessants d'amfibis que hi habiten són la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per la legislació. També és important destacar les espècies d'invertebrats cavernícoles, la majoria d'elles endèmiques, que habiten en les nombroses coves i avencs del terme.
Respecte al patrimoni arquitectònic i arqueològic, hem de destacar que en la zona de les muntanyes de Prades que correspon al terme de Montblanc es situen 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturalista i esquemàtic declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO; conjunts de gravats rupestres; jaciments paleolítics, neolítics i de l'edat de bronze; pous de gel com els que es situen al barranc de la Pasquala; ermites de muntanya com la de Sant Joan; antics molins fariners i paperers; i masos de muntanya.
Per la zona passa un sender de Gran Recorregut, el GR 171, que ens permet conèixer una bona part del patrimoni natural de la zona. El sender, que es pot agafar a la població de Montblanc, recorre tot el barranc de la Vall, passa per la pedania de Rojals, pel llogarret del Cogullons on existeix un refugi de muntanya propietat del Club Excursionista de Montblanc, i es dirigeix fins la població de Prades passant per la taula dels Quatre Batlles i la Mola d'Estat.
La serra de Miramar
La Serra de Miramar és una relleu calcari diferenciat que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana d'uns 30 km de longitud que segueix la direcció NE-SW, situada entre els rius Francolí i Gaià. Hi destaquem el tossal Gros (862 m), tossal diferenciat de la serra que conté una zona PEIN degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i les brolles. També presenta una elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns rèptils de gran interès com la bívia (Chalcides bedriagai). La zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartida entre els municipis de Figuerola del Camp, Montblanc i Barberà de la Conca.
En aquesta zona hi trobem altres indrets d'interès a part del tossal Gros. Un d'ells és la visita a la zona on es situava l'antic poble de Prenafeta amb les ruïnes del castell i les restes d'una petita església del segle XIII que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 també hi trobem la pedania de Lilla.
