Inici
Mapa web

::Inici >Poly Jarauta, Gerard Molina de Cool Frog

Poly Jarauta, Gerard Molina de Cool Frog

Guitarristes i veus d'un dels power trio actuals més creatius,

“LES NOSTRES MENTS SÓN DISSOLUTES, ECLÈCTIQUES, DIVERTIDES” … I CONVINCENTS

Magic Pop ha aconseguit entrevistar a dos dels músics més emblemàtics i creatius del panorama actual del pop, Poly Jarauta i Gerard Molina, guitarristes i veus dels Cool Frog. El que llegireu a continuació és el que ens han explicat les seves ments “dissolutes, eclèctiques i divertides”, un testimoni, en definitiva, absolutament convincent.

 

Cool Frog 3Cool Frog es van crear a Cerdanyola del Vallès l'any 1995. El seu primer nom com a grup va ser 8 però a finals d'aquell mateix any ja van adoptar l'actual. Cool Frog està format per Gerard Molina, baix i veu, Poly Jarauta, guitarra i veus ocasionals, i Vicenç Molina a la bateria. La seva música és potent, imaginativa i plena de bones melodies com podreu comprovar a temes com Hey Boy, My Brain o A long invitation inclosos en el seu gran àlbum editat per Bip Bip records i titulat, Tapping songs. Aquest és un treball discogràfic que defineix una trajectòria ascendent i imparable de power pop alhora que obre un espai necessari, sense fronteres, en el nostre panorama actual.

Quan s'escolta a Cool Frog, és probable que us passin per la ment alguns conceptes per a ubicar-los sense excessius problemes però si és així, us assegurem que correu el risc d'equivocar-vos amb tremenda facilitat. Alguns diran: doncs sonen com els Jam; altres: bé, són un grup de power pop com tants; i altres, els més atents i intel·ligents veuran en ells un projecte artístic musical que camina amb personalitat pròpia. Efectivament, poden sonar-vos com els Jam però no ho són ni creiem que ho pretenguin. D'acord, són un grup de power pop però les seves cançons encerten en la combinació, és a dir, tant power com pop, sense descompensacions que valguin. Però, la cosa més important és: Cool Frog tenen una visió clara del que volen fer, un objectiu que pot semblar fàcil però no ho és. La prova està en moltes bandes que l'únic que tenen clar és, precisament, el que no volen fer i, pobres d'elles, acaben donant tombs en un bucle d'imitacions
.

Pregunta. Què us sembla la introducció? La subscriviu?

Poly: Certament la introducció encerta bastant amb el caràcter de la banda, ja que no ens ubiquem amb facilitat en un estil concret. En realitat tenim influències molt definides i altres no tant que són de tipus més personal, i el que realment defineix al grup és la manera de conjugar totes aquestes influències. El resultat és un Pop-Rock bastant eclèctic i com és el que ens surt no ens trenquem les vestidures i ens dediquem a desenvolupar-ho a partir d'aquesta premissa.

Gerard: Sí, la veritat és que tal com dius, tenim un so bastant eclèctic. No crec que es pugui dir, tal com apuntes, “Ah, aquests són un altre grup de revival” i altres comparacions que et fan a la primera audició. Les nostres majors influències arriben de la New Wave (almenys les meves) i no comprenen un únic estil o so. D'altra banda l'assumpte de les coses clares també va amb nosaltres. Sabem el que volem fer, el fet curiós és que en el camí et trobes coses que se't peguen i t'enriqueixen.


P: Llegint la història que figura a la vostra pàgina web, s'endevina una certa predisposició a no prendre's les coses massa seriosament. Quan vau començar, va ser un joc o somiàveu arribar a ser, algun dia, una banda amb èxit?

Poly: Tot projecte musical que es preï té com a objectiu triomfar, però mai cal perdre el sentit de l'humor perquè és el que t’ajuda a superar els mals moments pels quals tot grup musical passa en la seva història. Qui llegeixi la nostra història penjada a la web o al nostre MySpace ha de saber que la cronologia i veracitat dels fets és fidel a la realitat històrica de la banda, només adornada amb ximpleries fruit d'unes ments dissolutes.

Gerard: Sempre vols arribar a “algun lloc”, i que sigui millor del que vas començar. Però això no es pot aconseguir amb un biografia d'estil romàntic i “seriota”. Cal treballar i tenir les coses clares. A part d'aquests elements, crec que el factor conya ens ajuda al grup. Som bastant de la broma, fins i tot ens en riem dels acudits dolents del Poly.

