«MAY OCT JAN » 5 «2008 2010 2013 » 12 captures 8 May 08 - 16 May 14

Tancar Ajuda

Extremadura (Estremaúra en extremeny) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57' N i els 40° 29' N de latitud i entre els 4° 39' O i els 7° 33' O de longitud. Extremadura limita al nord amb Castella i Lleó (províncies de Salamanca i Àvila); al sud, amb Andalusia (províncies de Huelva, Sevilla i Còrdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (províncies de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal.

Es divideix en dues províncies: província de Càceres (al nord) i província de Badajoz (al sud). La capital n'és Mèrida. La seva superfície és de 41.633 quilòmetres quadrats i la seva població és de 1.097.744 habitants. La densitat de població és de 26,37 habitants/km², una de les més baixes d'Espanya.

Els municipis més poblats d'Extremadura (INE 2008) són:

• Badajoz (146.832 habitants)
• Càceres (92.187 habitants)
• Mèrida (55.568 habitants)
• Plasencia (40.105 habitants)
• Don Benito (35.334 habitants)
• Almendralejo (33.177 habitants)
• Villanueva de la Serena (25.576 habitants)

Taula de continguts 1 Orígens del nom 2 Geografia 3 Història 4 Govern i administració 4.1 Poders de la Comunitat 4.2 Divisió administrativa 5 Economia 6 Demografia 7 Gastronomia extremenya 8 Referències 9 Enllaços externs

[modifica] Orígens del nom

Sobre els orígens del nom d'Extremadura hi ha diverses hipòtesis. Les dues principals són:

• que el nom d'Extremadura es deriva del llatí Extrema Dorii, "Extrems del Duero", amb el qual es designaven els territoris situats al sud de la conca del riu Duero, i els seus afluents; o segons altres hipòtesis
• el vocable Extremadura s'emprava durant la Reconquesta per a denominar a la terres situades en la frontera dels regnes de Lleó, Portugal i Castella amb els regnes de Badajoz, Lisboa i Toledo. A mesura que s'avançava cap al sud en la Reconquesta, les noves terres conquerides eren denominades amb el nom d'Extremadura, de fet, van anomenar així territoris situats en les actuals províncies de Sòria, Àvila i Salamanca quan aquestes eren el límit sud de les terres reconquerides, fins en acabar la conquesta de l'actual Extremadura.

[modifica] Geografia

La comunitat és situada al centre-oest d'Espanya, al centre de la Península Ibèrica. El relleu de les terres extremenyes es distribueix en tres àrees:

• les serres del sud del Sistema Central, amb el punt més alt a Calvitero,
• els munts de Toledo i la regió més occidental de la Sierra Morena,
• les planes i hortes dels rius Tajo i Guadiana, i
• les planes de la Baixa Extremadura.

El clima normalment és mediterrani continental, amb hiverns càlids atesa la proximitat de l'oceà Atlàntic i el corrent del Golf. Les precipitacions són molt escasses, no més de 500 mm per any i generalment a la tardor i l'hivern. Els estius són molt calorosos, amb temperatures superiors als 30° C.

[modifica] Història

Alguns dels pobles preromans que habitaren Extremadura són els vètons, a les províncies actuals de Càceres i Salamanca, a més d'Ávila i Toledo. Els lusitans habitaven gairebé tota l'actual Extremadura i el centre de Portugal. A prop del Guadalquivir vivien els cèltics, principalment urbans i que no van oferir resistència a les tropes romanes quan hi arribaren.

La província romana de Lusitània, incloïa els territoris del sud de l'actual Portugal i del centre-oest de l'actual Espanya, i per tant, els territoris de l'actual Extremadura. La capital n'era Mèrida (capital actual de la comunitat autònoma), batejada amb el nom d'Emerita Augusta, una de les ciutats més importants de l'Imperi Romà.

El segle III van començar les invasions de bandes germàniques de bàrbars que saquejaren la província, per la qual cosa, es van fortificar les ciutats, i les muralles d'aleshores encara sobreviuen a Mèrida, Coria i Càceres. El segle V, tanmateix, la majoria de les ciutats van ser abandonades després de la invasió dels alans i els sueus. Poc després començaria l'època visigoda.

Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica, el territori d'Extremadura va quedar integrat a Al-Àndalus. El 1009 es va crear el Taifa de Badajoz, una de les taifes més extenses i poderoses de la península, amb una extensió molt superior a l'àrea actual de la regió extremenya. Encara sobreviuen moltes restes arqueològiques d'aquesta època com ara l'Alcassaba de Mèrida, l'Aljub de Càceres, el castell de Trujillo i la fortalesa d'Alange. La Reconquesta cristiana d'Extremadura va ser duta a terme principalment pel Regne de Lleó, en la seva segona etapa com a regne independent (1072-1230).

Amb la fi de la Reconquesta i el descobriment d'Amèrica, es va produir una immigració massiva d'extremenys a Amèrica. Destaquen, per exemple, Hernán Cortés, conqueridor del territori actual de Mèxic, Francisco Pizarro, conqueridor dels territoris del Perú, i Pedro de Valdivia, conqueridor de Xile. El culte a la verge de Guadalupe, molt important a Mèxic, es va originar a Extremadura.

Durant la guerra d'Independència espanyola, es va formar la Junta d'Extremadura, per a organitzar des de la descentralització la defensa del territori. Tanmateix, en restaurar-se el règim liberal, Extremadura va ser dividia en dos: l'Alta Extremadura i la Baixa Extremadura, que el 1822 van ser conegudes com les províncies de Càceres i Badajoz.

El 13 de juliol, 1931 es va celebrar a Badajoz una reunió de l'Associació de Premsa, convidant a les entitats econòmiques i culturals demanant-los cooperació per a redactar les bases d'un projecte d'estatut regional. El 27 de juliol del mateix any es va convocar una altra Assemblea per discutir la proposta, que no va prosperar. El 1936 a Càceres, es va plantejar el tema de l'Estatut d'Autonomia per a la regió extremenya. El 15 de juliol ja s'havia redactat el document i es va traslladar al Congrés dels Diputats d'Espanya per que fos admès a discussió, com ja havien estat aprovats els Estatuts de Catalunya i Euskadi, mentre que el de Galícia encara estava en discussió. El 18 de juliol, tanmateix, el cop d'Estat dels militars va acabar amb la tramitació de l'Estatut.

Ja que les províncies d'Extremadura es trobaven en una situació econòmica molt inferior a la resta de les regions d'Espanya, el 1952 es va iniciar el Pla Badajoz destinat a millorar l'agricultura amb l'electrificació, sistemes de reg, la transformació i la comercialització dels productes agraris.

Després de la transició democràtica, el 1983 les províncies de Badajoz i Càceres van redactar un Estatut d'Autonomia per a Extremadura, aprovat per les Corts el mateix any.

[modifica] Govern i administració

[modifica] Poders de la Comunitat

La Comunitat Autònoma d'Extremadura exerceix els poders per mitjà de les següents institucions:

• l'Assemblea d'Extremadura: òrgan que ostenta la potestat legislativa; és la representant del poble extremeny. Els membres de l'assemblea són electes per sufragi universal per mitjà de la representació propocional, un màxim de 65 i per un període de 4 anys. La circumscripció electoral és la província.
• la Junta d'Extremadura: és l'òrgan col·legiat que exerceix el poder executiu de govern de la comunitat. És encapçalada pel president; els membres són designats directament pel president mateix de manera lliure amb notificació a l'Assemblea.
• el President de la Junta d'Extremadura és el president de la comunitat autònoma, cap de l'executiu i de govern. És electe per l'Assemblea d'Extremadura d'entre els seus membres i és nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acció de la Junta d'Extremadura i ostenta la més alta representació de la comunitat i alhora l'ordinària de l'Estat espnayol a la comunitat.

El PSOE ha guanyat totes les eleccions d'Extremadura des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia el 1983, governant-hi d'aleshores ençà.

L'Assemblea d'Extremadura està formada per 65 diputats, 35 corresponen a Badajoz i 30 a Càceres. Per partits 38 pertanyen al PSOE i 27 al PP.

Des de 2007 el president de la Junta d'Extremadura és Guillermo Fernández Vara (PSOE). Juan Carlos Rodríguez Ibarra (PSOE) ho fou des de 1982 fins 2007.

[modifica] Divisió administrativa

Extremadura se subdivideix en dues províncies: la província de Badajoz i la província de Càceres ambdues presidides per una diputació. Aquestes, al seu torn, són dividides en municipis. Extremadura també es divideix en 24 comarques, encara que no són ens jurídics i llurs fronteres no són ben definides.

[modifica] Economia

• Extremadura és una de les regions menys desenvolupades d'Espanya.

