JOANA ORTEGA. CO-DIRECTORA DE CAMPANYA DE CIU I DIPUTADA PER UDC.
'Mas no és nou, però el canvi no són només les persones, s'ha convertit en un estat d'ànim'
07/05/2010
12:11
X. Prera.- Joana Ortega ja és una veterana de les campanyes. Explica que la feina comença a augmentar, i que estan atents perquè, amb l'Estatut penjant del fil del Tribunal Constitucional, es pot esperar tot. Ella creu, però, que no hi haurà sorpreses. No evita temes, malgrat que en alguns tira de discurs de partit. En d'altres, els que l'apassionen, es deixa anar una mica. L'entrevista, a la seu del carrer Nàpols, és àgil, d''inputs curts' que se'n diu ara. De cara a la campanya, i almenys a priori, aposten per la pedagogia i el centrisme, amb alguna referència al passat pujolista, que segueix sent una referència.
--El passat dimarts es va celebrar la primera Doc Session, el format més novedós que presenta CiU a la campanya. Què es pretén?
--Les Doc Sessions són el que anomenem 'diàlegs orientats al canvi' que el que pretenen és ser una conversa oberta i franca amb l'Artur Mas per dotar de continguts aquesta idea de canvi amb la que ens presentem a la campanya. Volem fer pedagogia, per això vam dur dos convidats que va fer una diagnosi de la situació econòmica i, després, l'Artur Mas va respondre les preguntes del públic i va oferir les seves solucions.
--Vostè, que és una veterana de les campanyes, creu que aquest tipus de novetats poden fer guanyar unes eleccions?
-- Jo crec que tot ajuda. El més important en aquesta conjuntura política i econòmica és fer pedagogia. I el que pretenem amb aquestes Doc Session és precisament això, dotar de continguts aquesta idea de canvi, aquesta idea d'il•lusió i, sobretot, explicar com podem sortir d'aquesta situació tan complicada. Crec que el format és novedós i que ajuda a donar continguts i a saber per què la gent ha de votar un canvi.
--Se'ls ha criticat perquè no es va donar veu als aturats, primordials en aquesta crisi. Per algun motiu?
--No, no hem volgut copiar formats com el que ha presentat el PSC, que semblava més una sessió matinal de la televisió. Hem apostat per un format que considerem rigurós i, per exemple, per parlar de l'atur hem convidat a dos economistes que ens explicaven quina és la situació econòmica del país. I a partir d'aquí l'Artur Mas explicava les seves propostes de futur. Al públic segur que hi havien persones a l'atur, però no es tractava d'aplicar casuístiques concretes sinó d’aplicar fórmules genèriques que permetin sortir de la crisi.
--El PSC, el gran rival de CiU, també ha innovat en aquesta campanya. Com a cap de campanya, què li va semblar el míting de la Mar Bella, amb la Manuela de Madre fen de mestra de cerimònies?
--Em va recordar una mica als matinals d'Ana Rosa Quintana. Vaig trobar que era un format innovador, però no és el que busca CiU. Apostem pel nostre format rigorós, amb contingut, intentant no fer de 'showman' ni utilitzar les casuístiques i problemes personalsque és el que al cap i a la fi vaig trobar que era. Pensem que en aquesta campanya s'ha de fer molta pedagogia, intentar explicar que hi ha fórmules. Com a país tenim un passat que ens dona força i ambició per poder tenir un futur com cal i recuperar la il•lusió i l'ambició per tornar a sentir-nos orgullosos del nostre país i Catalunya torni a ser respectada.
--Hi ha especialistes que apunten que les noves tecnologies, com les xarxes socials, només arriben al votant més fidel, i que no són útils per convèncer al que dubta o al que tradicionalment ha votat un altre partit. Què en pensa?
--Crec que les noves tecnologies, i aquí està l'exemple dels Cativistes que hem creat fa poc per aplegar els catalanistes de la xarxa, serveixen molt per aplegar un públic jove. No oblidem que avui dia, per exemple, la gent jove veu més la televisió per Internet. I, en aquest sentit, les jornades de la Catosfera celebrades a Granollers fa quatre mesos posaven de manifest que més d'un milió i mig de persones s'informaran de la campanya a través de la xarxa: Facebook, twitter, etc. I la gent a qui li interessen els inputs curts són cada vegada més, i són una aposta pel futur.
--Internet i aquests 'inputs curts' són l'única manera de mobilitzar els joves?
--La única no. Però és una eina important. Perquè acabem parlant el seu mateix llenguatge. Comunicant a través del Facebook, del Twitter, vas informant constantment del que estas fent i possibilites el retorn, la interactivitat. Això agrada al jovent, i utilitzar-lo a la política és parlar el seu mateix llenguatge i estar a la mateixa òrbita. Per tant, crec que són imprescindibles, i s'ha demostrat als EUA. No és el mateix Catalunya que els EUA, però és cert que en segons quins temes ens porten molt d'avantatge, i allà són una eina important i a Catalunya i Espanya ho és i ho serà en un futur.