"Sempre vols arribar a algun lloc, i que sigui millor que aquell on vas començar. Però això no es pot aconseguir amb un biografia d'estil romàntic i “seriota”. Cal treballar i tenir les coses clares. A part d'aquests elements, crec que el factor conya ens ajuda al grup"

I respecte a les influències jo puc parlar de les meves, que són d'allò més variat. King Crimson, AC/DC, Black Sabbath, Led Zeppelín, Sex Pistols, The Clash, The Police, Fischer Z, Jethro Tull, Laurie Anderson, David Bowie, The Who, Buzzcocks, Bod Dylan, Simon & Garfunkel, Motörhead, Tom Waits, etc.
T'has quedat pàl·lid... Et Trobes bé?

Gerard: No parlaré de rituals vudú ni de temes escatològics, així que et parlo de les influències: bandes com Police, Jam, Fischer-Z, XTC, Buzzcocks, Elvis Costello o Records entre d'altres de tota la New Wave. A part, prenem bastant dels 60's, 70's…bla bla bla…


P: Escoltant a gran part dels grups nacionals actuals, els anomenats “indie”, observem que molts d'ells disposen d'una segona guitarra per crear una cortina de soroll de fons mentre que altres inclouen a les seves cançons algun toc de mestissatge i fins i tot misticisme. Cool Frog necessitaria d’una segona guitarra o d’uns teclats o potser d’un percussionista llatí?

Poly: Som tres perquè el local d'assaig és diminut, de fet estem pensant en fotre fóra al Vicenç i substituir-lo per una caixa de ritmes.

Gerard: No crec que necessitem un altre músic a la banda. Seria un conyàs repartir guanys entre un més i a sobre, haver de carregar amb un altre ampli, ensenyar-li els temes…buf quin rotllo! Això sí, si fos un becari amb un flautí, ens ho pensàvem.


P: D'altra banda, algunes bandes, massa potser, les d'aquí i les d'allà, porten escoltant i copiant amb preocupant insistència a grups com Franz Ferdinand com si els vuitanta s'acabessin d'inventar. Quins records guardeu, amb afecte, d'aquesta època per ajudar-vos a compondre les vostres cançons?

Poly: La veritat és que jo als 80 escoltava a AC/DC, Led Zeppelín, Black Sabbath, Jethro Tull, Sex Pistols, The Clash, etc. Així que el meu interès per les bandes de la meva època es reduïa als comentaris dels meus amics i coneguts. Jo no estava per la labor d'escoltar els nous grups. Va ser més tard quan vaig començar a interessar-me per ells.

Gerard: Records, tots. Pensa que als 80 era quan la meva mare em pegava trompades quan arribava tard a casa i coses així. D'altra banda, com ja t'he dit, la nostra (la meva) major part d'influències prové de la New Wave, des de finals dels 70 a principis dels 80. Els records que em serveixen per compondre i crear són per exemple: les gorres que portaven els Devo, les cares de psicòpata que posava Doug Fieger de The Knack o fins i tot la forma de tocar els teclats de Martha Ladly de Martha and The Muffins. Tots molt didàctics i evocatius.

P: El vostre últim treball i primer àlbum és excel·lent. Ens sembla una injustícia que no soni a totes les emissores de prestigi. Què tal relació porteu amb els mitjans de comunicació, especialitzats o no?

Poly: Gràcies per qualificar-lo d'excel·lent, i si t'ha semblat excel·lent Tapping Songs espera't al segon que treiem. Nosaltres estem contents del material que conforma aquest primer àlbum però no estem del tot satisfets amb el resultat final. Hi ha, encara, molt marge de millora.


Fins ara els mitjans de comunicació que ens coneixen o han parlat alguna vegada de nosaltres ens han tractat bastant bé, així que podríem parlar d'una bona relació. Clar que ens agradaria tenir més impacte mediàtic però això requereix molts i bons contactes.

Gerard: La relació és bona, crec, almenys amb els pocs mitjans que ens coneixen o que sabem que ens coneixen. La veritat és que no estaria gens malament que més mitjans parlessin de nosaltres, i si fos d'una manera positiva molt millor.

Això que “Tapping” és excel·lent… només excel·lent?... què t'has pres xaval?

P: Creiem que Tapping Songs és una aposta convincent plena de bons temes que recupera el gust per la senzillesa, la melodia, aquests famosos i justos quatre acords que ben combinats arriben, al mateix temps, al cor com les cames (i a altres parts, clar). Quin va ser el vostre principal objectiu al crear les melodies que inclou aquest àlbum per acabar donant-li un sentit de conjunt?

