Seduïts per aquest títol vam ser molts els qui vam anar el passat dia 24 de març a la Facultat de teologia. En Josep Maria Esquirol no ens va defraudar gens. Les seves paraules ens vam fer reflexionar i aprofundir sobre el significat d’aquestes dues experiències fonamentals: abisme i refugi.

   Va començar dient que el que cal és repetir l’essencial, l’elemental. Va voler deixar clar que essencial i elemental no és el mateix que trivial.

   Va anar desglossant el significat de cada una de les paraules del títol de la conferència:

   EXPERIÈNCIA no es refereix a vivència ni a sensacions. Experiència és allò que configura la nostra manera de ser.

   L’adjectiu ÍNTIM que aquí acompanya a la paraula experiència,  no vol dir interior, vol dir proper, no té a veure amb les distàncies però si amb la familiaritat.

   ABISME és una manera figurada però entenedora de parlar. També es podria definir com “nihilisme”. L’abisme és decadència, és el no res, també és l’absurd. És una experiència sense sentit, sense orientació perquè no té punts de referència. Una experiència sense “fil”.  Paradoxalment no és només el no res, pot ser deguda a estar ple, a l’absoluta homogeneïtat de totes les coses, tot és igual i si és igual és abissal.
Altra basant d’aquesta experiència és el MAL.

   REFUGI no s’entendria sense l’abisme. És l’escalfor, la llum, la feminitat, l’acolliment, el repòs, el recolliment, l’assentament, l’abraçada És allà on es torna. Aquesta experiència la va il·lustrar amb una imatge: “ el plat a taula”.

   En el centre del refugi hi ha una esperança,  s’espera alguna cosa.

   El BÉ  és més radical que l’abisme, aquesta percepció és el que ens permet esperar.