--No té la sensació que les xarxes socials impulsen un tipus de llenguatge útil per a molts aspectes però pobre per a la política?
--Potser de vegades el llenguatge de la política el fem excessivament complicat. Crec que des de la política hem de parlar un llenguatge molt més planer i que arribi més a la gent. De vegades parlem de paraules com 'sinèrgies', per exemple, molta gent no enten i desconecta dels polítics, s'ha de simplificar. També és veritat que a la xarxa, en moure's amb inputs molt curts, acabes banalitzant temes que són molt importants i que pots acabar convertint en categories qüestions que requereixen d'una reflexió molt àmplia. Per tant, és cert que de vegades pots acabar minimitzant els temes, però també hi ha la interacció.
--El gran ítem de la campanya de CiU és el canvi. Dues qüestions: Com es parla de canvi amb un candidat que ja ha concorregut a dos eleccions? I la segona, no creu que la paraula canvi està gastada de tant utilitzar-la?
--Canvi per a nosaltres significa que estem en una conjuntura política i econòmica molt complicada i es necessita fer un gir. I creiem que aquest país pot fer un canvi, que hi ha gent que ens pot liderar molt millor i dur a Catalunya a unes fites que són les que necessita. I, de l'altra banda, és cert el que dius sobre Mas de què no és un candidat nou, però el canvi no és únicament de persones sinó que és més profund; en la manera de governar, de fer política... Per a nosaltres el canvi ja és un estat d’ànim i un reflex d'una actitud, el primer que vam fer va ser canviar el logo i hem passat d'una icona a un símbol. Hem apostat per un somriure perquè creiem que el canvi és il•lusió.
--Si el model de Laporta és 'Cruyff, Catalunya, UNICEF', quin és el model de CiU?
--Crec que el que ha de fer CiU és recuperar els valors necessaris que mai haurien hagut de desaparèixer de la política i de la societat: la cultura de l'esforç, l'excel•lència, la perseverança, el respecte, etc. Aquests valors s'han de posar en primera línea de la política.
--Un dels temes que ha aparegut i apareixerà ha estat el de la immigració. Quin ús se'n ha de fer durant la campanya?
--Crec que és una irresponsabilitat no parlar-ne. Ús partidista no se'n ha de fer mai, ni en campanya ni en el dia a dia. Ara bé, la immigració és un repte i una realitat, i en aquests moments preocupa a la gent. Per això se'n ha de parlar i posar sobre la taula els drets i els deures. Però sobretot, el que no es pot és silenciar un tema com aquest.
--Creu que Artur Mas està davant la seva última oportunitat?
--Crec que Artur Mas està il•lusionat amb una campanya que estic convençuda el durà a la presidència de la Generalitat.
--Al seu bloc personal afirma que el Tripartit ha governat desfullant la margarida i que ha faltat lideratge. Què és el lideratge i què aporta a un país aquest concepte abstracte?
--Crec que ha faltat lideratge per una raó molt clara. El Tripartit no deixa de ser la suma de tres partits que no comparteixen cap visió de país ni valors. I si no comparteixes valors és impossible que hi hagi lideratge. Sense lideratge no es pot construir un país ni tirar endavant un govern perquè hi ha decisions que requereixen un toc d'autoritat i sobretot pedagogia. Lideratge és actuar amb una visió de país i d’interès general i no de sectarisme i compartiments estranys. Més generositat i menys partidisme.
--En els últims temps han sorgit veus que han acusat CiU de tenir un doble discurs; més agressiu a Catalunya i pactista a Madrid. Creu que ha estat així?
--En absolut. Crec que són realitats diferents i el discurs sempre ha estat el mateix: defensar els interessos dels catalans i de Catalunya, perquè el que pasa al Congrès dels Diputats a Madrid també ens afecta els catalans. La federació comparteix dos lideratges forts , un a Catalunya i una altra a Madrid amb tarannas diferents, perquè les situacions són diferents, però que es complementen molt bé. El paper a Catalunya és que som l'única alternativa al tripartit i, en aquest sentit, podem governar sense croses i canviar el país.. A l'Estat espanyol el paper de CIU és condicionar la política espanyola, i la centralitat de CIU és el millor aval, no únicament per a Catalunya sino també per a la resta de l’Estat. Moltes vegades, CiU, amb 10 diputats, té més força que els 25 del PSC o que molts del PP; perquè per a CIU la prioritat és resoldre els problemes de la gent i en aquest sentit des de l’inici de legislatura hem demanat un pacte d’Estat contra la crisi, i hem possat sobre la taula moltes propostes que estem convençuts poden millorar la situacio economica i social.
--Joana Ortega, com a diputada, ha estat tota la legislatura tractant temes de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quin és el seu model i, per extensió, el d'Artur Mas, sobre els mitjans públics?
