Després de totes aquestes activitats hem començat a realitzar el mural del menjador. hem utilitzat els dibuixos de les bèsties, dibuixos de nosaltres mateixos amb el barret i el mocador de la patum ( talment com si estiguéssim allà) i algunes traçades de pintura "tempera" per fer la plaça del poble.
Si encara no heu vist que xulo ens ha quedat, entreu al menjador, és el primer mural, entrant a mà esquerra!!

UNA PINZELLADA D'INTERÈS:

*La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que es celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia.
L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada "Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat" per la UNESCO*

I SI US VE DE GUST SABER UNA MICA MÉS SOBRE AQUESTA FESTA.... AQUÍ TENIU LA WEB OFICIAL DE "LA PATUM" : http://www.lapatum.cat
( ÉS DIVERTIDA I INTERACTIVA!! ENTREU-HI!! )

Pizzes de EP1 i la Margarida

Com ja és sabut, monitors i monitores ens dediquem, entre altres coses a acompanyar durant el dinar les vostres criatures. Socialment, potser, no es dóna la suficient importància a aquesta tasca, sobretot si no es tenen en compte els aspectes emocionals i afectius que giren al voltant del fet de dinar. Explicarem perquè:

El primer vincle afectiu que es crea quan naixem, en condicions normals, es dóna amb la mare en el moment de l'alletament, és a dir, quan alimenta el nadó i quan té cura de la higiene d'aquest. Aquests moments tant íntims, com l'alimentació, el bany, la son..., són moments de gran proximitat física, i s'estimulen els sentits del nadó, el tacte, la vista, l'oïda, l'olfacte..., i proporcionen al nadó una gran sensació de plaer i seguretat, en definitiva, s'estan cobrint les necessitats primàries bàsiques per al bon desenvolupament físic, emocional i de la personalitat, és a dir, desenvolupament integral.
És cert que amb el temps, aquestes necessitats bàsiques s'amplien i són més complexes, apareixen altres persones properes amb les quals també crearà aquests vincles afectius, però les necessitats bàsiques primàries, l'alimentació, la higiene, la son..., continuen sent un espai íntim i delicat, molt lligat a les persones de més proximitat familiar, i amb les que s'esdevenen els vincles afectius més forts.
És per tot això que el fet de dinar fora de casa, amb persones alienes, oferint inclús aliments desconeguts per a ells i elles, pot esdevenir un moment crític que pot provocar emocions i sensacions negatives: inseguretat, por, enyorament del pare i la mare, rebuig, desconfiança....
Per nosaltres, doncs, l'estona de dinar, de posar a dormir les vostres criatures, l'espai de joc, ha de ser un espai càlid, tranquil, segur, on prèviament s'haurà fet un treball per establir uns vincles afectius satisfactoris, on a part de cobrir unes necessitats físiques bàsiques, també es cobreixin unes necessitats emocionals que també els facin sentir segurs i els proporcionin una sensació de plaer.
Així doncs, durant el període d'adaptació de les criatures d'EI3, les monitores entren a l'aula durant les estones lectives, d'aquesta manera es va establint aquest coneixença que poc a poc, es convertirà en vincle i alhora, referents essencials en el seu dia a dia. Una vegada existeix aquesta relació estreta, treballar uns bons hàbits ens resultarà més fàcil. Com? Creant rutines molt ben definides, anticipadament explicades i posades a la pràctica pacientment, creant un clima de confiança, establint uns límits clars, amb seguretat i fermesa però també amb amor, exigint a cada criatura allò que se li pot exigir en cada moment, segons el seu ritme, el seu moment maduratiu, la seva vivència personal. Només un petit consell: no tinguem pressa!

A primària la figura del monitor o monitora ja és un referent molt clar, establir un bon vincle afectiu és molt més fàcil, per tant, el treball d'hàbits és molt més fluït, intentem que els propis alumnes prenguin part d'aquests aprenentatges i de les reflexions que els acompanyen, és un treball cooperatiu i no autoritari.

Les vivències al voltant d'una taula, en l'àmbit familiar ens acompanyen al llarg de tota la vida, són un espai de diàleg, de compartir i fins i tot de les discussions més acalorades, sobretot en l'adolescència.

"Sempre més els moments viscuts durant els àpats romanen en el record dels adults, quan anem a dinar a casa els pares i sentim aquella olor dels canalons o l'escudella de casa..., evoquem la nostra infantesa, recordem els "mimos" i les cures que les nostres mares i els nostres pares tenien amb nosaltres, i ho recordem amb enyorança".

El millor del temps de migdia del Patronat és quan venen a veure'ns antics alumnes i ens diuen "QUINS BONS RECORDS EN AQUEST MENJADOR".