Poly: Suposo que el fet primordial és que ens sonin bé i que gaudim tocant-les. Si nosaltres aconseguim gaudir amb elles sobre un escenari després és més fàcil fer que el públic s'encomani. Per a mi això és el primordial, aconseguir que el teu públic gaudeixi tant o més que tu mateix amb les cançons.

Gerard: El principal objectiu per escriure cançons és sempre que sonin bé i que et siguin convincents. Hi ha cançons que rebutgem perquè no són el que esperàvem d'elles. Totes passen per una espècie d'examen; la que suspèn… A setembre!! Amb les altres, intentes crear un so propi que, de la mateixa manera que s’uneixen en una seqüència com pot ser un disc, també les faci diferents. Hi ha molts grups que tenen un repertori massa igual que acaba avorrint als quinze minuts. Nosaltres intentem que això no passi.


P: Per cert, Què tal la relació amb la vostra discogràfica i amb els grups que edita?

Poly: Jo la qualificaria d'estupenda. Hi ha bon rotllo i ganes de seguir fent coses. I amb els grups del segell, la relació fins ara és molt bona, de fet hem compartit cartell amb gairebé tots i sempre amb bon ambient.

Gerard: La relació amb la companyia és molt bona de la mateixa manera que amb els grups que la integren. De fet, sempre que podem, muntem “bolos” amb algun dels grups, sobretot amb els Chest, amb els quals hem coincidit més.

P: Alguns d'aquests grups, Chest o Los Chicos del Sábado per exemple, després de molt temps de menyspreu per part d'alguns “enteradillos” que els sembla més pop la rumba, han tornat la confiança al moviment modernista i en especial al revival que va passar als vuitanta i que una altra vegada és més que possible. Quina opinió teniu vosaltres sobre això?

Poly: Sempre haurà gent que menyspreï tot allò que no vingui recolzat pel guru de moda. En realitat formen part de la fauna del panorama musical i són tan necessaris com el més insignificant dels insectes dins del delicat equilibri natural de les coses. Jo no els dono cap importància perquè llavors els estaria donant la raó. A mi em preocupa més ser jo mateix i que la banda evolucioni de manera natural. Si hagués de preocupar-me per ells fundaria una ONG per als mancats d'iniciativa i personalitat pròpia.

Gerard: Sempre passa el mateix: hi ha gent que després de criticar-te a tu o a un moviment, a un grup etc…, es para a escoltar-te, gairebé sempre perquè li ho han dit i no per iniciativa pròpia. Llavors decideix que ets bo i que les teves cançons són tal i qual. Crec que ens ha passat a tots, però hi ha gent que ho fa per sistema

Cool Frog 4P: Una de les nostres habituals preguntes, potser la més corrent en les entrevistes amb els grups, és inquirir per les influències i la coneguda mitomania. Però nosaltres no desaprofitarem aquesta penúltima qüestió (encara que si us ve de gust respondre-la, no hi ha inconvenient). Preferim investigar la vostra forma de crear. Quins passos seguiu per compondre?

Poly: Totes les cançons segueixen un procés semblant quan arriben al local d'assaig i són interpretades per primera vegada. És en aquesta primera presa de contacte quan gairebé sempre sabem si continuen o es queden al voral. Les que continuen les enregistrem i les escoltem per separat per després arreglar-les i donar-los el toc COOL FROG.


P: Bé, sempre ens passa el mateix… Arribem a la desena pregunta i ens queden una pila més, preparades i a punt per saltar del teclat. Podríem optar per augmentar a vint les qüestions d’aquesta entrevista tot i que cabria la possibilitat que ningú ens respongués. En fi, acabarem preguntant-vos quins són els vostres pròxims projectes.

Poly: Muntarem un restaurant on l'ingredient principal de tots els plats sigui l'ortiga afganesa, immediatament al costat del restaurant tindrem una botiga on vendrem tota mena de remeis naturals i artificials contra l'ardor d'estómac, gastroenteritis i altres símptomes produïts per la consumició de tan selectes plats. Ens forrarem.

Gerard: Els nostres projectes?? No sé, els meus són apuntar-me a un curset de ceràmica russa, aprendre a ballar el mambo i per descomptat treure més discos i forrar-me després de fer un duo amb Bono per salvar a l'abellerol comú.

Moltes gràcies per les vostres respostes.

Si vols més informació, pots entrar en el seu entorn web o en el seu myspace o consultar el mostre apartat de Magics en Directe.