AL DIA

Actualitat
Esports
Efemèrides
Agenda
Cinema
Exposicions
Urgències
Programació TV
Loteries
El trànsit

REVISTA SETMANAL

Premis Llavor de Lletres
Des del Cau
Cop d'ull
Noticiari
Classificacions Esportives
Esports
Fets
Lo carro gros
Entretoc
Món rural
Cuina
Hemeroteca

GUIA DE SERVEIS

Treball
Serveis classificats
El lector anuncia
Felicitats!

SUPLEMENTS

Anuari 2008
Salvem les imatges
Llavor de lletres
El fet casteller
La Festa Major de Vilafranca
Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

LA FURA
Germanor, 3
Vilafranca del Penedès
Tel. 93 890 24 55
Fax 93 817 16 25

CORREU:
noticiari@lafura.cat

agenda@lafura.cat

exposicions@lafura.cat

bustia@lafura.cat

lafura@lafura.cat

llavordelletres@lafura.cat

publicitat@agencianexos.com

enjolit@enjolit.com

MÓN RURAL

30 abril/6 maig del 2010

Primavera plujosa, risc de míldiu

Abundància d’aigua al sòl i una primavera plujosa són un risc de míldiu primerenc en ceps.


El míldiu, en vinya, no és cap desconegut, ans el contrari, però cada any és un afer diferent que implica una presència o no del fong que dóna lloc a aquesta malaltia dels ceps i altres conreus. Fer front al míldiu és la preocupació dels conreadors quan es donen condicions que poden afavorir o no la presència del míldiu i les conseqüències que se’n deriven. No seria gaire agosarat dir que els viticultors, no sols coneixem el míldiu com a tal, sinó que l’olorem, si cap, quan aquest pot fer acte de presència. Si algú l’agafa desprevingut, no és per manca de coneixement del mateix. Per dir-ho d’alguna manera, més aviat per un excés de confiança i fer la prevenció a destemps o aplicar una dosi d’antimíldiu per sota de les exigències que es requereix, per allò que es dosifica més per la quantitat d’aigua que per la superfície a tractar i moment de la vegetació.

Això pot ser una visió generalitzada, però la realitat és que quan es dóna un hivern i primavera plujosos, la llavor del míldiu, que es troba al sòl, s’activa i està en disposició d’envair la vegetació. Tot és possible quan la vegetació arriba a 10 centímetres de longitud, es donen 10 litres de pluja i una temperatura de més de 12 graus. La regla dels tres deus que és en ment de tots els conreadors. I és clar que quan s’avança més en la vegetació, també la temperatura acostuma a ser més elevada i hi ha més risc d’infecció de míldiu si hi ha una pluja significativa. Perquè vegetació i temperatura ja són garantides. Tot queda, però, en la qüestió de la pluja com a factor essencial en afavorir o no el desenvolupament del fong i la seva progressió en la vegetació dels ceps. Però que una infecció primerenca té com a objectiu els raïms, a més de les fulles i els brots.

Aviat arribarà això dels 10 centímetres dels brots, si no hi hem arribat ja en el moment que vegi la llum aquest espai, encara dins el mes d’abril. En funció de les característiques climàtiques de l’hivern i primavera, de pluges continuades, tot fa preveure que poden donar-se condicions que afavoreixen el desenvolupament del míldiu molt primerenc i, el raïm, en seria l’objectiu perquè té més aigua. El Servei de Protecció dels Vegetals, però, informa dels moments de risc i actuació en la prevenció del míldiu, consultar al telèfon 93 890 06 59, que genera prou confiança, més que la regla dels tres deus, és clar. Bé que la regla dels tres deus està també avalada per l’experiència i pot ser un punt de partida si es vol dir així. Es pot dir que el míldiu fa més de les seves per excés de confiança que per falta de coneixement i informació.

