L’església romànica, de Santa Margarida,vora l’actual cementiri, és visible en la seva patètica ruïna des de l’autopista per la que circula amb total indiferència i/o desconeixement quasi tota Catalunya; el destí tràgic de Santa Margarida, te alguna semblança amb el de Sant Quintí al terme veí de Castellbisbal.

Els governs no estan per recuperar – almenys a Catalunya – el patrimoni històric. Som un país de peatge. Per quan una Marató pel romànic?

Algunes dades d’interès del lloc : Aquest temple fou seu de la parròquia del monestir de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort, situat a l’antic castell de Rocafort ; l’edifici del temple era de planta rectangular, sense absis destacat i aparell escairat. A la capçalera s’obre una finestreta de doble esqueixada amb un arquet decorat a l’intradós.

L’indret era habitat almenys des del segle IV. En època visigòtica, entre els segles V i VII s´hi va edificar una basílica paleocristiana. És sobre aquesta antiga església que es va construir, a finals del segle XII, l’obra romànica que ha arribat, molt malmesa, als nostres dies.

Des de 1967, any en què passà a mans del municipi, s’hi han anat fent diverses excavacions arqueològiques. Aquests treballs han permès localitzar i estudiar l’església de tradició paleocristiana, formada per una aula rectangular, amb una entrada lateral pel costat de migdia i una capçalera tripartida, amb la cambra central de ferradura. Cronològicament es pot situar al segle VI; a l’interior de l’església s’ha detectat la utilització de l’edifici primitiu en època preromànica i també la presència de sitges medievals; part de l’església fou utilitzada des del segle XVI fins al segle XVII com a cementiri.

Al Museu de l’Enrajolada es conserven tres capitells gòtics procedents d’aquesta església. L’edifici va ser afectat pel terratrèmol de 1448 i durant el segle XVI va restar abandonat.

No trobava en aquesta ocasió cap imatge del Josep Salvany i Blanch

Tenim més feina a fer per Martorell: dins al nucli urbà la Capella de l’antic Hospital de Martorell, prop del Pont del diable, en un carrer al que dona nom. També haurem d’anar a la muntanya de Rocafort, al capdamunt del torrent de Rosanes, allí es troben les restes del castell de Rosanes o del Peiret,obra interessant encara que avui molt destruïda i que pot ésser datada, en origen, als segles IX o X. A Rocafort es conserven, a més d’una torre circular i trossos de muralla, les restes de l’església romànica de Sant Genís, de la fi del segle XII o primeria del XIII, de planta rectangular i construïda amb bell aparell escairat; la volta és esfondrada. Al lloc hi ha vestigis més antics de l’església anterior.