A02. Museus DHUB
Museu Tèxtil i d’Indumentària
La història
Els antecedents del Museu Tèxtil i d’Indumentària es remunten a l’any 1883, quan l’Ajuntament de Barcelona va adquirir els primers fons tèxtils amb l’objectiu de formar un museu monogràfic. Durant bona part del segle XX, les col·leccions de teixits, d’indumentària i de puntes es van trobar separades en museus diferents.
Així, l’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l'antic Hospital de la Santa Creu, mentre que el 1969 va néixer al Palau del Marquès de Llió el Museu d’Indumentària gràcies a la donació de Manuel Rocamora. Alhora, l’any 1971 s’obrí el Museu de les Puntes al Palau de la Virreina.
No fou fins a l’any 1982 que el Museu Tèxtil i el Museu d’Indumentària s’unificaren en un de sol. Així mateix, el Museu de les Puntes es traslladà el mateix any al nou Museu com a Secció de Puntes. L’any 1993, el Museu va exhibir una nova exposició permanent de la col·lecció històrica de teixits i d’indumentària, i des de l’any 2003 les exposicions que s’hi realitzen estan dedicades a propostes relacionades amb la cultura de la moda.
L’exposició permanent
La nova exposició permanent del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, «El cos vestit», explica com el vestit modifica la imatge del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament des del segle XVI fins ara.
L’exposició s’organitza en un itinerari conceptual, gràfic i objectual. Es convida els visitants a observar de manera crítica la manipulació de l’aspecte extern del cos i a visualitzar amb exemples històrics i contemporanis com hem passat de modificar la imatge del cos mitjançant els vestits a fer-ho amb la cirurgia plàstica.
Sala de l'exposició "El cos vestit"
Explora la col·lecció
Les col·leccions
El Museu Tèxtil i d’Indumentària atresora una munió d’objectes i de peces de gran valor artístic i històric que formen les col·leccions de vestits, de teixits i de joieria. Pel que fa a la col·lecció d’indumentària, el Museu permet dur a terme un recorregut històric pel teixit, des del segle XVI fins a l’actualitat. Les col·leccions del Museu inclouen teixits coptes, hispanoàrabs, gòtics i renaixentistes, així com brodats, una secció de puntes i els estampats. També cal fer esment de la col·lecció de joieria, integrada per prop de cinc-centes peces elaborades i produïdes a Espanya.
Consulteu la resta de la informació sobre les diferents col·leccions:
Indumentària
La col·lecció d’indumentària està formada per nombroses peces que permeten veure l’evolució dels vestits des del segle XVI fins a l’actualitat, entre els quals hi ha capes curtes castellanes, vestits de seda llavorada i brodada, vestits de moda francesa d’estil regència Lluís XV i Lluís XVI, vestits de núvia, vestits posteriors a la Revolució Francesa, d’estil Directori, Consolat i Imperi, en forma de campana, noucentistes i art déco.
La col·lecció més important prové de la donació de Manuel Rocamora i Vidal l’any 1965, amb 3.500 peces que són la pedra fundacional de l’actual Museu.
Alhora, la col·lecció d’indumentària contemporània inclou 158 vestits de Cristóbal Balenciaga, 332 vestits de Pedro Rodríguez i 81 vestits de Manuel Pertegaz. El fons del Museu conserva també vestits de moda internacional firmats per Azzédine Alaïa, Emilio Pucci, Pierre Balmain, Pierre Cardin, Karl Lagerfeld i Christian Dior.
Vestit de cort. Circa 1760
Teixits
En aquest fons trobem els teixits coptes, que procedeixen de les col·leccions Pascó, Homar i Bosch i Catarineu, així com de la donació Trallero. També hi ha els teixits hispanoàrabs, dels segles XII al XV, procedents de la col·lecció Pascó.
Entre els teixits italians, cal esmentar els originaris de Lucca i els procedents de la tomba de santa Maria de Cervelló. Els teixits renaixentistes, barrocs i del segle XVIII constitueixen una col·lecció valuosa en què destaquen els teixits fabricats a València al segle XVIII.
Vestit. 1735-1740
Ornaments litúrgics
La col·lecció inclou diverses peces cabdals dins de la història de l'art tèxtil, com ara el tern de sant Valeri, procedent de la catedral de Lleida, un dels conjunts més importants del Museu. També destaquen la capa de sant Fructuós, procedent de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell (Lleida), i el tern de sant Vicenç, que té la mateixa procedència. Les dues casulles procedents de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (Barcelona), del segle XVI, marquen l'inici del brodat renaixentista a Catalunya. Així mateix, la col·lecció Bertrand té diferents ornaments litúrgics de gran valor dels segles XVI al XVIII.
Capa del Tern de Sant Valeri, segle XIII
Brodats
La col·lecció de brodats comprèn peces dels segles XII al XX. La peça més important del brodat medieval català és el penó de sant Ot, del segle XII, procedent de la catedral de la Seu d'Urgell (Lleida), ja que és la primera peça coneguda signada per una dona.
Al Museu es conserven tovalloles i jocs de llit i de taula curosament brodats i amb puntes, d’estil modernista, del tombant del segle XIX.
Vestit, 1783-1789
Puntes
La peça més antiga és un frontal d'altar amb l'Anunciació i la Mare de Déu amb l'Infant de malla sargida voltat de puntes de boixets, del segle XVI. Del segle XVII són altres peces decoratives de malla sargida. També ho són alguns exemplars de punt a l'agulla, com punts de Venècia i rosalines. Del segle XVIII hi ha fragments de punta de França, i un joc de pitrera i punys de rosalina perlada.
És de gran interès la col·lecció de mantellines del segle XIX, generalment negres, de blonda i xantillí. La peça més important de la col·lecció de puntes és l'anomenada blonda policroma, de la segona meitat de segle XIX, que és rectangular i està feta amb coixí rodó de blonda que representa un ram de flors de diferents colors.
Ventall de puntes. Circa 1850
Estampats
Els estampats més importants corresponen al segle XVIII i començament del XIX. Hi ha estampats barcelonins de les primeres fàbriques d'indianes. Destaquen per la seva singularitat dos vestits estampats, un de 1775-1780, fet amb toile de Jouy, amb la marca de la fàbrica Oberkampf de Jouy-en-Josas, la més important de França durant el segle XVIII. De la mateixa manufactura és un fragment del Lleó enamorat, segons dibuix de Jean-Baptiste Huet, de 1806.
Mocador commemoratiu, segle XIX
Joieria
La col·lecció de joieria està integrada per gairebé cinc-centes peces dissenyades i produïdes a Espanya i abasta un ampli període cronològic. S'exposen diferents exemples, des de l'exuberant policromia de les joies del Renaixement fins a la severitat de les realitzacions del barroc espanyol, sotmeses a estrictes normes de combinació de gemmes i metalls; des de les minucioses complicacions neoclàssiques a base de llaçades, flors i garlandes, fins a les joies estil Imperi, fidels a la recreació arqueologista de l'esplendor grecoromà.
Conjunt de collaret i polsera, Barcelona, Aureli Bisbe Latorre