• L'escassa industrialització i l'explotació agroramadera de la devesa ha permès conservar-hi, com a la veïna regió portuguesa d'Alentejo, un medi natural inexistent a la resta d'Europa i que constitueix un singular exemple d'explotació racional dels recursos naturals.

• Extremadura és una de les regions europees que majors esforços està fent per a la seva incorporació en una Societat de la Informació per a tots.

• El més gran pes de l'economia d'Extremadura correspon al sector serveis (57%).

• El seu càpita correspon a menys de 13.000 euros.

• La regió té més de 400.000 afiliats a la Seguretat Social, segons les dades de 2007.

[modifica] Demografia

La població d'Extremadura el 2006 era de 1.086.373 habitants (01/01/2006), i representa el 2,74% de la població espanyola de 44.708.964. La densitat de població és molt baixa, de 25,81 hab/km², inferior a la mitjana espanyola de 84,42 hab/km². La província més poblada és Badajoz amb 673.474 habitants i una densitat de població de 30,94 hab/km². Amb una superfície de 21.766 km² és la província més extensa d'Espanya. Càceres té una població de 412.899 habitants i amb una superfície de 19.868 km² és la segona més extensa d'Espanya. Els nuclis urbans més importants quant a població són Badajoz (143.748 hab), Càceres (90.218 hab), la conurbació Don Benito-Villanueva de la Serena (58.983 hab) i Mèrida (53.915).

La població extremenya, segons el cens de 1591 de les províncies de la corona de Castella era a l'entorn de 540.000 habitants, i representava el 8% del total d'Espanya. El 1717, la població era de només 326.358 habitants, molt inferior a causa de la massiva emigració d'extremenys a altres regions d'Espanya i a Amèrica. Des d'aleshores la població va començar a augmentar de manera constant, fins la dècada de 1960 (1.379.072 habitants el 1960) i després va començar un decrement ràpid de la població.

[modifica] Gastronomia extremenya

Extremadura es coneguda per les diferentes preparacions del porc i del xai que es mengen acompanyades amb pa, com els callos con manos de cerdo, caldereta de cordero, cabrito en cuchifrito, frite de cordero i el cabrito a la hortelana.^[1] La cuina d'extremadura inclou també altres carns com la gallina (un dels ingredients principals del cocido extremeño), la llebre (arroz con liebre), les granotes (ancas de ranas fritas ), peixos com la tenca (tencas fritas ) i la truita (truchas con jamón), i àdhuc el llangardaix (lagarto con tomate). Els condiments utilitzats amb mes freqüencia son el poliol, l'all, el llorer i l'anís o matafaluga (Pimpinella anisum).

Entre els plats populars bàsics dominen els basats en cigrons, les mongetes, les patates, la carbassa les castanyes, la ceba i els pebrots. Cal mencionar el cocido extremeño, el potaje de garbanzos y judías blancas, la sopa blanca de ajos, el potaje de castañas secas, les habichuelas i la olla con "asaura".

Hi han aliments ancestrals extremenys que estan desapareixent com les migas y gachas, àpats molt antics, entre les que destaquen les migas con torreznos.^[2]

La chanfaina a Extremadura no te res a veure amb el plat català de nom similar. Es un guisat fet amb fetge, cervell, cor i ronyons de xai amb un sofregit a base de llorer, alls, pa i ous durs. Els embotits extremenys tasten d'una manera especial com la morcilla «Felisa» (a base de sang amb ceba), morcillas de cabezá, morcillas patateras, morcillas de carbassa, les «chacinas», el llom y el pernil curats, llonganissa i xoriços.

Els dolços locals sovint preparats a base de la mel local, mantega de porc, farina i oli, inclueixen bunyols, magdalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vino, roscas fritas, coquillos de miel, hijuelas, gachas extremeñas, bollos fritos, floretas, socochones hurdanos i les jeringas. ^[3]

[modifica] Referències

[modifica] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Extremadura

• Junta d'Extremadura (castellà)
• Passeig Virtual per Extremadura (castellà)(anglès)

v • d • m Organització territorial administrativa del Regne d'Espanya Comunitats autònomes Andalusia  · Aragó  · Principat d'Astúries  · Illes Balears  · Illes Canàries  · Cantàbria  · Castella - la Manxa  · Castella i Lleó  · Catalunya  · Euskadi  · Extremadura  · Galícia  · Comunitat de Madrid  · Regió de Múrcia  · Comunitat Foral de Navarra  · la Rioja  · Comunitat Valenciana Ciutats autònomes Ceuta  · Melilla