Metre
De Viquipèdia
El metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299 792 458 segons.[1]
Taula de continguts |
[edita] Múltiples i submúltiples
Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del metre.
| Factor | Nom | Símbol | Factor | Nom | Símbol | |
| 10−1 | decímetre | dm | 101 | decàmetre | dam | |
| 10−2 | centímetre | cm | 102 | hectòmetre | hm | |
| 10−3 | mil·límetre | mm | 103 | quilòmetre | km | |
| 10−6 | micròmetre | µm | 106 | megàmetre | Mm | |
| 10−9 | nanòmetre | nm | 109 | gigàmetre | Gm | |
| 10−12 | picòmetre | pm | 1012 | teràmetre | Tm | |
| 10−15 | femtòmetre (o fermi) | fm | 1015 | petàmetre | Pm | |
| 10−18 | attòmetre | am | 1018 | exàmetre | Em | |
| 10−21 | zeptòmetre | zm | 1021 | zetàmetre | Zm | |
| 10−24 | yoctòmetre | ym | 1024 | yotàmetre | Ym |
També existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacional
- àngstrom (Å) = 10-10 m
[edita] Història
La paraula metre prové del grec μέτρον (metron, mesura), d'aquí va passar al francès com a mètre. La seva utilització en el sentit modern d'unitat de mesura va ser introduïda pel científic italià Tito Livio Burattini a la seva obra Misura Universale del 1675 per reanomenar com a metro cattolico la mesura universal proposada per John Wilkins el 1668.
Al segle XVIII va haver dues tendències predominants per a la definició de la unitat estàndard de longitud. Una d'aquestes suggeria la definició del metre com la longitud d'un pèndol amb un semiperíode d'un segon. Mentre l'altra proposava una definició basada en una mesura de l'arc d'un meridià terrestre (deumilionèssima part de la longitud d'un quart del meridià terrestre). El 1791 l'Acadèmia Francesa de les Ciències va optar per la segona definició front la que es basava en el pèndol perquè la força de la gravetat varia significativament al llarg de la superfície de la Terra i aquesta variació afecta el període del pèndol.
El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català Francesc Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès Francesc Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.
[edita] Evolució de la definició del metre
- 8 de maig del 1790: L'Assemblea Nacional Francesa va decidir que la longitud del nou metre ha de ser igual a la longitud d'un pèndol amb un semiperíode d'un segon.[2]
- 26 de març del 1791: L'Assemblea Nacional Francesa accepta la proposta de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i decreta que la nova definició del metre sigui igual a una deumilionèssima part de la longitud d'un quart del meridià terrestre. A partir de llavors en començarà a mesurar un arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona que serviria de base a la nova definició del metre.[2]
- 1795: El mes de juliol es construeix un patró provisional en llautó i és enviat al Comitè d'Instrucció Pública.[2]
- 10 de desembre del 1799: L'Assemblea Nacional Francesa estableix per llei el prototip del metre com a patró de les mesures de longitud a la República. El prototip definitiu havia estat presentat el 22 de juny del 1799, era un regle pla construït en platí i de secció rectangular, aquest primer prototip definitiu va ser dipositat a l'Arxiu Nacional de França.[2]
- 28 de setembre del 1889: La primera Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) que se celebra a París, defineix el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de platí amb el 10% d'iridi mesurada en a la temperatura de fusió del gel.[3]
- 6 d'octubre del 1927:La 7ª CGPM ajusta la definició del metre com la distància a 0 °C entre els eixos de dues línies centrals marcades sobre la barra de platí-iridi del prototip, amb la barra sotmesa a unes condicions estàndards de pressió atmosfèrica i suportada per dos cilindres de com a mínim un centímetre de diàmetre posats de manera simètrica al mateix pla horitzontal i a una distància de 571 mil·límetres entre ambdós.[4]
- 20 d'octubre del 1960: La 11ª CGPM va definir el metre com a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona en el buit de la radiació que correspon a la transició entre els nivells quàntics 2p10 and 5d5 de l'àtom de criptó-86.[5]
- 21 d'octubre del 1983:La 17ª reunió de la CGPM va establir la definició actual del metre, la longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segon. Aquesta definició té l'avantatge que la velocitat de la llum al buit és una constant física fonamental, cosa que fa la definició del metre independent de qualsevol objecte material de referència.[6]
[edita] Equivalències amb d'altres unitats
| Unitats mètriques expressades en Sistema no Internacional |
Unitats no Internacionals expressades en Sistema Internacional |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 metre | ≈ | 39,37 | polzades | 1 polzada | = | 0,0254 | metres | ||
| 1 centímetre | ≈ | 0,3937 | polzades | 1 polzada | = | 2,54 | centímetres | ||
| 1 mil·límetre | ≈ | 0,03937 | polzades | 1 polzada | = | 25,4 | mil·límetres | ||
| 1 metre | = | 1×1010 | Àngstrom | 1 Àngstrom | = | 1×10-10 | metres | ||
| 1 nanòmetre | = | 10 | Ångström | 1 Àngstrom | = | 100 | picòmetres | ||
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Resolució nº 1 de la 17ª Conferència General de Pesos i Mesures (1983).(anglès)(francès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Un historique du mètre. (francès)
- ↑ Resolució de la 1ª CGPM (1889). (anglès)(francès)
- ↑ Resolució de la 7ª reunió de la CGPM (1927). (anglès)(francès)
- ↑ Resolució nº 6 del la 11ª reunió de la CGPM (1960). (anglès)(francès)
- ↑ Resolució nº 1 de la 17ª reunió de la CGPM (1983). (anglès)(francès)
[edita] Enllaços externs
|
|||||||||||||
