Carles Miralles (Barcelona, 1944). És poeta, hel·lenista i catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona.

L'any 1965, amb La terra humida, obté l'accèssit al Premi Amadeu Oller, compartit amb Pius Morera, i el 1967 guanya el Premi Salvat-Papasseit per On m'he fet home. Després de l'obtenció del premi, entra en un llarg període de silenci que durarà fins l'any 1981, any en què apareixen Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. El 1990 publica La mà de l'arquer. Amb aquest poemari obté, l'any 1992, el Premi Nacional de Literatura Catalana de poesia i, el 1995, apareix La ciutat dels plàtans. En el volum D'aspra dolcesa. Poesia 1963 - 2001, publicat l'any 2002, l'autor aplega i revisa la seva obra poètica apareguda fins aleshores.

Carles Miralles sempre compagina la seva activitat com a poeta amb l'estudi dels clàssics grecs i de poetes catalans. D'aquesta tasca en surten obres com Lectura de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba (1978; guardonada amb el Premi IEC-Josep Carner, l'any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, el 1994), Homer (2005) o, novament, Sobre Riba (2007). És autor, també, de l'obra narrativa Escrit a la finestra i ha traduït al català obres de Xenofont i Herodes. Ha tingut cura, a més, de la introducció i l'edició de les Tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles i ha col·laborat en la Història de la literatura catalana d'Ariel.

Escriu habitualment al diari Avui i col·labora en publicacions com Ítaca, El Pont, Serra d'Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor.

És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) i ha estat vice-rector de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i director de la revista Ítaca.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Toni Terrades Oliver per a l'AELC.
Documentació: Toni Terrades.
Fotografies: © Relats Fotogràfics-Carme Esteve.