--Crec que els mitjans públics han de ser de qualitat i plurals sense renunciar a ser competitius. En aquest moment tota la CCMA ha estat vivint una etapa convulsa, també és cert que hem anat adquirint, tant a Catalunya Ràdio com a TV3, més excel•lència i quota de pantalla. Això és important, però hem d'anar vigilant la qualitat i no oblidar la funció de servei públic. També hem de posar de manifest que la televisió ha de ser una televisió per tothom però tenint en compte que és una televisió catalana. Per tant, s'ha d'oferir una visió del món catalana i les notícies sobre Catalunya han de tenir un pes important.
--Si arriben a la presidència de la Generalitat hauran d'afrontar el debat. Publicitat sí o no?
--En aquest moment el que està molt clar és que a ràdio hi ha més oferta a banda de la ràdio pública. En televisió no és així, TV3 és l'única oferta potent en català, i crec que se l'ha de potenciar. En aquest sentit la publicitat és important, i el model mixt de publicitat crec que ara per ara és l’adequat. Crec que la tasca és protegir la ràdio i la televisió en català per equilibrar la gran i potent oferta que tenim en castellà. Sobretot de cara al jovent, aquesta és una gran assignatura pendent de TV3, captar al públic jove.
--I com s’aconsegueix això?
--S'ha d'apostar per formats infantils i juvenils. No ens podem quedar només amb el Club Super 3, s'han de buscar nous formats perquè a TVE hi ha molta oferta, està Disney Channel, Clan i altres privades, i hi ha molts nanos que a partir d'una certa edat deserten a altres canals perquè no tenen oferta en català. Quan hi ha tanta oferta, si no ofereixes programes potents i de qualitat, la gent deserta. I després és molt difícil fer-los tornar. Crec que és una decisió estratègica i de futur no oblidar aquests target.
--El nomenament de l'Enric Marin com a president de la CCMA ha estat molt criticat per l'oposició, però es podia estar sense president molt temps?
--És que ja hi havia president, perquè la CCMA és un òrgan col·legiat de 12 persones. En va dimitir una i el vicepresident va fer seves les tasques de president, avalat per un reglament intern i sobretot amb el suport del propi Consell de Govern i, per tant, no hi havia un buit de poder. Tampoc el president té un vot de qualitat, té les mateixes funcions i la mateixa capacitat de vot que la resta del consell de govern perquè així ho va voler la llei. Li diré més, ni hi havia buit de poder ni hi havia cap tema molt molt urgent que fes imprescindible el relleu per decret. TV3 tenia previst aprovar un contracte programa però ja fa molts anys que estava pendent, la TDT ja fa quatre anys que ens estem preparant i el conveni col·lectiu ja estava signat. Penso que no hi havia motius per actuar a cop de decret, perquè és totalment contrari a l’esperit de la llei..
--De cara al futur, i sobretot si Convergència i Unió arriba al Palau de la Generalitat, confia en Mònica Terribas com a directora de TV3?
--Mònica Terribas és una persona que coneix i viu molt la televisió i crec que ho està fent molt bé. També crec que hi han coses a millorar, però ella mateixa és molt crítica amb la seva gestió i ho pot tirar endavant, però encara queda molt per les eleccions i no es pot dir mai si una persona continuarà o no. Si la televisió va bé i, teòricament -dic teòricament perquè el cas del senyor Marín senta un precedent- hem fet una llei per tenir uns mitjans el més despolititzats possible, i en aquest sentit no cal que quan hi hagi un canvi de govern es canviï tot. Ara bé, aquesta llei s'ha posat en crisi amb el nomenament d'Enric Marín, i potser caldrà una reflexió en el futur.
--Què li han semblat les últimes entrevistes de la Mònica Terribas, tant al President Montilla com al cap de l'oposició?
--Jo les respecto totes dues. A mi em va agradar molt la de l'Artur Mas. Vaig veure un Mas tranquil, que gaudia de l'entrevista, molt pedagògic. I respecte a la del President Montilla, tothom sabem que no és tant brillant orador, però al final el que vaig lamentar van ser les crítiques a posteriori. Perquè, en tot cas, el problema no eren les preguntes sinó les respostes.
--Però les preguntes poden condicionar les respostes...
--Bé, però la pregunta te la fan, i el problema és la resposta generalment. La manera de preguntar o no pot condicionar, però si la resposta no és l'adequada l'error cal buscar-lo aquí.
--I per acabar, emetria el reportatge 'Monarquia i República'?
--L'hauria de veure. Crec que ha fet bé la directora -Mònica Terribas- en aturar la seva emissió fins no estar 100% segura. I, per tant, crec que la prudència és bona.
--Per què?
--Considero que és preferible no emetre'l fins no estar segur que està fet amb el rigor que el tema requereix que tirar-se a la piscina i després rebre les conseqüències.
