CREMA DE PÈSOLS AMB MENTA
No us enganyaré. La millor manera de gaudir d’uns pèsols acabats de collir o de desgranar és coure’ls un moment amb un sofregit, just transparent, de ceba tendra i un brot de menta fresca. És quan es poden apreciar les qualitats de la verdura amb tota la seva potència i esplendor. Per tant, si els pèsols que teniu són d’aquests, podeu passar de la recepta. Reservar-la per quan tingueu al davant una bossa de pèsols congelats.
Per la resta, el procediment és força elemental. Bullir-los en un brou suau de gallina (que també pot ser preparat) i passar-los per la batedora per fer-ne puré. Jo, aquí, us proposo l’acompanyament més convencional. Unes tires de cansalada virada daurades i, per mantenir la tradició, unes fulles de menta degudament triturades que donin el contrapunt fresc a la crema.
Un procediment que podeu emprar per altres verdures. A condició que siguin també de gust fi. Els espàrrecs de marge, per exemple, tenen un sabor massa amargant.
CONFECCIÓ
Posar el brou en una olla i fer-hi coure els pèsols desgranats durant uns 20 minuts i a foc no massa fort.
Mentrestant, posar una mica d’oli de gira-sol en una paella i fer-hi enrossir la cansalada virada tallada a tires fines. Fins que agafi un bon color daurat.
Un cop cuits els pèsols, passar-los per la batedora per fer-los puré i incorporar-hi la crema de llet i la meitat de les fulles de menta. Tornar-ho a batre i ajustar el gust de sal i, si és el cas, pebre.
Disposar la crema en els bols o plats de servir i repartir les tires cuites de cansalada entre tots. Regar amb les gotes d’oli i greix que hagin deixat anar la superfície i decorar amb la resta de fulles de menta.
Treure a taula tebi.
CONSELLS
Opto per l’oli de gira-sol perquè, en ser més neutre de gust, interfereixi menys amb el gust del pèsol i la menta.
Recordeu a l’hora de comprar que, de promig, un quilo de pèsols amb beina equival a mig quilo de pèsols desgranats.
El brou d’au sí que l’hauríeu de preparar. I jo us aconsellaria que en preparéssiu més (un parell de litres) i desprès l’envaséssiu en pots de mig litre que es poguessin congelar. Així en teniu sempre. I, un cop congelat, no hi ha cap inconvenient en passar-lo a bosses de plàstic. Per guardar-ho millor.
Les quantitats no son per un plat de ganuts. Ajusteu-les si és el cas.
Es important que la cansalada cogui a foc suau. Es tracta que alliberi el seu greix, barrejant-lo amb l’oli. El foc més fort la sobtaria i, quan es daurés per fora, no l’hauria alliberat de la part més interna.
Si heu preparat el puré amb els darrers pèsols de la collita i teniu la sospita que alguns tenen la pell molt dura, passeu el puré pel colador xinès, sense haver-lo trinxat massa, i, si fos el cas, ajudeu a passar el suc amb la part de sota d’un cullerot prement contra la malla.
Deixeu que abans d’incorporar la crema de llet i, sobretot, la ment, el puré hagi perdut una mica de calor. Que no estigui bullint encara, vaja. La calor excessiva dissiparia el perfum de la menta.
|
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
Pèsols desgranats (500 grams)
Cansalada virada (150 grams)
Crema de llet (1,5 decilitres)
Menta (10 fulles)
Brou d’au (1/2 litre)
Oli de gira-sol
Sal i pebre
DIFICULTAT
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
