Reply to comment

Hi ha moments en que estem cansats de parlar sempre del mateix tema i decidim parlar d’una altra cosa, simulant que la crisi ja no és actualitat, i de tant en tant tenim atacs d’optimisme i ens sembla detectar indicadors de canvis. Però quan poses els peus al terra veus que no és així.

La situació no ha millorat i continuen havent-hi moltes empreses, sobre tot petites i mitjanes, que estan fent grans esforços per no haver de tancar, i continua havent-hi cada dia més persones que perden la seva feina.

Vam viure uns anys de bonança econòmica que no tornaran perquè era una situació artificial. Es parlava de que el país anava bé, però en realitat tot el creixement estava basat en la construcció i no es creava un teixit industrial sòlid.

Ens hem de mentalitzar que la crisi no s’acabarà de cop, sinó que l’activitat econòmica s’anirà recuperant molt lentament, sempre que siguem capaços de redefinir el model econòmic del país i trobar el nostre lloc en el sistema econòmic mundial.

Ara bé, no es la meva intenció fer un article pessimista, ni molt menys. Crec que és important que tinguem clara la situació actual perquè només si l’afrontem serem capaços de trobar solucions. No té sentit estar esperant que passi la crisi amb els braços plegats, és com amagar el cap sota les ales!

La nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú, a petita escala és un exemple del que ha passat a nivell general. Durant els darrers anys tot el creixement s’ha basat en la construcció, mentre les indústries de la ciutat anaven tancant o reduint personal, sense que es prengués cap mesura per frenar-ho o compensar-ho amb altres iniciatives.

El tripartit que governa la ciutat ha estat incapaç de liderar un projecte de ciutat i s’ha limitat a deixar-se portar per l’inèrcia. El resultat és que som una de les ciutats amb índex d’atur més elevats i una de les ciutats amb menys activitat econòmica de Catalunya. I això em fa pensar: i després de la crisi, què serem? O puc fer-me la pregunta a dia d’avui: què som?

Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb personalitat i amb un gran potencial en molts sectors que a hores d’ara estan adormits, per això em nego a acceptar que esdevinguem un municipi sense activitat, una ciutat “pobre”.

Ja és hora de deixar de banda les actuacions de cara a la galeria i començar a treballar en accions dirigides a les persones que viuen i treballen a Vilanova i la Geltrú. Les propostes polítiques han de buscar una millora del benestar de les persones i no centrar-les bàsicament en garantir el descans nocturn i un bon espai on passejar els caps de setmana. Cal anar més enllà, cosa que no passa amb l’actual govern.

En aquest sentit per a mi és molt representatiu i inacceptable que el departament de comunicació de l’Ajuntament, bàsicament dedicat a fer promoció de l’obra de govern, tingui més pes que els departaments de promoció econòmica o el de urbanisme, departaments que són bàsics per planificar el futur de la ciutat.

Si volem que Vilanova i la Geltrú surti de la situació actual cal fer un diagnòstic de les seves potencialitats i confeccionar un pla estratègic que defineixi: on som, cap on volem anar i quines accions hem d'impulsar per arribar-hi. És el mínim que cal fer per saber quin ha de ser el rumb que ha de tenir la ciutat.

No ens podem quedar de braços creuats, cal que afrontem la situació i hi posem remei perquè res canviarà per generació espontània. Està en les nostres mans crear el nostre futur com a ciutat!

* Article publicat al Diari de Vilanova 30/04/10 per Neus Lloveras i Massana, portaveu del Grup Municipal CIU.