Fins no fa gaire, el coure ha estat el producte bàsic per la prevenció del míldiu en vinya, aplicat de forma preventiva, perquè el coure és un fungicida de contacte i actua evitant la penetració del fong dins els teixits del cep. I així s’ha actuat, durant anys, per prevenir la infecció de míldiu. En tot cas, l’evolució a menat a l’obtenció d’altres fungicides, uns de contacte com el mateix coure, i altres amb capacitat preventiva i de penetració, dins els teixits de la vegetació, i alguns amb capacitat de sistèmia que permeten un control del fong fins i tot en llocs on no ha arribat el fungicida. Tot una gamma de fungicides antimíldiu que permeten fer la millor prevenció i protecció. Però allò que no es pot fer és una aplicació indiscriminada dels antimíldius, perquè cadascú té unes característiques d’actuació i s’ha de valorar quin s’aplica en cada moment.

És així que qualsevol antimíldiu pot actuar com a preventiu, però sols uns pocs ho poden fer com a eradicants del mateix. Seria poc prudent pensar que, disposant de fungicides capaços d’eradicar una infecció de míldiu, es pot esperar fer el tractament quan aquest ja ha envaït la vegetació. Cosa que no vol dir que no sigui viable fer-ho així, però no prudent perquè es pot haver produït d’any i requereix un dispendi afegit si s’ha d’eradicar la infecció. De totes formes, als antimíldius sistèmics se’ls dóna un termini d’aplicació, passat el qual ja no es recomana o no convé aplicar-los. Per contra, fer una opció d’antimíldius de contacte, que no tenen capacitat eradicativa, vol dir protegir la vegetació previ a la infecció de míldiu, prevenir si es vol. I, enmig, hi ha els productes fungicides penetrants amb capacitat de prevenir i també eradicar, tot i que no tenen capacitat de sistèmia.

Tot i que l’enfocament dels tractaments és una opció que ha de fer cadascú, en anys de primavera plujosa i sòl amb prou aigua, una opció podria ser, o no, usar antimíldius sistèmics en el primer tractament per la seva capacitat de circular pels teixits de la vegetació i no ser rentats per la pluja passades unes hores i tenir una durada més llarga d’acció que els fungicides de contacte. Bé que es pot fer ús dels penetrants que també responen com els sistèmics, salvant la sistèmia que no la tenen. I perquè no, també els de contacte tot i tenir la limitació de falta de penetració als teixits i ser rentats si es dóna pluja forta, alhora que no poden protegir els creixents no tractats o que queden sense protegir en créixer i obliga a tractar més sovint si hi ha risc. És possible fer qualsevol de les opcions, però conscients de fer una acurada aplicació segons les característiques de cada grup de fungicides.

Es diu que el coure és el garantitzant que el fong del míldiu no creï resistències, cosa que es dóna o es pot donar en l’ús abusiu de productes sistèmics. El coure ha de formar part activa en la prevenció del míldiu o hauria de formar-ne part. A més, el coure té efecte frenant d’altres malalties. Però l’ús del coure requereix ajustar el moment o moments de tractament, la dosi de producte en funció de superfície a protegir, volum de vegetació i nivell de risc, més alt o més petit. Es pot cometre l’error d’aplicar una dosi de coure insuficient davant un risc evident, perquè no es fa dosificació correcta o no es mulla adequadament per allò de tractar passades alternes sense considerar si la màquina polvoritzadora mulla prou.

Un sòl amb abundància d’aigua i pluges al llarg de la brotada dels ceps, fa preveure que es pot donar una infecció de míldiu primerenca. Per això convé prestar atenció quant abans a la informació que dóna el Servei de Protecció dels Vegetals. Tractar de forma preventiva amb coure o altres, sense considerar el nivell de risc, pot suposar un dispendi que s’allunya d’una bona gestió en la previsió i control del míldiu. I potser allò més greu és que, a vegades, s’acostuma a partir de quantitats de fungicida inferior a l’adequada per fer un bon control del fong del míldiu. Salvant condicions climàtiques molt adverses, el control del fong del míldiu no presenta gran dificultat. I si en condicions normals, més o menys normals, es dóna míldiu, cap pensar que alguna cosa no s’ha fet prou bé.


© LA FURA, Informatiu de l'Alt i el Baix Penedès
Pàgina optimitzada per Internet Explorer a 800x600 píxels